La familia del Cottolengo se reúne en Navidad

El cardenal Omella y los obispos auxiliares asisten al Pesebre Viviente de los miembros de los residentes del centro con las hermanas, los familiares y amigos de estos

24 Dic, 2017
Montse Punsoda

La noche de Navidad es una de las más mágicas del año, cuando las familias se reúnen alrededor de una mesa para compartir la felicidad del nacimiento de Jesús y los vínculos que los unen. Una de las familias que también se reúne en estas fechas es la del Cottolengo, que cita las hermanas, las familias de los enfermos, los voluntarios, familiares y amigos de estos, alrededor el Pesebre Viviente, que ponen en escena las personas discapacitadas de centro. Este año la representación contó con la asistencia del cardenal arzobispo de Barcelona Joan Josep Omella y la de los obispos auxiliares Mons. Sergi Gordo y Mons. Antoni Vadell que por primera vez presenciaron la representación.

Ya a oscuras, a las seis y media de la tarde, los residentes del Cottolengo, con la ayuda de alguna de las hermanas y alguno de los voluntarios, representaron el nacimiento de Jesús en el patio interior, que se convirtió en un escenario idóneo rodeado de árboles, lagos y vegetación. El cardenal arzobispo y los obispos auxiliares lo presenciaron junto con las familias, los voluntarios y todo el público que vieron como el escenario se iluminaba. Con la voz de un narrador de fondo, las figuras del pesebre fueron cobrando vida, anunciando la Buena Nueva entre ellas y haciendo camino para adorar al niño Jesús, que reposaba en los brazos de María, acompañada de San José y el Ángel. El cardenal Omella y los obispos auxiliares se sumaron también a la adoración del Niño Jesús y felicitaron a los representantes del pesebre viviente así como los voluntarios y las hermanas que habían colaborado. A continuación los tres obispos, fueron piso por piso, a bendecir y desearles una Feliz Navidad a los otros residentes del centro.

Te interesará…

Síguenos

Facebook
Santa Úrsula i les santes verges😇Santa Úrsula i les santes verges Santa Úrsula (‘ossa petita’) i les santes d’avui van arribar a ser suprimides del Santoral, però, degut al seu culte molt tradicional, encara avui les conserva. Possiblement, la tradició vol fer d’elles un homenatge a la virginitat femenina. La tradició del segle V ens informa que el pare de la princesa bretona Úrsula la volia casar amb el príncep pagà d’Armòrica (l’actual Bretanya). Ella, que ja havia consagrat la seva virginitat, s’hi volia negar, però això suposava la guerra. Per guanyar temps va posar unes condicions: un termini de tres anys, que es reunissin deu comparses de mil donzelles cada una (d’aquí les «11.000 verges»?) i que el príncep es bategés. A la tornada d’un complicat viatge a Roma pel Rin, l’Úrsula i les companyes van ser martiritzades a Colònia pels huns d’Àtila. En una inscripció llatina a la catedral de Colònia hi consta: «XI. M. V.», que es pot llegir com «11 màrtirs verges», i no «11 milers de verges». Al MNAC es conserva el quadre d’en Joan Reixach (segle XV): «El retaule de les onze mil verges». «Les verges... segueixen l’Anyell arreu on va» (Ap 14,4).🗣«Quan trona pel mes d’octubre, neu segura», segons una dita popular. ...
View on Facebook (abre en una nueva pestaña)
Santa Teresa de Jesús, verge i doctora de l'Església😇🙏Teresa de Cepeda y Ahumada neix a Àvila el 28 de març de 1515, de família ‘hidalga’. Sa mare, Beatriz, es casà molt jove amb don Alonso, vidu del seu primer matrimoni i amb un avi toledà judaïtzant, Juan Sánchez. Van tenir tres filles i nou fills. Tot i que va entrar de carmelita als 20 anys, no fou fins als 40 que experimentà una profunda conversió després de trobar-se amb una imatge de “Crist molt llagat”. La nit de la seva mort, el 4 d'octubre de 1582, es va aplicar la reforma gregoriana del calendari i es van suprimir 11 dies.🗣«Per Santa Teresa, planta l’ametlla», segons una dita popular. ...
View on Facebook (abre en una nueva pestaña)
Preguem ben units pel papa Lleó XIV🙏. ...
View on Facebook (abre en una nueva pestaña)
Mare de Déu del Pilar😇Una tradició molt ar­rela­da a l'Aragó vol fer ar­ribar l'origen del santuari de l'antiga Cesaraugusta (Saragossa) als inicis matei­xos del cristianis­me (Maria s'hauria aparegut a l'apòstol sant Jaume, damunt d'un pilar). Però és a par­tir de l'època moder­na que el Pilar es­devé un gran san­tuari marià de la Península Ibèrica, amb una ir­ra­di­ació vers l'A­mèrica Llatina (ja que els nadius de les actuals Bahames ‘descobreixen’ Colom i els seus el 1492). Maria, símbol de la fortalesa en la fe, la seguretat de l'esperança i la constància en la caritat.«Si bones faves vols sembrar, fes-ho per la Mare de Déu del Pilar», segons una dita popular. ...
View on Facebook (abre en una nueva pestaña)
Vatican Media

Agenda

Evangelio del día

Sabéis interpretar el aspecto de la tierra y del cielo, pues ¿cómo no sabéis interpretar el tiempo presente?

(Lc 12,54-59)