La era del desánimo

Cristianismo y Justicia reflexiona, en su último libro, sobre el individualismo, la pérdida del sentido comunitario y de la capacidad de indignación de la sociedad

10 May, 2018
Església de Barcelona

Cristianisme y Justícia acaba de publicar su último libro La era del desánimo (Abril 2018) donde se recogen el conjunto de aportaciones que se hicieron durante el curso del mismo nombre celebrado de octubre a diciembre de 2015. La inspiración y motivación venían de la lectura del best seller La sociedad del cansancio del coreano Byung-Chul Han. A su tesis de que el exceso de positividad está generando una sociedad cansada incapaz de revelarse a la lógica de autoexplotación del sistema neoliberal, se añade en el libro una lectura creyente y teológica.

La pérdida

El lector o lectora verá que cada ponente parece hablar de una pérdida: pérdida de valores (Begoña Román), pérdida de indignación (Joan Carrera), pérdida de ilusión o “desengaño” (José Ignacio González Faus), pérdida de vínculos (“atomismo social” en palabras exactas de Joan Carrera), pérdida de Dios (Josep Otón), pérdida de la fuerza transformadora de las palabras, pérdida del rostro visible del enemigo, convertido ahora en un gran sistema anónimo… y, como consecuencia de todas, pérdida de la responsabilidad.

El individualismo

A lo largo de sus diversos capítulos, los autores apuntan siempre al individualismo, con la consiguiente pérdida del sentido comunitario, como causa principal de esas pérdidas: el llamado “individualismo posesivo” se ha ido convirtiendo en un individualismo acumulador y depredador. Si nos movilizamos será solo en plan de “sálvese quien pueda”. Tanto que Joan Carrera cree que ese individualismo nos desmoviliza más que nuestro mismo bienestar. Somos “una multitud de yoes individuales, conectados”, pero no comunicados ni hermanados. Hemos ido pasando del antiguo mito de Prometeo (recobrado por Karl Marx) al mito de Sísifo (retomado por Albert Camus) y luego al actual mito de Narciso. El Narciso de hoy es el selfie. Pero conviene recordar que Narciso acaba cayéndose al río y ahogándose de tanto mirarse en él para ver lo guapo que era: paradójicamente ese individualismo que tanto nos domina puede acabar significando la muerte del individuo.

A pesar del título el libro no es pesimista sino que pretende articular una propuesta de salida al laberinto que pasa, entre otras cosas por ir creando comunidades alternativas (creyentes o mixtas), que puedan actuar como levadura en la masa. Esta es en buena parta la intención última de La era del desánimo.

Fuente: Cristianisme i Justícia

Te interesará…

Síguenos

Facebook
Nascut a Montpeller (Llenguadoc), cap al 1350, Roc vengué tot el que tenia i inicià un pelegrinatge per Itàlia en què es dedicà a atendre les moltes víctimes de la pesta negra que assolava Europa. Va morir abans de fer quaranta anys, i ben aviat assolí una gran popularitat com a advocat contra la pesta i altres epidèmies. Canonitzat el 1629. «Se’l representa vestit de pelegrí, amb la cama nafrada (que ensenya) i un gos al seu costat. Nosaltres, fàcilment amaguem les nostres ferides (defectes, manies, misèries...). Això no ens prova, ens debilita, fa que la gent malparli. I si tens el valor, com Sant Roc, de “mostrar les teves ferides”?» (Anselm Grün, monjo i psicòleg).«Quan Sant Roc tomba l’espatlla, el temps canvia», segona una dita popular. ... Ver másVer menos
View on Facebook
El Papa Pius XII (01.11.1950) proclamà que «l'Augusta Mare de Déu obtingué finalment ser pujada en cos i ànima a la glòria del cel» quan encara eren recents els horrors de la Segona Guerra Mundial. El conflicte havia massacrat milions de cossos, morts a les trinxeres, als camps de concentració o a les mateixes ciutats per efecte dels bombardejos. En aquest context, la festa d'avui ens parla que el cos humà té un valor transcendent i forma part indissoluble de la unitat de la persona.Solemnitat de l’Assumpció de la benaventurada Mare de Déu, Mare del nostre Déu i Senyor Jesucrist, que, acabat el curs de la seva vida a la terra, va ser elevada en cos i ànima a la glòria dels cels. Aquesta veritat de fe, rebuda de la tradició de l'Església, va ser definida solemnement pel papa Pius XII (1950).«Per la Mare de Déu d’agost, a les set ja és fosc», segons una dita popular. ... Ver másVer menos
View on Facebook
📍 Sant Francesc de Sales, una joia amagada al cor de l’Eixample.⛪ Coneguda popularment com les Saleses, aquesta parròquia amaga una història fascinant. Projectada per Joan Martorell, amb la col·laboració del jove Antoni Gaudí, conserva un valuós patrimoni artístic i arquitectònic que sorprèn a cada pas. ✨#EsglésiaBarcelona #SantFrancescDeSales #LesSaleses #Patrimoni ... Ver másVer menos
View on Facebook
🎬 Aquest estiu, cinema per gaudir i també per reflexionar!Mn. Peio Sánchez proposa cinc pel·lícules per a aquestes vacances. Històries per a tots els públics que ens conviden a fer-nos preguntes sobre l'acollida, la superació, la convivència, la vocació i la nostra manera de mirar els altres.🍿 «El día de la revelación»🍿 «Las locas del Obelisco»🍿 «Viaje al país de los blancos»🍿 «León XIV, el hombre detrás del Papa»🍿 «Las ovejas detectives»▶️ Descobreix les seves recomanacions i prepara una bona sessió de cinema aquest est#CinemaEspiritualitual @cinemaspiritcatImatge: Generada amb IA (OpenAI) ... Ver másVer menos
View on Facebook
La Carmina va patir depressió. Fa gairebé dos mesos, a l'Estadi Lluís Companys, la jove va fer arribar el seu testimoni al papa Lleó XIV. Recupera l'entrevista compVatican Newstican News 👇www.vaticannews.va/es/iglesia/news/2026-07/carmina-historia-depresion-papa-viaje-espana-testimoni... ... Ver másVer menos
View on Facebook
Vatican Media

Agenda

Evangelio del día

Ellos dicen, pero no hacen.

(Mt 23,1-12)