La 22ª Semana del Cine Espiritual 2025-26: Construyendo puentes de fe y esperanza
La 22ª Semana del Cine Espiritual 2025-26: Construyendo puentes de fe y esperanza
Nueva edición de esta propuesta educativa que viven diversas diócesis en todo el territorio para transmitir los valores cristianos a los niños y jóvenes a través del mundo audiovisual
15 Jul, 2025
Església de Barcelona
La 22ª Semana del Cine Espiritual de este curso 2025-26 llega bajo el lema “Construyendo puentes”, un llamado a derribar muros y establecer lazos de esperanza y diálogo en un mundo dividido. La Semana del Cine Espiritual es una propuesta educativa que viven diversas diócesis en todo el territorio para transmitir los valores cristianos a los niños y jóvenes a través del mundo audiovisual. Dirigida especialmente a educadores y jóvenes, presenta una selección de películas que exploran valores como la fe, la solidaridad, la fraternidad y el compromiso social desde diferentes perspectivas y para todas las edades, haciendo de la cultura y el cine una herramienta para la reflexión y la transformación personal y colectiva.
Primaria
La bicicleta de Bartali (2021) – Dirigida por Renato De Maria Un emotivo relato que narra la historia de dos amigos, un palestino y un israelí, que comparten la pasión por la bicicleta e inspiran su amistad en la figura del ciclista italiano Gino Bartali, conocido por salvar vidas durante la Segunda Guerra Mundial transportando pasaportes escondidos en su bicicleta. Una película que fomenta la amistad y la reconciliación en contextos de conflicto.
Rey de Reyes (2023) – Productora Angel Studios Una animación que reinterpreta la vida de Jesús, basada en un cuento que Charles Dickens escribió para sus hijos y que permaneció oculto hasta después de su muerte. Esta película ofrece una mirada diferente y emotiva sobre la figura de Jesús, llena de valores y espiritualidad.
Secundaria (ESO)
Mariposas Negras (2020) – Animación dirigida por David Baute Esta animación aborda la crisis climática desde la perspectiva de tres mujeres refugiadas que deben huir de sus países y enfrentar una dura realidad en busca de asilo. Una historia sensible que pone en valor la resiliencia y la solidaridad ante la injusticia ambiental y social.
Alas Blancas (2024) – Dirigida por Julien Grosvalet Una película que explora la memoria histórica y el perdón a través de una historia intergeneracional. Julien, un adolescente expulsado del colegio, encuentra en su abuela una conexión con el pasado, cuando ella fue salvada por un joven con discapacidad durante el nazismo. Una narración que nos recuerda la importancia del respeto y la reconciliación. Es la segunda parte de Wonder.
La historia de Souleymane (2024) – Dirigida por Boris Lojkine Un drama que sigue durante dos días la vida de Souleymane, un joven guineano sin papeles que reparte comida en bicicleta por París mientras se prepara para su decisiva entrevista de solicitud de asilo. Una película humanista y realista que expone las contradicciones del sistema de asilo europeo.
Bachillerato y Ciclos Formativos
Te protegerán mis alas (2023) – Dirigida por un equipo de las Misiones Salesianas Este film muestra la historia de un niño de la calle que, gracias a la acogida y la educación de los misioneros salesianos, encuentra una nueva oportunidad de vida llena de esperanza y futuro. Un testimonio inspirador sobre el poder transformador de la educación y la solidaridad.
Bonhoeffer (2022) – Dirigida por Christian Schwochow Retrato biográfico del pastor protestante Dietrich Bonhoeffer, que desafió al régimen nazi con valentía y un firme compromiso ético y religioso, participando en una conspiración contra Hitler que finalmente le costó la vida. Una historia sobre el coraje, la fe y la resistencia frente a la injusticia.
La Catedral de Barcelona acogió el sábado 24 de octubre un encuentro de los catecúmenos del Arzobispado de Barcelona con el obispo auxiliar, Mons. David Abadías. Una sesentena de personas procedentes de…
La basílica de Santa María de Mataró celebró este domingo 25 de octubre el 500 aniversario de su dedicación con una eucaristía presidida por el arzobispo de Barcelona, cardenal Juan José Omella.…
El Museo Diocesano de Barcelona acoge la exposición Arte sacro italiano del siglo XX de los Museos Vaticanos, una selección de pinturas y esculturas procedentes de la Colección de Arte Moderno y…
🎨 Una col·laboració històrica entre els Museus Vaticans i el Museu Diocesà de Barcelona.Barbara Jatta, directora dels Museus Vaticans, ens parla de la importància d'aquesta primera col·laboració entre les dues institucions amb motiu de l'exposició «Art sacre italià del segle XX».🖼️ Una oportunitat única per descobrir una selecció d'obres de la col·lecció d'art modern i contemporani dels Museus Vaticans.📍 Museu Diocesà de Barcelona📅 Fins al 8 de desembre ...
Santa Úrsula i les santes verges😇Santa Úrsula i les santes verges Santa Úrsula (‘ossa petita’) i les santes d’avui van arribar a ser suprimides del Santoral, però, degut al seu culte molt tradicional, encara avui les conserva. Possiblement, la tradició vol fer d’elles un homenatge a la virginitat femenina. La tradició del segle V ens informa que el pare de la princesa bretona Úrsula la volia casar amb el príncep pagà d’Armòrica (l’actual Bretanya). Ella, que ja havia consagrat la seva virginitat, s’hi volia negar, però això suposava la guerra. Per guanyar temps va posar unes condicions: un termini de tres anys, que es reunissin deu comparses de mil donzelles cada una (d’aquí les «11.000 verges»?) i que el príncep es bategés. A la tornada d’un complicat viatge a Roma pel Rin, l’Úrsula i les companyes van ser martiritzades a Colònia pels huns d’Àtila. En una inscripció llatina a la catedral de Colònia hi consta: «XI. M. V.», que es pot llegir com «11 màrtirs verges», i no «11 milers de verges». Al MNAC es conserva el quadre d’en Joan Reixach (segle XV): «El retaule de les onze mil verges». «Les verges... segueixen l’Anyell arreu on va» (Ap 14,4).🗣«Quan trona pel mes d’octubre, neu segura», segons una dita popular. ...
Santa Teresa de Jesús, verge i doctora de l'Església😇🙏Teresa de Cepeda y Ahumada neix a Àvila el 28 de març de 1515, de família ‘hidalga’. Sa mare, Beatriz, es casà molt jove amb don Alonso, vidu del seu primer matrimoni i amb un avi toledà judaïtzant, Juan Sánchez. Van tenir tres filles i nou fills. Tot i que va entrar de carmelita als 20 anys, no fou fins als 40 que experimentà una profunda conversió després de trobar-se amb una imatge de “Crist molt llagat”. La nit de la seva mort, el 4 d'octubre de 1582, es va aplicar la reforma gregoriana del calendari i es van suprimir 11 dies.🗣«Per Santa Teresa, planta l’ametlla», segons una dita popular. ...
Mare de Déu del Pilar😇Una tradició molt arrelada a l'Aragó vol fer arribar l'origen del santuari de l'antiga Cesaraugusta (Saragossa) als inicis mateixos del cristianisme (Maria s'hauria aparegut a l'apòstol sant Jaume, damunt d'un pilar). Però és a partir de l'època moderna que el Pilar esdevé un gran santuari marià de la Península Ibèrica, amb una irradiació vers l'Amèrica Llatina (ja que els nadius de les actuals Bahames ‘descobreixen’ Colom i els seus el 1492). Maria, símbol de la fortalesa en la fe, la seguretat de l'esperança i la constància en la caritat.«Si bones faves vols sembrar, fes-ho per la Mare de Déu del Pilar», segons una dita popular. ...