La 22a Setmana del Cinema Espiritual 2025-26: Construint ponts de fe i esperança
La 22a Setmana del Cinema Espiritual 2025-26: Construint ponts de fe i esperança
Nova edició d'aquesta proposta educativa que viuen diverses diòcesis arreu del territori per transmetre els valors cristians als infants i joves a través del món audiovisual
15 Jul, 2025
Església de Barcelona
La 22a Setmana del Cinema Espiritual d’aquest curs vinent 2025-26 arriba sota el lema “Construint ponts”. Es tracta d’una crida a trencar murs i establir llaços d’esperança i diàleg en un món dividit. La Setmana del Cinema Espiritual és una proposta educativa que viuen diverses diòcesis arreu del territori. L’objectiu és transmetre els valors cristians als infants i joves a través del món audiovisual. De fet, la Setmana del Cinema Espiritual està dirigida especialment a educadors i joves. Presenta una selecció de pel·lícules que exploren valors com la fe, la solidaritat, la fraternitat i el compromís social des de diferents òptiques i per a totes les edats. D’aquesta manera, la proposta fa de la cultura i el cinema una eina per a la reflexió i la transformació personal i col·lectiva.
Primària
La bicicleta de Bartali (2021) – Dirigida per Renato De Maria Un relat emotiu que narra la història de dos amics, un palestí i un israelià, que comparteixen la passió per la bicicleta i s’inspiren en la figura del ciclista italià Gino Bartali, conegut per salvar vides durant la Segona Guerra Mundial transportant passaports sota el seu manillar. Una pel·lícula que fomenta l’amistat i la reconciliació en contextos de conflicte.
Rey de Reyes (2023) – Productora Angel Studios Una animació que reinterpreta la vida de Jesús basada en un conte que Charles Dickens va escriure per als seus fills i que va quedar ocult fins després de la seva mort. Aquesta pel·lícula ofereix una mirada diferent i emotiva sobre la figura de Jesús, plena de valors i espiritualitat.
Secundària (ESO)
Papallones Negres (2020) – Animació dirigida per David Baute Aquesta animació aborda la crisi climàtica des de la perspectiva de tres dones refugiades que han de fugir dels seus països i afrontar una dura realitat a la recerca d’asil. Una història sensible que posa en valor la resiliència i la solidaritat davant la injustícia ambiental i social.
Ales Blanques (2024) – Dirigida per Julien Grosvalet Una pel·lícula que explora la memòria històrica i el perdó a través d’una història intergeneracional. Julien, un adolescent expulsat de l’escola, troba en la seva àvia una connexió amb el passat, quan aquesta va ser salvada per un jove amb discapacitat durant el nazisme. Una narració que ens recorda la importància del respecte i la reconciliació. És la segona part de ‘Wonder’.
La història de Souleymane (2024) – Dirigida per Boris Lojkine Drama que segueix durant dos dies la vida de Souleymane, un jove guineà sense papers que reparteix menjar amb bicicleta per París mentre es prepara per a la decisiva entrevista de sol·licitud d’asil. Una pel·lícula humanista i realista que exposa les contradiccions del sistema d’asil europeu.
Batxillerat i Cicles Formatius
Et protegiran les meves ales (2023) – Dirigida per un equip de les Missions Salesianes Aquest film mostra la història d’un nen de carrer que, gràcies a l’acollida i educació dels missioners salesians, troba una nova oportunitat de vida plena d’esperança i futur. Un testimoni inspirador sobre el poder transformador de l’educació i la solidaritat.
Bonhoeffer (2022) – Dirigida per Christian Schwochow Retrat biogràfic del pastor protestant Dietrich Bonhoeffer, que va desafiar el règim nazi amb valentia i un ferm compromís ètic i religiós, participant en una conspiració contra Hitler que finalment va costar la seva vida. Una història sobre el coratge, la fe i la resistència davant la injustícia.
La Catedral de Barcelona va acollir dissabte 24 d'octubre una trobada dels catecúmens de l'Arquebisbat de Barcelona amb el bisbe auxiliar, Mons. David Abadías. Una seixantena de persones procedents de parròquies de…
La basílica de Santa Maria de Mataró va celebrar aquest diumenge 25 d'octubre el 500è aniversari de la seva dedicació amb una eucaristia presidida per l'arquebisbe de Barcelona, cardenal Joan Josep Omella.…
El Museu Diocesà de Barcelona acull l'exposició Art sacre italià del segle XX dels Museus Vaticans, una selecció de pintures i escultures procedents de la Col·lecció d'Art Modern i Contemporani dels Museus…
🎨 Una col·laboració històrica entre els Museus Vaticans i el Museu Diocesà de Barcelona.Barbara Jatta, directora dels Museus Vaticans, ens parla de la importància d'aquesta primera col·laboració entre les dues institucions amb motiu de l'exposició «Art sacre italià del segle XX».🖼️ Una oportunitat única per descobrir una selecció d'obres de la col·lecció d'art modern i contemporani dels Museus Vaticans.📍 Museu Diocesà de Barcelona📅 Fins al 8 de desembre ...
Santa Úrsula i les santes verges😇Santa Úrsula i les santes verges Santa Úrsula (‘ossa petita’) i les santes d’avui van arribar a ser suprimides del Santoral, però, degut al seu culte molt tradicional, encara avui les conserva. Possiblement, la tradició vol fer d’elles un homenatge a la virginitat femenina. La tradició del segle V ens informa que el pare de la princesa bretona Úrsula la volia casar amb el príncep pagà d’Armòrica (l’actual Bretanya). Ella, que ja havia consagrat la seva virginitat, s’hi volia negar, però això suposava la guerra. Per guanyar temps va posar unes condicions: un termini de tres anys, que es reunissin deu comparses de mil donzelles cada una (d’aquí les «11.000 verges»?) i que el príncep es bategés. A la tornada d’un complicat viatge a Roma pel Rin, l’Úrsula i les companyes van ser martiritzades a Colònia pels huns d’Àtila. En una inscripció llatina a la catedral de Colònia hi consta: «XI. M. V.», que es pot llegir com «11 màrtirs verges», i no «11 milers de verges». Al MNAC es conserva el quadre d’en Joan Reixach (segle XV): «El retaule de les onze mil verges». «Les verges... segueixen l’Anyell arreu on va» (Ap 14,4).🗣«Quan trona pel mes d’octubre, neu segura», segons una dita popular. ...
Santa Teresa de Jesús, verge i doctora de l'Església😇🙏Teresa de Cepeda y Ahumada neix a Àvila el 28 de març de 1515, de família ‘hidalga’. Sa mare, Beatriz, es casà molt jove amb don Alonso, vidu del seu primer matrimoni i amb un avi toledà judaïtzant, Juan Sánchez. Van tenir tres filles i nou fills. Tot i que va entrar de carmelita als 20 anys, no fou fins als 40 que experimentà una profunda conversió després de trobar-se amb una imatge de “Crist molt llagat”. La nit de la seva mort, el 4 d'octubre de 1582, es va aplicar la reforma gregoriana del calendari i es van suprimir 11 dies.🗣«Per Santa Teresa, planta l’ametlla», segons una dita popular. ...
Mare de Déu del Pilar😇Una tradició molt arrelada a l'Aragó vol fer arribar l'origen del santuari de l'antiga Cesaraugusta (Saragossa) als inicis mateixos del cristianisme (Maria s'hauria aparegut a l'apòstol sant Jaume, damunt d'un pilar). Però és a partir de l'època moderna que el Pilar esdevé un gran santuari marià de la Península Ibèrica, amb una irradiació vers l'Amèrica Llatina (ja que els nadius de les actuals Bahames ‘descobreixen’ Colom i els seus el 1492). Maria, símbol de la fortalesa en la fe, la seguretat de l'esperança i la constància en la caritat.«Si bones faves vols sembrar, fes-ho per la Mare de Déu del Pilar», segons una dita popular. ...