Justicia restaurativa

Entrevista a Xavier Badia, miembro de Justicia y Pau y voluntario de prisiones

04 Jun, 2019
Església de Barcelona

En la línea del trabajo de la justicia restaurativa y el voluntariado a las prisiones, Justicia y Pau (JiP) organiza charlas en escuelas, entidades y parroquias, en las cuales abordan todos aquellos aspectos desconocidos del mundo de la justicia penal y la prisión, y sobre la necesidad del compromiso social para promover la reinserción de los presos en la sociedad. Xavier Badia es miembro de JiP y voluntario de prisiones.

Cuál es el objetivo del eje de justicia restaurativa de JiP?

Trabajamos para favorecer un modelo penitenciario que se centre en la reinserción de las personas encarceladas y no tanto en el castigo; que se oriente en la restauración del mal causado y al perdón de la víctima. Trabajamos para una progresiva transformación del modelo penitenciario más humano y favorable a la persona.

Y como lo lleváis a cabo?

Principalmente, a través de la actividad de los voluntarios. Hagan la actividad que hagan, el objetivo es acompañar las personas encarceladas –que son personas como nosotros, que tienen sus derechos y su dignidad-, apoyarlos para que cuando salgan en libertad lo hagan en las mejores condiciones posibles de cara a su reinserción. También es importante sensibilizar la sociedad sobre la realidad de las prisiones y sobre la responsabilidad colectiva en la reinserción. Las leyes y el sistema penitenciario tendrían que centrarse en favorecer el proceso de cambio personal hacia la rehabilitación.

Que hacen en las parroquias, para sensibilizar?

Básicamente charlas en que explicamos la realidad de las prisiones y la actividad de las personas voluntarias. Querríamos que en la vida de las parroquias el mundo de las prisiones estuviera presente, bien sea a través de las plegarias o teniendo conocimiento de la realidad de familias con miembros encarcelados, con grupos de apoyo, para compartir situaciones y vivencias… Querríamos una Iglesia inmersa en las personas más vulnerables.

Entrevista realitzada por Òscar Bardají i Martín para la Hoja Dominical del 9 de junio

Te interesará…

Síguenos

Facebook

44 minutes ago

Arquebisbat de Barcelona
🎨 Una col·laboració històrica entre els Museus Vaticans i el Museu Diocesà de Barcelona.Barbara Jatta, directora dels Museus Vaticans, ens parla de la importància d'aquesta primera col·laboració entre les dues institucions amb motiu de l'exposició «Art sacre italià del segle XX».🖼️ Una oportunitat única per descobrir una selecció d'obres de la col·lecció d'art modern i contemporani dels Museus Vaticans.📍 Museu Diocesà de Barcelona📅 Fins al 8 de desembre ...
View on Facebook (abre en una nueva pestaña)
Santa Úrsula i les santes verges😇Santa Úrsula i les santes verges Santa Úrsula (‘ossa petita’) i les santes d’avui van arribar a ser suprimides del Santoral, però, degut al seu culte molt tradicional, encara avui les conserva. Possiblement, la tradició vol fer d’elles un homenatge a la virginitat femenina. La tradició del segle V ens informa que el pare de la princesa bretona Úrsula la volia casar amb el príncep pagà d’Armòrica (l’actual Bretanya). Ella, que ja havia consagrat la seva virginitat, s’hi volia negar, però això suposava la guerra. Per guanyar temps va posar unes condicions: un termini de tres anys, que es reunissin deu comparses de mil donzelles cada una (d’aquí les «11.000 verges»?) i que el príncep es bategés. A la tornada d’un complicat viatge a Roma pel Rin, l’Úrsula i les companyes van ser martiritzades a Colònia pels huns d’Àtila. En una inscripció llatina a la catedral de Colònia hi consta: «XI. M. V.», que es pot llegir com «11 màrtirs verges», i no «11 milers de verges». Al MNAC es conserva el quadre d’en Joan Reixach (segle XV): «El retaule de les onze mil verges». «Les verges... segueixen l’Anyell arreu on va» (Ap 14,4).🗣«Quan trona pel mes d’octubre, neu segura», segons una dita popular. ...
View on Facebook (abre en una nueva pestaña)
Santa Teresa de Jesús, verge i doctora de l'Església😇🙏Teresa de Cepeda y Ahumada neix a Àvila el 28 de març de 1515, de família ‘hidalga’. Sa mare, Beatriz, es casà molt jove amb don Alonso, vidu del seu primer matrimoni i amb un avi toledà judaïtzant, Juan Sánchez. Van tenir tres filles i nou fills. Tot i que va entrar de carmelita als 20 anys, no fou fins als 40 que experimentà una profunda conversió després de trobar-se amb una imatge de “Crist molt llagat”. La nit de la seva mort, el 4 d'octubre de 1582, es va aplicar la reforma gregoriana del calendari i es van suprimir 11 dies.🗣«Per Santa Teresa, planta l’ametlla», segons una dita popular. ...
View on Facebook (abre en una nueva pestaña)
Preguem ben units pel papa Lleó XIV🙏. ...
View on Facebook (abre en una nueva pestaña)
Mare de Déu del Pilar😇Una tradició molt ar­rela­da a l'Aragó vol fer ar­ribar l'origen del santuari de l'antiga Cesaraugusta (Saragossa) als inicis matei­xos del cristianis­me (Maria s'hauria aparegut a l'apòstol sant Jaume, damunt d'un pilar). Però és a par­tir de l'època moder­na que el Pilar es­devé un gran san­tuari marià de la Península Ibèrica, amb una ir­ra­di­ació vers l'A­mèrica Llatina (ja que els nadius de les actuals Bahames ‘descobreixen’ Colom i els seus el 1492). Maria, símbol de la fortalesa en la fe, la seguretat de l'esperança i la constància en la caritat.«Si bones faves vols sembrar, fes-ho per la Mare de Déu del Pilar», segons una dita popular. ...
View on Facebook (abre en una nueva pestaña)
Vatican Media

Agenda

Evangelio del día

Escogió de entre ellos a doce, a los que también nombró apóstoles.

(Lc 6,12-19)