Jordi Roigé: «Cada uno, desde su mundo, se convierte en un peregrino más»

El director del documental 'El Camino Ignaciano' invita a experimentar, la belleza visual y espiritual del itinerario hacia Loyola

07 Jul, 2022
Església de Barcelona

“El Camino Ignaciano es una experiencia en todos los sentidos, no sólo espiritual; seguir los pasos de Ignacio de Loyola 500 años después, desde su Azpeitia natal hasta Manresa, es una emoción y tiene pleno sentido hoy en día”. El periodista Jordi Roigé ha dirigido el documental «El Camino Ignaciano», que se puede ver en los cines este verano, y que permite experimentar, «como un peregrino más, la belleza visual y espiritual del itinerario: es una invitación al viaje» , asegura.

¿Qué tiene el Camino Ignaciano, que le hace especial?

Es un camino que se dirige al sol, al este, a la luz. Parte de las verdes e impresionantes montañas del País Vasco, y después de una breve incursión por Navarra baja hacia La Rioja y Aragón, para culminar en Cataluña con la subida a la imponente montaña de Montserrat y su monasterio benedictino, y la llegada a Manresa. El símbolo del Camino es el sol. La luz es el motor. Esto le hace especial y único. Espacios que quizás conocemos, pero secuenciados en etapas cobran un nuevo sentido y una nueva dimensión.

Los peregrinos del documental son de culturas y religiones distintas. ¿Qué les une?

Ignacio era un noble militar, que cayó herido en Navarra. En su convalecencia tuvo una profunda conversión espiritual. Decidió peregrinar a Tierra Santa. De camino a Roma se detuvo especialmente en Montserrat y Manresa durante un año, donde escribió sus ejercicios espirituales. Este espíritu, sin duda, impregna el camino, el esfuerzo y la ilusión por llegar. La llegada a Manresa es de gran emoción.

¿Te has oído un peregrino más, haciendo el documental?

En la película, un guía y cinco peregrinos recorren el Camino. Pero el auténtico protagonista es el Camino en sí: el paisaje, la gente, las iglesias y monumentos, la cultura, la variedad lingüística, gastronómica, artística… Todo el equipo, creyendo o no, hemos participado en el Viaje. Esto le hace grande. Cada uno, desde su mundo, se convierte en un peregrino más.

Entrevista realizada por Òscar Bardají y Martín por la Hoja Dominical del 10 de julio

Te interesará…

Síguenos

Facebook
Santa Úrsula i les santes verges😇Santa Úrsula i les santes verges Santa Úrsula (‘ossa petita’) i les santes d’avui van arribar a ser suprimides del Santoral, però, degut al seu culte molt tradicional, encara avui les conserva. Possiblement, la tradició vol fer d’elles un homenatge a la virginitat femenina. La tradició del segle V ens informa que el pare de la princesa bretona Úrsula la volia casar amb el príncep pagà d’Armòrica (l’actual Bretanya). Ella, que ja havia consagrat la seva virginitat, s’hi volia negar, però això suposava la guerra. Per guanyar temps va posar unes condicions: un termini de tres anys, que es reunissin deu comparses de mil donzelles cada una (d’aquí les «11.000 verges»?) i que el príncep es bategés. A la tornada d’un complicat viatge a Roma pel Rin, l’Úrsula i les companyes van ser martiritzades a Colònia pels huns d’Àtila. En una inscripció llatina a la catedral de Colònia hi consta: «XI. M. V.», que es pot llegir com «11 màrtirs verges», i no «11 milers de verges». Al MNAC es conserva el quadre d’en Joan Reixach (segle XV): «El retaule de les onze mil verges». «Les verges... segueixen l’Anyell arreu on va» (Ap 14,4).🗣«Quan trona pel mes d’octubre, neu segura», segons una dita popular. ...
View on Facebook (abre en una nueva pestaña)
Santa Teresa de Jesús, verge i doctora de l'Església😇🙏Teresa de Cepeda y Ahumada neix a Àvila el 28 de març de 1515, de família ‘hidalga’. Sa mare, Beatriz, es casà molt jove amb don Alonso, vidu del seu primer matrimoni i amb un avi toledà judaïtzant, Juan Sánchez. Van tenir tres filles i nou fills. Tot i que va entrar de carmelita als 20 anys, no fou fins als 40 que experimentà una profunda conversió després de trobar-se amb una imatge de “Crist molt llagat”. La nit de la seva mort, el 4 d'octubre de 1582, es va aplicar la reforma gregoriana del calendari i es van suprimir 11 dies.🗣«Per Santa Teresa, planta l’ametlla», segons una dita popular. ...
View on Facebook (abre en una nueva pestaña)
Preguem ben units pel papa Lleó XIV🙏. ...
View on Facebook (abre en una nueva pestaña)
Mare de Déu del Pilar😇Una tradició molt ar­rela­da a l'Aragó vol fer ar­ribar l'origen del santuari de l'antiga Cesaraugusta (Saragossa) als inicis matei­xos del cristianis­me (Maria s'hauria aparegut a l'apòstol sant Jaume, damunt d'un pilar). Però és a par­tir de l'època moder­na que el Pilar es­devé un gran san­tuari marià de la Península Ibèrica, amb una ir­ra­di­ació vers l'A­mèrica Llatina (ja que els nadius de les actuals Bahames ‘descobreixen’ Colom i els seus el 1492). Maria, símbol de la fortalesa en la fe, la seguretat de l'esperança i la constància en la caritat.«Si bones faves vols sembrar, fes-ho per la Mare de Déu del Pilar», segons una dita popular. ...
View on Facebook (abre en una nueva pestaña)
Vatican Media

Agenda

Evangelio del día

A esta, que es hija de Abrahán, ¿no era necesario soltarla de tal ligadura en día de sábado?

(Lc 13,10-17)