¿Las fiestas de Halloween y Fieles Difuntos son tan diferentes?
¿Las fiestas de Halloween y Fieles Difuntos son tan diferentes?
El motivo por el que los disfraces y las calabazas conviven con los bollos y la festividad del Día de los Difuntos
31 Oct, 2018
Església de Barcelona
Cada otoño, vuelve una de las celebraciones más populares de la tradición católica como es Todos los Santos. Panellets, castañas y boniatos llenan las sobremesas de las familias y amigos, que se reúnen con motivo de la festividad. Desde hace unos años, des de los Estados Unidos, los disfraces y las calabazas se han añadido a la celebración. De este modo, mientras unos en casa se hartan a panellets de piñones y coco otros llaman a las puertas diciendo «Trick or tread?» (Truco o trato?). A partir de aquí nos preguntamos: ¿hay alguna relación entre las dos festividad?
Halloween: cuando la muerte es el miedo
El origen de esta tradición debe situarse en Bretaña, Escocia e Irlanda con la celebración del Samhain, el dios de los muertos de la cultura celta, que tenía lugar el 31 de octubre. El objetivo de la festividad era despedirse del verano, es decir, el fin de año celta. Se encendían grandes hogueras sobre las montañas para echar a los espíritus malignos. También, se creía que las almas de los muertos visitaban sus antiguas casas para intentar encontrar un cuerpo donde habitar. Según las creencias, iban acompañadas de brujas y espíritus.
Siglos más tarde, con la llegada del cristianismo, se estableció el 1 de noviembre el Día de Todos los Santos. A lo largo de este día, se veneran todos los Santos que no tienen una fiesta propia en el calendario litúrgico. Entonces, en países anglosajones, el 31 de octubre se transformó en el All Hallows ‘Eve (inglés antiguo para All Saints Eve) que traducido al catalán significa «víspera de Todos los Santos».
La expresión Todos los Santos se abrevió hasta llegar a la palabra Halloween. Cuando los irlandeses se establecieron en Estados Unidos, en el siglo XIX, siguieron la tradición de Halloween. Además, de la tradición de adultos se passó tambien a una fiesta para los niños y niñas. De este modo, Halloween tiene un origen cristiano, además de celta, pero su significado es diferente a Todos los Santos, ya que relaciona la muerte con el miedo y los espíritus malignos.
Cuando la muerte es la paz
Tanto Todos los Santos como Todos los Fieles Difuntos (o Día de los Difuntos / Día de los Muertos) son fiestas tradicionales católicas dedicadas al antepasado. Todos los Santos deriva de la cristianización de la fiesta Samhain, que también venera a los muertos. En este caso, fue el siglo II, cuando Bonifacio IV decidió celebrar una fiesta por cada mártir y santo cristiano. Se dedicaba una misa honorífica y una peregrinación al cementerio para hacer una visita solemne. Más tarde, con Gregorio IV, la fiesta se extendió a todos los Santos y se fijó la fecha al 1 de noviembre para influenciar a la cultura celta. A finales del siglo X, se añadió al día siguiente la conmemoración de los fieles difuntos. Así, la intención radica para venerar todos los muertos, no sólo los Santos.
Por lo tanto, Todos los Santos y Todos los Fieles Difuntos tienen su origen con la cultura celta, como Halloween, pero para la tradición católica estos días se conmemora y se ruega por los seres queridos que nos han dejado y se concibe la muerte como un momento de paz donde el difunto comienza una nueva vida con Dios.
Una comida de origen funerario
Una de las costumbres más características de la festividad de Todos los Santos es la castañada. Se trata del tradicional encuentro de carácter familiar para comer castañas asadas y boniatos. Ambos son productos típicos del otoño, época en que muere la naturaleza.
Sobre el origen de comer castañas han hecho muchas suposiciones, pero no se conserva ningún documento escrito. En este sentido, se cree que hace tiempo los campaneros hacían sonar las campanas durante la noche de Todos los Santos. Así, se recordaba a los vecinos la oportunidad de orar por los difuntos. El agotamiento que esto producía pero, hacía necesario rehacer las fuerzas. Es por ello, que se servía fruta del tiempo y castañas acompañadas de vino joven, blanco y un poco dulce. A finales del siglo XVIII, la costumbre se había generalizado de tal manera que las vendedoras se esforzaban a vender las castañas bien tostadas; fue entonces cuando surgió «la castañera».
El pasado 16 de octubre de 2026 tuvo lugar la primera de las tres sesiones de formación del curso «Catequistas: descubrir, crecer, acompañar», una propuesta del Secretariado Diocesano de Catequesis dirigida a…
Este martes, el Instituto Superior de Ciencias Religiosas de Barcelona (ISCREB) ha dado el pistoletazo de salida a su curso académico 2026-27. A las 19:00 h, el Aula Magna del Seminario Conciliar…
El sábado 17 de octubre se celebró en Solsona el 14.º Congreso de Hospitalidades de Nuestra Señora de Lourdes con sede en Cataluña. Desde primera hora de la mañana fueron llegando al…
Santa Úrsula i les santes verges😇Santa Úrsula i les santes verges Santa Úrsula (‘ossa petita’) i les santes d’avui van arribar a ser suprimides del Santoral, però, degut al seu culte molt tradicional, encara avui les conserva. Possiblement, la tradició vol fer d’elles un homenatge a la virginitat femenina. La tradició del segle V ens informa que el pare de la princesa bretona Úrsula la volia casar amb el príncep pagà d’Armòrica (l’actual Bretanya). Ella, que ja havia consagrat la seva virginitat, s’hi volia negar, però això suposava la guerra. Per guanyar temps va posar unes condicions: un termini de tres anys, que es reunissin deu comparses de mil donzelles cada una (d’aquí les «11.000 verges»?) i que el príncep es bategés. A la tornada d’un complicat viatge a Roma pel Rin, l’Úrsula i les companyes van ser martiritzades a Colònia pels huns d’Àtila. En una inscripció llatina a la catedral de Colònia hi consta: «XI. M. V.», que es pot llegir com «11 màrtirs verges», i no «11 milers de verges». Al MNAC es conserva el quadre d’en Joan Reixach (segle XV): «El retaule de les onze mil verges». «Les verges... segueixen l’Anyell arreu on va» (Ap 14,4).🗣«Quan trona pel mes d’octubre, neu segura», segons una dita popular. ...
Santa Teresa de Jesús, verge i doctora de l'Església😇🙏Teresa de Cepeda y Ahumada neix a Àvila el 28 de març de 1515, de família ‘hidalga’. Sa mare, Beatriz, es casà molt jove amb don Alonso, vidu del seu primer matrimoni i amb un avi toledà judaïtzant, Juan Sánchez. Van tenir tres filles i nou fills. Tot i que va entrar de carmelita als 20 anys, no fou fins als 40 que experimentà una profunda conversió després de trobar-se amb una imatge de “Crist molt llagat”. La nit de la seva mort, el 4 d'octubre de 1582, es va aplicar la reforma gregoriana del calendari i es van suprimir 11 dies.🗣«Per Santa Teresa, planta l’ametlla», segons una dita popular. ...
Mare de Déu del Pilar😇Una tradició molt arrelada a l'Aragó vol fer arribar l'origen del santuari de l'antiga Cesaraugusta (Saragossa) als inicis mateixos del cristianisme (Maria s'hauria aparegut a l'apòstol sant Jaume, damunt d'un pilar). Però és a partir de l'època moderna que el Pilar esdevé un gran santuari marià de la Península Ibèrica, amb una irradiació vers l'Amèrica Llatina (ja que els nadius de les actuals Bahames ‘descobreixen’ Colom i els seus el 1492). Maria, símbol de la fortalesa en la fe, la seguretat de l'esperança i la constància en la caritat.«Si bones faves vols sembrar, fes-ho per la Mare de Déu del Pilar», segons una dita popular. ...
La Pastoral Familiar presenta el seu Pla estratègic 2026–2029.El full de ruta s'ha presentat durant la Jornada d'inici de curs del Secretariat aquest dimecres a Barcelona, presidida pel bisbe Mons. David Abadías.✍️ ...