Francesc Torralba: «La fachada de la Glòria es una síntesis teológica total»

Tras los de filosofía, teología y pedagogía, ahora ha recibido el doctorado de la Facultad Antoni Gaudí de Historia, Arqueología y Artes Cristianas (AUSP)

18 Ene, 2022
Església de Barcelona
El dr. Francesc Torralba ha logrado su cuarto doctorado. Tras los de filosofía, teología y pedagogía, ahora ha recibido el de la Facultad Antoni Gaudí de Historia, Arqueología y Artes Cristianas (AUSP) con la tesis Interpretación teológica de la fachada de la Gloria de la Sagrada Família según el proyecto original de Antoni Gaudí. Fuentes espirituales y teológicas de su escatología. «He disfrutado mucho. Me ha permitido zambullirme en la obra de un artista genial y vislumbrar sus fuentes de inspiración», afirma.

¿Qué nos aporta teológicamente esa fachada?

La fachada de la Gloria de la Sagrada Familia será la fachada principal, la más alta y la más luminosa y representará el camino que el ser humano debe hacer para merecer la gloria de Dios. Es una síntesis teológica total en la que convergen tres tratados: la escatología, la soteriología y la teología de la historia.

¿Cuál es su principal fuente de inspiración?

La principal fuente de inspiración de la forma mentis teológica de Antoni Gaudí es el Catecismo de doctrina cristiana que publicó por primera vez el arzobispo de Tarragona Josep Domènec Costa i Borràs, en 1853, cuando el arquitecto de Dios tenía tan sólo un año. Como tantos niños de ese tiempo, se lo aprendió y lo retuvo en su memoria.

¿Por qué Gaudí puede considerarse como un teólogo?

La personalidad de Antoni Gaudí es enigmática. Se nos escapa el fondo; ninguna etiqueta le acaba de definir bien. Es, a su vez, un artista genial, un místico contemplativo, pero también un arquitecto-teólogo y un ciudadano comprometido con la cultura y su país. Trata de representar en la piedra lo que por definición no puede ser expresado bajo ningún concepto, ni en ninguna categoría humana. Su misión es, simplemente, titánica.

Entrevista realizada por Òscar Bardají y Martín para el Full Dominical del 23 de enero.

Te interesará…

Síguenos

Facebook
🎬 Aquest estiu, cinema per gaudir i també per reflexionar!Mn. Peio Sánchez proposa cinc pel·lícules per a aquestes vacances. Històries per a tots els públics que ens conviden a fer-nos preguntes sobre l'acollida, la superació, la convivència, la vocació i la nostra manera de mirar els altres.🍿 «El día de la revelación»🍿 «Las locas del Obelisco»🍿 «Viaje al país de los blancos»🍿 «León XIV, el hombre detrás del Papa»🍿 «Las ovejas detectives»▶️ Descobreix les seves recomanacions i prepara una bona sessió de cinema aquest est#CinemaEspiritualitual @cinemaspiritcatImatge: Generada amb IA (OpenAI) ... Ver másVer menos
View on Facebook
La Carmina va patir depressió. Fa gairebé dos mesos, a l'Estadi Lluís Companys, la jove va fer arribar el seu testimoni al papa Lleó XIV. Recupera l'entrevista compVatican Newstican News 👇www.vaticannews.va/es/iglesia/news/2026-07/carmina-historia-depresion-papa-viaje-espana-testimoni... ... Ver másVer menos
View on Facebook
«Avui les santes Juliana i Semproniana ens ajuden a alçar la mirada»Mons. Sergi Gordo, bisbe de Tortosa, ha presidit aquest 27 de juliol la missa de Les Santes de Mataró.🔗 tinyurl.com/cvu5jmbk📸 J. Merino ... Ver másVer menos
View on Facebook

1 week ago

Arquebisbat de Barcelona
Aquest dilluns, 27 de juliol, ha tingut lloc la missa d’acció de gràcies en agraïment al comitè organitzador de la visita apostòlica del Sant Pare Lleó XIV a Barcelona, i als col·laboradors, a la Catedral de Barcelona. L’arquebisbe de Barcelona, el cardenal Joan Josep Omella, ha presidit la missa i l’ha concelebrat el bisbe auxiliar de Barcelona, Mons. David Abadías. 📸 Dr. G. Simón ... Ver másVer menos
View on Facebook
Memòria de les santes Juliana i Semproniana, verges i màrtirs. Acompanyant la història de sant Cugat, a partir de l’Edat Mitjana sorgeix la tradició que les santes Juliana (“relatiu a Júlia”) i Semproniana (“relatiu a Semprònia = eterna”) són deixebles seves. I l’any 1667, el frare Joan Gaspar Roig, afirma en una obra que les santes són filles de l’antiga Iluro. Mataró en reivindicarà les relíquies fins que les aconseguirà el 1772. L’ofici que es canta a la “Missa de les Santes” (“Missa de Glòria”) fou composta el 1848 per Mn. Manuel Blanch, amb aire d’òpera italianitzant; s’interpreta per privilegi pontifici, amb orquestra i cor, i té una duració aproximada de tres hores. Després, processó (recuperada el 1972) al voltant del temple amb les relíquies de les santes. Des de 1985 hi participa també un grup de diablesses amb música i ball propis. Festa gran a Mataró.«Si vols saber què és calor, ves per les Santes a Mataró»🥵. ... Ver másVer menos
View on Facebook
Vatican Media

Agenda

Evangelio del día

(Mt 16,24-28)