Francesc Torralba: «La façana de la Glòria és una síntesi teològica total»

Després dels de filosofia, teologia i pedagogia, ara ha rebut el doctorat de la Facultat Antoni Gaudí d’Història, Arqueologia i Arts Cristianes (AUSP)

18 Gen, 2022
Església de Barcelona

El Dr. Francesc Torralba ha assolit el seu quart doctorat. Després dels de filosofia, teologia i pedagogia, ara ha rebut el de la Facultat Antoni Gaudí d’Història, Arqueologia i Arts Cristianes (AUSP) amb la tesi Interpretació teològica de la façana de la Glòria de la Sagrada Família segons el projecte original d’Antoni Gaudí. Fonts espirituals i teològiques de la seva escatologia. «He fruït molt. M’ha permès capbussar-me en l’obra d’un artista genial i entreveure les seves fonts d’inspiració», afirma.

Què ens aporta teològicament aquesta façana?

La façana de la Glòria de la Sagrada Família serà la façana principal, la més alta i la més lluminosa i representarà el camí que l’ésser humà ha de fer per merèixer la glòria de Déu. És una síntesi teològica total en la qual convergeixen tres tractats: l’escatologia, la soteriologia i la teologia de la història.

Quina és la seva principal font d’inspiració?

La principal font d’inspiració de la forma mentis teològica d’Antoni Gaudí és el Catecisme de doctrina cristiana que va publicar per primera vegada l’arquebisbe de Tarragona Josep Domènec Costa i Borràs, el 1853, quan l’arquitecte de Déu tenia tan sols un any. Com tants infants d’aquell temps, se’l va aprendre i el va retenir en la seva memòria.

Per què es pot considerar Gaudí com un teòleg?

La personalitat d’Antoni Gaudí és enigmàtica. Se’ns escapa el fons; cap etiqueta l’acaba de definir bé. És, a la vegada, un artista genial, un místic contemplatiu, però també un arquitecte-teòleg i un ciutadà compromès amb la cultura i el seu país. Tracta de representar en la pedra el que per definició no pot ser expressat en cap concepte, ni en cap categoria humana. La seva missió és, senzillament, titànica.

Entrevista realitzada per Òscar Bardají i Martín per al Full Dominical del 23 de gener.

T’interessarà…

Seguiu-nos  

Facebook
La Carmina va patir depressió. Fa gairebé dos mesos, a l'Estadi Lluís Companys, la jove va fer arribar el seu testimoni al papa Lleó XIV. Recupera l'entrevista compVatican Newstican News 👇www.vaticannews.va/es/iglesia/news/2026-07/carmina-historia-depresion-papa-viaje-espana-testimoni... ... See MoreSee Less
View on Facebook
«Avui les santes Juliana i Semproniana ens ajuden a alçar la mirada»Mons. Sergi Gordo, bisbe de Tortosa, ha presidit aquest 27 de juliol la missa de Les Santes de Mataró.🔗 tinyurl.com/cvu5jmbk📸 J. Merino ... See MoreSee Less
View on Facebook

1 week ago

Arquebisbat de Barcelona
Aquest dilluns, 27 de juliol, ha tingut lloc la missa d’acció de gràcies en agraïment al comitè organitzador de la visita apostòlica del Sant Pare Lleó XIV a Barcelona, i als col·laboradors, a la Catedral de Barcelona. L’arquebisbe de Barcelona, el cardenal Joan Josep Omella, ha presidit la missa i l’ha concelebrat el bisbe auxiliar de Barcelona, Mons. David Abadías. 📸 Dr. G. Simón ... See MoreSee Less
View on Facebook
Memòria de les santes Juliana i Semproniana, verges i màrtirs. Acompanyant la història de sant Cugat, a partir de l’Edat Mitjana sorgeix la tradició que les santes Juliana (“relatiu a Júlia”) i Semproniana (“relatiu a Semprònia = eterna”) són deixebles seves. I l’any 1667, el frare Joan Gaspar Roig, afirma en una obra que les santes són filles de l’antiga Iluro. Mataró en reivindicarà les relíquies fins que les aconseguirà el 1772. L’ofici que es canta a la “Missa de les Santes” (“Missa de Glòria”) fou composta el 1848 per Mn. Manuel Blanch, amb aire d’òpera italianitzant; s’interpreta per privilegi pontifici, amb orquestra i cor, i té una duració aproximada de tres hores. Després, processó (recuperada el 1972) al voltant del temple amb les relíquies de les santes. Des de 1985 hi participa també un grup de diablesses amb música i ball propis. Festa gran a Mataró.«Si vols saber què és calor, ves per les Santes a Mataró»🥵. ... See MoreSee Less
View on Facebook
Jaume, fill de Zebedeu, és juntament amb el seu germà Joan i Pere un dels que acompanyava més de prop Jesús. Segons el llibre dels Fets (12,2) fou el primer apòstol màrtir, decapitat a Jerusalem per Herodes Agripa (vers l'any 44). Patró de Galícia, després de les invasions musulmanes fou venerat com a patró dels Regnes castellans i més tard de tota Espanya. El seu sepulcre a Compostela fou un gran centre de peregrinacions medievals de tot el món cristià, després de Roma i terra Santa.«A Raïms de Sant Jaume, raïms aigualits; raïms de setembre te'n llepes els dits», segons una dita popular. ... See MoreSee Less
View on Facebook
Vatican Media

Agenda

Evangeli del dia

Què no donaria l’home a canvi de la seva vida?

(Mt 16,24-28)