Papa Francesc: «Que la diferència religiosa no oculti la gran unitat de ser germans» 

El Sant Pare demana que es pregui per a la fraternitat i unitat entre germans, especialment, en termes de llibertat religiosa

17 Gen, 2022
Església de Barcelona

El primer vídeo del papa Francesc per aquest 2022, des de la Xarxa Mundial d’Oració del Papa, demana que es pregui per a la fraternitat i unitat entre germans, especialment, en termes de llibertat religiosa. En aquest sentit, convida a educar en la fraternitat i, així, «aprendre a percebre’ns com a germans i no com a competidors». Es dirigeix a tots i totes i exhorta a escollir «el camí de la fraternitat i no deixar que la «petita diferència de la religiositat oculti la gran unitat de ser germans». 

En el visionat el Sant Pare fa una crida a la societat a despertar i obrir els ulls a aquelles minories religioses que  pateixen discriminació i persecució. «Són persones perseguides per professar la seva fe – exposa el Papa- i això és inacceptable, és inhumà».

En la seva intervenció, recorda que «la llibertat religiosa no només suposa la llibertat de culte, si no valorar l’altre amb les diferències i reconeixe’l com a ésser hum໫Recollir les diferències amb l’alegria de ser germans», afegeix.

Fratelli Tutti

Aquest mes de gener, el papa Francesc fa especial èmfasi en aquesta crida i reprèn les paraules de l’encíclica Fratelli Tutti quan diu: «somiem con una única humanitat, com caminants de la mateixa carn humana, com a fills d’aquesta mateixa terra que ens acull a tots, cada un amb la riquesa de la seva fe o de les seves conviccions, cadascun amb la seva pròpia veu, tots germans».

Amb aquesta intenció, convida a resar, especialment aquest primer mes de l’any perquè aquells que «pateixen persecució religiosa trobin a les societats que viuen el reconeixement i la dignitat que prové de ser germans i germanes»

T’interessarà…

Seguiu-nos  

Facebook
La Carmina va patir depressió. Fa gairebé dos mesos, a l'Estadi Lluís Companys, la jove va fer arribar el seu testimoni al papa Lleó XIV. Recupera l'entrevista compVatican Newstican News 👇www.vaticannews.va/es/iglesia/news/2026-07/carmina-historia-depresion-papa-viaje-espana-testimoni... ... See MoreSee Less
View on Facebook
«Avui les santes Juliana i Semproniana ens ajuden a alçar la mirada»Mons. Sergi Gordo, bisbe de Tortosa, ha presidit aquest 27 de juliol la missa de Les Santes de Mataró.🔗 tinyurl.com/cvu5jmbk📸 J. Merino ... See MoreSee Less
View on Facebook

1 week ago

Arquebisbat de Barcelona
Aquest dilluns, 27 de juliol, ha tingut lloc la missa d’acció de gràcies en agraïment al comitè organitzador de la visita apostòlica del Sant Pare Lleó XIV a Barcelona, i als col·laboradors, a la Catedral de Barcelona. L’arquebisbe de Barcelona, el cardenal Joan Josep Omella, ha presidit la missa i l’ha concelebrat el bisbe auxiliar de Barcelona, Mons. David Abadías. 📸 Dr. G. Simón ... See MoreSee Less
View on Facebook
Memòria de les santes Juliana i Semproniana, verges i màrtirs. Acompanyant la història de sant Cugat, a partir de l’Edat Mitjana sorgeix la tradició que les santes Juliana (“relatiu a Júlia”) i Semproniana (“relatiu a Semprònia = eterna”) són deixebles seves. I l’any 1667, el frare Joan Gaspar Roig, afirma en una obra que les santes són filles de l’antiga Iluro. Mataró en reivindicarà les relíquies fins que les aconseguirà el 1772. L’ofici que es canta a la “Missa de les Santes” (“Missa de Glòria”) fou composta el 1848 per Mn. Manuel Blanch, amb aire d’òpera italianitzant; s’interpreta per privilegi pontifici, amb orquestra i cor, i té una duració aproximada de tres hores. Després, processó (recuperada el 1972) al voltant del temple amb les relíquies de les santes. Des de 1985 hi participa també un grup de diablesses amb música i ball propis. Festa gran a Mataró.«Si vols saber què és calor, ves per les Santes a Mataró»🥵. ... See MoreSee Less
View on Facebook
Jaume, fill de Zebedeu, és juntament amb el seu germà Joan i Pere un dels que acompanyava més de prop Jesús. Segons el llibre dels Fets (12,2) fou el primer apòstol màrtir, decapitat a Jerusalem per Herodes Agripa (vers l'any 44). Patró de Galícia, després de les invasions musulmanes fou venerat com a patró dels Regnes castellans i més tard de tota Espanya. El seu sepulcre a Compostela fou un gran centre de peregrinacions medievals de tot el món cristià, després de Roma i terra Santa.«A Raïms de Sant Jaume, raïms aigualits; raïms de setembre te'n llepes els dits», segons una dita popular. ... See MoreSee Less
View on Facebook
Vatican Media

Agenda

Evangeli del dia

Què no donaria l’home a canvi de la seva vida?

(Mt 16,24-28)