Fidelidad a la Regla

Entrevista a Fray Lluc Torcal, monje de Poblet y procurador general de la orden del Cister

05 Dic, 2018
Església de Barcelona

Fray Lluc Torcal es monje de Poblet y, desde hace tres años, procurador general de la orden del Cister, una responsabilidad que le da “una gran riqueza viendo otras formas de vida monástica”. Fray Lluc pronunció la lección inaugural de la Fundación Joan Maragall, con el título: “Conversión ecológica integral: una respuesta creyente al grave problema del cambio climático”.

La conversión ecológica integral es la única respuesta?

No es que sea la única; es que siendo una conversión integral da respuesta a muchos de los problemas que genera el cambio climático. Es la receta que integra todas las soluciones posibles, porque requiere una presa de conciencia de lo que estamos haciendo, de lo que está pasando; y que nos hace pensar cómo podemos ayudar a contribuir a paliar los efectos de este cambio.

Cómo valora la situación del monaquismo cisterciense en el mundo?

En Europa, la vida monástica se está extinguiendo en la mayor parte de los monasterios – quedarían unos diez o doce-. En Asia, en cambio, está aumentando bastante; en África, los monasterios que tenemos también funcionan bien. En América del Sur, la situación empieza a ser complicada; mientras que en los Estados Unidos tenemos dos monasterios bastante vivos. Por lo tanto, en general hay esperanza para la vida monástica, a pesar de que deslocalitzada del continente europeo.

Cómo se vive este nuevo monaquisme, desde Europa?

Es un signo de esperanza que en África o en Asia haya monasterios con 150-180 monjes y monjas; pero siempre requieren una formación especial, porque hay elementos de la cultura propia que influencian en la vida monástica. Hay cosas más de fondo, como la concepción de Dios o la de la misma vida comunitaria, que merecen un esfuerzo suplementario. La Regla de San Benet no se puede descafeinar en aquello que son sus principios y valores, especialmente la plegaria, el trabajo y la vida comunitaria.

Entrevista realizada por Òscar Bardají y Martín para el Full Dominical del 9 de diciembre

Te interesará…

Síguenos

Facebook
🎬 Aquest estiu, cinema per gaudir i també per reflexionar!Mn. Peio Sánchez proposa cinc pel·lícules per a aquestes vacances. Històries per a tots els públics que ens conviden a fer-nos preguntes sobre l'acollida, la superació, la convivència, la vocació i la nostra manera de mirar els altres.🍿 «El día de la revelación»🍿 «Las locas del Obelisco»🍿 «Viaje al país de los blancos»🍿 «León XIV, el hombre detrás del Papa»🍿 «Las ovejas detectives»▶️ Descobreix les seves recomanacions i prepara una bona sessió de cinema aquest est#CinemaEspiritualitual @cinemaspiritcatImatge: Generada amb IA (OpenAI) ... Ver másVer menos
View on Facebook
La Carmina va patir depressió. Fa gairebé dos mesos, a l'Estadi Lluís Companys, la jove va fer arribar el seu testimoni al papa Lleó XIV. Recupera l'entrevista compVatican Newstican News 👇www.vaticannews.va/es/iglesia/news/2026-07/carmina-historia-depresion-papa-viaje-espana-testimoni... ... Ver másVer menos
View on Facebook
«Avui les santes Juliana i Semproniana ens ajuden a alçar la mirada»Mons. Sergi Gordo, bisbe de Tortosa, ha presidit aquest 27 de juliol la missa de Les Santes de Mataró.🔗 tinyurl.com/cvu5jmbk📸 J. Merino ... Ver másVer menos
View on Facebook

2 weeks ago

Arquebisbat de Barcelona
Aquest dilluns, 27 de juliol, ha tingut lloc la missa d’acció de gràcies en agraïment al comitè organitzador de la visita apostòlica del Sant Pare Lleó XIV a Barcelona, i als col·laboradors, a la Catedral de Barcelona. L’arquebisbe de Barcelona, el cardenal Joan Josep Omella, ha presidit la missa i l’ha concelebrat el bisbe auxiliar de Barcelona, Mons. David Abadías. 📸 Dr. G. Simón ... Ver másVer menos
View on Facebook
Memòria de les santes Juliana i Semproniana, verges i màrtirs. Acompanyant la història de sant Cugat, a partir de l’Edat Mitjana sorgeix la tradició que les santes Juliana (“relatiu a Júlia”) i Semproniana (“relatiu a Semprònia = eterna”) són deixebles seves. I l’any 1667, el frare Joan Gaspar Roig, afirma en una obra que les santes són filles de l’antiga Iluro. Mataró en reivindicarà les relíquies fins que les aconseguirà el 1772. L’ofici que es canta a la “Missa de les Santes” (“Missa de Glòria”) fou composta el 1848 per Mn. Manuel Blanch, amb aire d’òpera italianitzant; s’interpreta per privilegi pontifici, amb orquestra i cor, i té una duració aproximada de tres hores. Després, processó (recuperada el 1972) al voltant del temple amb les relíquies de les santes. Des de 1985 hi participa també un grup de diablesses amb música i ball propis. Festa gran a Mataró.«Si vols saber què és calor, ves per les Santes a Mataró»🥵. ... Ver másVer menos
View on Facebook
Vatican Media

Agenda

Evangelio del día

Mándame ir a ti sobre el agua.

(Mt 14,22-36)