Estudiar Gaudí

Entrevista a la Dra. Rosa Ribas Garriga, secretaria general de la Facultad Antonio Gaudí

01 Sep, 2020
Església de Barcelona

El martes 8 de septiembre se creará el “Centro Internacional de Estudios Avanzados Antoni Gaudí y sus colaboradores”, que pretende ser un ámbito de encuentro de estudiosos de todo el mundo sobre su obra. Será gestionado por el Ateneo Universitario Sant Pacià y por la Junta Constructora del Templo Expiatorio de la Sagrada Familia, donde tendrá la sede; mientras que la dirección académica dependerá de la Facultad Antoni Gaudí de Historia, Arqueología y Artes Cristianas (AUSP). La Dra. Rosa Ribas es la secretaria general de la Facultad Antoni Gaudí.

¿Qué función y qué objetivos tendrá este centro?

La finalidad es dar la máxima difusión a la obra gaudiniana. El centro tiene por objetivo la contribución al estudio y la comprensión de la persona y la obra de Antoni Gaudí y de las aportaciones de sus colaboradores. Se propone impulsar la investigación de carácter científico que permita profundizar en sus múltiples aportaciones realizadas a la arquitectura, a la simbología religiosa y al arte.

¿La fe de Gaudí queda plasmada en su obra?

De hecho, las más de cien obras diseñadas o realizadas por Gaudí tienen como característica común la extraordinaria conjunción entre una técnica arquitectónica excepcional y una simbólica que se arraiga, en muy buena parte, en el misterio cristiano. El ejemplo más remarcable es, indudablemente, la Sagrada Familia, donde eleva la geometría a nivel de la teología. Para Gaudí, la utilización del paraboloide hiperbólico simboliza la Trinidad.

¿Comprender la obra de Gaudí nos puede hacer crecer en la fe?

Gaudí era profundamente religioso y puso su imaginación y talento al servicio de la fe cristiana. En sus obras, la técnica, la estética y la religión se unifican magistralmente evocando siempre a la naturaleza como la máxima creación divina. Entrar en la Sagrada Familia, comprender su simbolismo y dejarse envolver por la sinfonía de colores de sus vitrales no deja nadie indiferente.

Entrevista realizada por Òscar Bardají Martín para el Full Dominical del 6 de septiembre 

Te interesará…

Síguenos

Facebook
🎬 Aquest estiu, cinema per gaudir i també per reflexionar!Mn. Peio Sánchez proposa cinc pel·lícules per a aquestes vacances. Històries per a tots els públics que ens conviden a fer-nos preguntes sobre l'acollida, la superació, la convivència, la vocació i la nostra manera de mirar els altres.🍿 «El día de la revelación»🍿 «Las locas del Obelisco»🍿 «Viaje al país de los blancos»🍿 «León XIV, el hombre detrás del Papa»🍿 «Las ovejas detectives»▶️ Descobreix les seves recomanacions i prepara una bona sessió de cinema aquest est#CinemaEspiritualitual @cinemaspiritcatImatge: Generada amb IA (OpenAI) ... Ver másVer menos
View on Facebook
La Carmina va patir depressió. Fa gairebé dos mesos, a l'Estadi Lluís Companys, la jove va fer arribar el seu testimoni al papa Lleó XIV. Recupera l'entrevista compVatican Newstican News 👇www.vaticannews.va/es/iglesia/news/2026-07/carmina-historia-depresion-papa-viaje-espana-testimoni... ... Ver másVer menos
View on Facebook
«Avui les santes Juliana i Semproniana ens ajuden a alçar la mirada»Mons. Sergi Gordo, bisbe de Tortosa, ha presidit aquest 27 de juliol la missa de Les Santes de Mataró.🔗 tinyurl.com/cvu5jmbk📸 J. Merino ... Ver másVer menos
View on Facebook

2 weeks ago

Arquebisbat de Barcelona
Aquest dilluns, 27 de juliol, ha tingut lloc la missa d’acció de gràcies en agraïment al comitè organitzador de la visita apostòlica del Sant Pare Lleó XIV a Barcelona, i als col·laboradors, a la Catedral de Barcelona. L’arquebisbe de Barcelona, el cardenal Joan Josep Omella, ha presidit la missa i l’ha concelebrat el bisbe auxiliar de Barcelona, Mons. David Abadías. 📸 Dr. G. Simón ... Ver másVer menos
View on Facebook
Memòria de les santes Juliana i Semproniana, verges i màrtirs. Acompanyant la història de sant Cugat, a partir de l’Edat Mitjana sorgeix la tradició que les santes Juliana (“relatiu a Júlia”) i Semproniana (“relatiu a Semprònia = eterna”) són deixebles seves. I l’any 1667, el frare Joan Gaspar Roig, afirma en una obra que les santes són filles de l’antiga Iluro. Mataró en reivindicarà les relíquies fins que les aconseguirà el 1772. L’ofici que es canta a la “Missa de les Santes” (“Missa de Glòria”) fou composta el 1848 per Mn. Manuel Blanch, amb aire d’òpera italianitzant; s’interpreta per privilegi pontifici, amb orquestra i cor, i té una duració aproximada de tres hores. Després, processó (recuperada el 1972) al voltant del temple amb les relíquies de les santes. Des de 1985 hi participa també un grup de diablesses amb música i ball propis. Festa gran a Mataró.«Si vols saber què és calor, ves per les Santes a Mataró»🥵. ... Ver másVer menos
View on Facebook
Vatican Media

Agenda

Evangelio del día

A quien me sirva, el Padre lo honrará.

(Jn 12,24-26)