Estudiar Gaudí

Entrevista a la Dra. Rosa Ribas Garriga, secretària general de la Facultat Antoni Gaudí

01 Set, 2020
Església de Barcelona

El dimarts 8 de setembre es crearà el “Centre Internacional d’Estudis Avançats Antoni Gaudí i els seus col·laboradors”, que pretén ser un àmbit de trobada d’estudiosos de tot el món sobre la seva obra. Serà gestionat per l’Ateneu Universitari Sant Pacià i per la Junta Constructora del Temple Expiatori de la Sagrada Família, on hi tindrà la seu; mentre que la direcció acadèmica dependrà de la Facultat Antoni Gaudí d’Història, Arqueologia i Arts Cristianes (AUSP). La Dra. Rosa Ribas és la secretària general de la Facultat Antoni Gaudí.

Quina funció i quins objectius tindrà aquest centre?

La finalitat és donar la màxima difusió a l’obra gaudiniana. El centre té per objectiu la contribució a l’estudi i la comprensió de la persona i l’obra d’Antoni Gaudí i de les aportacions dels seus col·laboradors. Es proposa impulsar la recerca de caràcter científic que permeti aprofundir en les seves múltiples aportacions realitzades a l’arquitectura, a la simbologia religiosa i a l’art.

La fe de Gaudí queda plasmada en la seva obra?

De fet, les més de cent obres dissenyades o realitzades per Gaudí tenen com a característica comuna l’extraordinària conjunció entre una tècnica arquitectònica excepcional i una simbòlica que s’arrela, en molt bona part, en el misteri cristià. L’exemple més remarcable és, indubtablement, la Sagrada Família, on eleva la geometria a nivell de la teologia. Per a Gaudí, la utilització del paraboloide hiperbòlic simbolitza la Trinitat.

Comprendre l’obra de Gaudí ens pot fer créixer en la fe?

Gaudí era profundament religiós i va posar la seva imaginació i talent al servei de la fe cristiana. En les seves obres, la tècnica, l’estètica i la religió s’unifiquen magistralment evocant sempre a la natura com la màxima creació divina. Entrar a la Sagrada Família, comprendre el seu simbolisme i deixar-se embolcallar per la simfonia de colors dels seus vitralls no deixa ningú indiferent.

Entrevista realitzada per Òscar Bardají i Martín per al Full Dominical del 6 de setembre

T’interessarà…

Seguiu-nos  

Facebook
🎬 Aquest estiu, cinema per gaudir i també per reflexionar!Mn. Peio Sánchez proposa cinc pel·lícules per a aquestes vacances. Històries per a tots els públics que ens conviden a fer-nos preguntes sobre l'acollida, la superació, la convivència, la vocació i la nostra manera de mirar els altres.🍿 «El día de la revelación»🍿 «Las locas del Obelisco»🍿 «Viaje al país de los blancos»🍿 «León XIV, el hombre detrás del Papa»🍿 «Las ovejas detectives»▶️ Descobreix les seves recomanacions i prepara una bona sessió de cinema aquest est#CinemaEspiritualitual @cinemaspiritcatImatge: Generada amb IA (OpenAI) ... See MoreSee Less
View on Facebook
La Carmina va patir depressió. Fa gairebé dos mesos, a l'Estadi Lluís Companys, la jove va fer arribar el seu testimoni al papa Lleó XIV. Recupera l'entrevista compVatican Newstican News 👇www.vaticannews.va/es/iglesia/news/2026-07/carmina-historia-depresion-papa-viaje-espana-testimoni... ... See MoreSee Less
View on Facebook
«Avui les santes Juliana i Semproniana ens ajuden a alçar la mirada»Mons. Sergi Gordo, bisbe de Tortosa, ha presidit aquest 27 de juliol la missa de Les Santes de Mataró.🔗 tinyurl.com/cvu5jmbk📸 J. Merino ... See MoreSee Less
View on Facebook

2 weeks ago

Arquebisbat de Barcelona
Aquest dilluns, 27 de juliol, ha tingut lloc la missa d’acció de gràcies en agraïment al comitè organitzador de la visita apostòlica del Sant Pare Lleó XIV a Barcelona, i als col·laboradors, a la Catedral de Barcelona. L’arquebisbe de Barcelona, el cardenal Joan Josep Omella, ha presidit la missa i l’ha concelebrat el bisbe auxiliar de Barcelona, Mons. David Abadías. 📸 Dr. G. Simón ... See MoreSee Less
View on Facebook
Memòria de les santes Juliana i Semproniana, verges i màrtirs. Acompanyant la història de sant Cugat, a partir de l’Edat Mitjana sorgeix la tradició que les santes Juliana (“relatiu a Júlia”) i Semproniana (“relatiu a Semprònia = eterna”) són deixebles seves. I l’any 1667, el frare Joan Gaspar Roig, afirma en una obra que les santes són filles de l’antiga Iluro. Mataró en reivindicarà les relíquies fins que les aconseguirà el 1772. L’ofici que es canta a la “Missa de les Santes” (“Missa de Glòria”) fou composta el 1848 per Mn. Manuel Blanch, amb aire d’òpera italianitzant; s’interpreta per privilegi pontifici, amb orquestra i cor, i té una duració aproximada de tres hores. Després, processó (recuperada el 1972) al voltant del temple amb les relíquies de les santes. Des de 1985 hi participa també un grup de diablesses amb música i ball propis. Festa gran a Mataró.«Si vols saber què és calor, ves per les Santes a Mataró»🥵. ... See MoreSee Less
View on Facebook
Vatican Media

Agenda

Evangeli del dia

Si algú es vol fer servidor meu, el Pare l’honorarà.

(Jn 12,24-26)