Espiritualidad y convivencia entre las religiones

Pastoral obrera volverá a celebrar la Jornada de Religiosas y Religiosos en barrios obreros y populares, el sábado 2 de diciembre

30 Nov, 2017
Església de Barcelona

En este curso, las delegaciones de Pastoral Obrera de las diócesis de Cataluña quieren profundizar en una de las dimensiones de la convivencia que se da entre personas y colectivos de otras culturas y religiones. ¿Qué dificultades se dan? ¿Qué riquezas nos aporta? La espiritualidad de otras religiones queda lejos y hay grandes coincidencias que nos harían crecer hacia una sociedad de paz. ¿Cuáles son los retos que tenemos? Todas estas preguntas se tratarán en la XXIV Jornada de Religiosas y Religiosos en barrios obreros y populares, el próximo sábado 2 de diciembre en Sant Pau del Camp. La Jornada comenzará a las 09.30 h y terminará a las 14.30 h con una comida y café.

Para hacer estas reflexiones estará Quim Cervera, teólogo y sociólogo. Desde su formación y el trabajo que lleva a cabo en la Asociación UNESCO para el diálogo interreligioso, ofrecerá elementos de reflexión y acción que ayuden a caminar juntos en una sociedad diversa.

También habrá una mesa de testigos donde varias personas de otras religiones explicarán cómo desde su espiritualidad son portadoras de paz, con qué dificultades y riquezas se encuentran y qué experiencias hay que puedan dar luz a una fraternal convivencia. Finalmente, se realizará una oración interreligiosa.

La Jornada es un espacio privilegiado para plantearse grandes cuestiones de la vida consagrada en medio de la Iglesia y la sociedad actual. De nuevo la coordinadora de Religiosos y Religiosas en barrios obreros y ambientes populares, junto con la Unión de Religiosos y Religiosas de Cataluña (URC) le vuelve a invitar a una Jornada que seguro será llena de formación, convivencia y comunión eclesial.

Fecha límite de inscripción, viernes 1 de diciembre

Te interesará…

Síguenos

Facebook
Santa Úrsula i les santes verges😇Santa Úrsula i les santes verges Santa Úrsula (‘ossa petita’) i les santes d’avui van arribar a ser suprimides del Santoral, però, degut al seu culte molt tradicional, encara avui les conserva. Possiblement, la tradició vol fer d’elles un homenatge a la virginitat femenina. La tradició del segle V ens informa que el pare de la princesa bretona Úrsula la volia casar amb el príncep pagà d’Armòrica (l’actual Bretanya). Ella, que ja havia consagrat la seva virginitat, s’hi volia negar, però això suposava la guerra. Per guanyar temps va posar unes condicions: un termini de tres anys, que es reunissin deu comparses de mil donzelles cada una (d’aquí les «11.000 verges»?) i que el príncep es bategés. A la tornada d’un complicat viatge a Roma pel Rin, l’Úrsula i les companyes van ser martiritzades a Colònia pels huns d’Àtila. En una inscripció llatina a la catedral de Colònia hi consta: «XI. M. V.», que es pot llegir com «11 màrtirs verges», i no «11 milers de verges». Al MNAC es conserva el quadre d’en Joan Reixach (segle XV): «El retaule de les onze mil verges». «Les verges... segueixen l’Anyell arreu on va» (Ap 14,4).🗣«Quan trona pel mes d’octubre, neu segura», segons una dita popular. ...
View on Facebook (abre en una nueva pestaña)
Santa Teresa de Jesús, verge i doctora de l'Església😇🙏Teresa de Cepeda y Ahumada neix a Àvila el 28 de març de 1515, de família ‘hidalga’. Sa mare, Beatriz, es casà molt jove amb don Alonso, vidu del seu primer matrimoni i amb un avi toledà judaïtzant, Juan Sánchez. Van tenir tres filles i nou fills. Tot i que va entrar de carmelita als 20 anys, no fou fins als 40 que experimentà una profunda conversió després de trobar-se amb una imatge de “Crist molt llagat”. La nit de la seva mort, el 4 d'octubre de 1582, es va aplicar la reforma gregoriana del calendari i es van suprimir 11 dies.🗣«Per Santa Teresa, planta l’ametlla», segons una dita popular. ...
View on Facebook (abre en una nueva pestaña)
Preguem ben units pel papa Lleó XIV🙏. ...
View on Facebook (abre en una nueva pestaña)
Mare de Déu del Pilar😇Una tradició molt ar­rela­da a l'Aragó vol fer ar­ribar l'origen del santuari de l'antiga Cesaraugusta (Saragossa) als inicis matei­xos del cristianis­me (Maria s'hauria aparegut a l'apòstol sant Jaume, damunt d'un pilar). Però és a par­tir de l'època moder­na que el Pilar es­devé un gran san­tuari marià de la Península Ibèrica, amb una ir­ra­di­ació vers l'A­mèrica Llatina (ja que els nadius de les actuals Bahames ‘descobreixen’ Colom i els seus el 1492). Maria, símbol de la fortalesa en la fe, la seguretat de l'esperança i la constància en la caritat.«Si bones faves vols sembrar, fes-ho per la Mare de Déu del Pilar», segons una dita popular. ...
View on Facebook (abre en una nueva pestaña)
Vatican Media

Agenda

Evangelio del día

Sabéis interpretar el aspecto de la tierra y del cielo, pues ¿cómo no sabéis interpretar el tiempo presente?

(Lc 12,54-59)