Enric Crous, nou president del Patronat de la Pere Tarrés

El nuevo órgano de gobierno de la fundación tiene la función de velar cumplimiento de la misión de la Fundación durante los próximos 4 años

08 Oct, 2019
Església de Barcelona

El empresario barcelonés Enric Crous es el nuevo presidente del Patronato de la Fundación Pere Tarrés. Ha sustituido al que había sido presidente desde el año 2003, Antoni Millet. La entidad ha renovado recientemente el Patronato, su principal órgano de gobierno. Así, los próximos cuatro años estará integrado por una combinación de nuevas incorporaciones y personas que ya habían formado parte en el periodo anterior. Crous, una persona muy comprometida con el tejido empresarial y asociativo del país, es miembro del Patronato de la Fundación desde el 2011 y desde el 2015, ostenta el cargo de vicepresidente de la entidad.

La trayectoria de Enric Crous

Enric Crous, es un reconocido empresario catalán. Actualmente combina su nuevo cargo a la Fundación con la de presidente del consejo de gobierno del Hospital Clínico de Barcelona y de la Fundación Cataluña Cultura. Licenciado en ingeniería química en la Universitat de Barcelona, completó sus estudios con un Máster en Economía y dirección de empresas a la IESE. A lo largo de su extensa trayectoria profesional y asociativa, también ha estado vicepresidente y responsable de Relaciones Institucionales de la asociación Amigos de la Rambla de Barcelona y directivo en empresas y organizaciones empresariales como Mercabarna, Cacaolat, Feria de Barcelona o el grupo Damm. En el 2014 fue galardonado con la Cruz de Sant Jordi por la promoción “del mecenazgo y el patrocinio empresarial, contribuyendo destacadamente al fomento de varias manifestaciones culturales y deportivas, del mundo casteller y, muy especialmente, del mundo de la música”.

El cargo de patrón de la Fundación Pere Tarrés es honorífico y sin compensación económica. La propuesta de presidente, así como del resto de cargos, recae en los miembros del Patronato. La elección es después comunicada al Arzobispo de Barcelona para su nombramiento.

La función del patronato

La función del Patronato de la Fundación Pere Tarrés es velar por el cumplimiento de la misión y finalidades establecidas en los estatutos de la entidad, asegurando su sostenibilidad. El Patronato se reúne de forma bimensual con el objetivo de contrastar los diferentes programas de la Fundación, sugerir nuevas líneas de actividad y orientar en cuestiones como los presupuestos, el cierre económico y en documentos como el Ideario, el Código ético, el Plan estratégico institucional o reflexiones que se hacen sobre perspectivas de futuro. Algunos miembros del Patronato apoyan también en la investigación de recursos económicos, en la representación institucional, orientando la dirección o facilitando relaciones de interés para la entidad.

Te interesará…

Síguenos

Facebook
La Carmina va patir depressió. Fa gairebé dos mesos, a l'Estadi Lluís Companys, la jove va fer arribar el seu testimoni al papa Lleó XIV. Recupera l'entrevista compVatican Newstican News 👇www.vaticannews.va/es/iglesia/news/2026-07/carmina-historia-depresion-papa-viaje-espana-testimoni... ... Ver másVer menos
View on Facebook
«Avui les santes Juliana i Semproniana ens ajuden a alçar la mirada»Mons. Sergi Gordo, bisbe de Tortosa, ha presidit aquest 27 de juliol la missa de Les Santes de Mataró.🔗 tinyurl.com/cvu5jmbk📸 J. Merino ... Ver másVer menos
View on Facebook

1 week ago

Arquebisbat de Barcelona
Aquest dilluns, 27 de juliol, ha tingut lloc la missa d’acció de gràcies en agraïment al comitè organitzador de la visita apostòlica del Sant Pare Lleó XIV a Barcelona, i als col·laboradors, a la Catedral de Barcelona. L’arquebisbe de Barcelona, el cardenal Joan Josep Omella, ha presidit la missa i l’ha concelebrat el bisbe auxiliar de Barcelona, Mons. David Abadías. 📸 Dr. G. Simón ... Ver másVer menos
View on Facebook
Memòria de les santes Juliana i Semproniana, verges i màrtirs. Acompanyant la història de sant Cugat, a partir de l’Edat Mitjana sorgeix la tradició que les santes Juliana (“relatiu a Júlia”) i Semproniana (“relatiu a Semprònia = eterna”) són deixebles seves. I l’any 1667, el frare Joan Gaspar Roig, afirma en una obra que les santes són filles de l’antiga Iluro. Mataró en reivindicarà les relíquies fins que les aconseguirà el 1772. L’ofici que es canta a la “Missa de les Santes” (“Missa de Glòria”) fou composta el 1848 per Mn. Manuel Blanch, amb aire d’òpera italianitzant; s’interpreta per privilegi pontifici, amb orquestra i cor, i té una duració aproximada de tres hores. Després, processó (recuperada el 1972) al voltant del temple amb les relíquies de les santes. Des de 1985 hi participa també un grup de diablesses amb música i ball propis. Festa gran a Mataró.«Si vols saber què és calor, ves per les Santes a Mataró»🥵. ... Ver másVer menos
View on Facebook
Jaume, fill de Zebedeu, és juntament amb el seu germà Joan i Pere un dels que acompanyava més de prop Jesús. Segons el llibre dels Fets (12,2) fou el primer apòstol màrtir, decapitat a Jerusalem per Herodes Agripa (vers l'any 44). Patró de Galícia, després de les invasions musulmanes fou venerat com a patró dels Regnes castellans i més tard de tota Espanya. El seu sepulcre a Compostela fou un gran centre de peregrinacions medievals de tot el món cristià, després de Roma i terra Santa.«A Raïms de Sant Jaume, raïms aigualits; raïms de setembre te'n llepes els dits», segons una dita popular. ... Ver másVer menos
View on Facebook
Vatican Media

Agenda

Evangelio del día

Mujer, qué grande es tu fe.

(Mt 15,21-28)