Enric Crous, nou president del Patronat de la Pere Tarrés

El nou òrgan de govern de la fundació té la funció de vetllar compliment de la missió de la Fundació durant els pròxims 4 anys

08 Oct, 2019
Església de Barcelona

L’empresari barceloní Enric Crous és el nou president del Patronat de la Fundació Pere Tarrés. Ha substituït al que havia estat president des de l’any 2003, Antoni Millet. L’entitat ha renovat recentment el Patronat, el seu principal òrgan de govern. Així, els propers quatre anys estarà integrat per una combinació de noves incorporacions i persones que ja n’havien format part en el període anterior. Crous, una persona molt compromesa amb el teixit empresarial i associatiu del país, és membre del Patronat de la Fundació des del 2011 i des del 2015, ostenta el càrrec de vicepresident de l’entitat.

La trajectòria d’Enric Crous

Enric Crous, és un reconegut empresari català. Actualment combina el seu nou càrrec a la Fundació amb la de president del consell de govern de l’Hospital Clínic de Barcelona i de la Fundació Catalunya Cultura. Llicenciat en enginyeria química a la Universitat de Barcelona, va completar els seus estudis amb un Màster en Economia i direcció d’empreses a l’IESE. Al llarg de la seva extensa trajectòria professional i associativa, també ha estat vicepresident i responsable de Relacions Institucionals de l’associació Amics de la Rambla de Barcelona i directiu en empreses i organitzacions empresarials com Mercabarna, Cacaolat, Fira de Barcelona o el grup Damm. Al 2014 va ser guardonat amb la Creu de Sant Jordi per la promoció “del mecenatge i el patrocini empresarial, contribuint destacadament al foment de diverses manifestacions culturals i esportives, del fet casteller i, molt especialment, del món de la música”.

El càrrec de patró de la Fundació Pere Tarrés és honorífic i sense compensació econòmica. La proposta de president, així com de la resta de càrrecs, recau en els membres del Patronat. L’elecció és després comunicada al Cardenal Arquebisbe de Barcelona per al seu nomenament.

La funció del patronat

La funció del Patronat de la Fundació Pere Tarrés és vetllar pel compliment de la missió i finalitats establertes en els estatuts de l’entitat, tot assegurant la seva sostenibilitat. El Patronat es reuneix de forma bimensual amb l’objectiu de contrastar els diferents programes de la Fundació, suggerir noves línies d’activitat i orientar en qüestions com els pressupostos, el tancament econòmic i en documents com l’Ideari, el Codi ètic, el Pla estratègic institucional o reflexions que es fan sobre perspectives de futur. Alguns membres del Patronat donen suport també en la recerca de recursos econòmics, en la representació institucional, orientant la direcció o facilitant relacions d’interès per a l’entitat.

T’interessarà…

Seguiu-nos  

Facebook
La Carmina va patir depressió. Fa gairebé dos mesos, a l'Estadi Lluís Companys, la jove va fer arribar el seu testimoni al papa Lleó XIV. Recupera l'entrevista compVatican Newstican News 👇www.vaticannews.va/es/iglesia/news/2026-07/carmina-historia-depresion-papa-viaje-espana-testimoni... ... See MoreSee Less
View on Facebook
«Avui les santes Juliana i Semproniana ens ajuden a alçar la mirada»Mons. Sergi Gordo, bisbe de Tortosa, ha presidit aquest 27 de juliol la missa de Les Santes de Mataró.🔗 tinyurl.com/cvu5jmbk📸 J. Merino ... See MoreSee Less
View on Facebook

1 week ago

Arquebisbat de Barcelona
Aquest dilluns, 27 de juliol, ha tingut lloc la missa d’acció de gràcies en agraïment al comitè organitzador de la visita apostòlica del Sant Pare Lleó XIV a Barcelona, i als col·laboradors, a la Catedral de Barcelona. L’arquebisbe de Barcelona, el cardenal Joan Josep Omella, ha presidit la missa i l’ha concelebrat el bisbe auxiliar de Barcelona, Mons. David Abadías. 📸 Dr. G. Simón ... See MoreSee Less
View on Facebook
Memòria de les santes Juliana i Semproniana, verges i màrtirs. Acompanyant la història de sant Cugat, a partir de l’Edat Mitjana sorgeix la tradició que les santes Juliana (“relatiu a Júlia”) i Semproniana (“relatiu a Semprònia = eterna”) són deixebles seves. I l’any 1667, el frare Joan Gaspar Roig, afirma en una obra que les santes són filles de l’antiga Iluro. Mataró en reivindicarà les relíquies fins que les aconseguirà el 1772. L’ofici que es canta a la “Missa de les Santes” (“Missa de Glòria”) fou composta el 1848 per Mn. Manuel Blanch, amb aire d’òpera italianitzant; s’interpreta per privilegi pontifici, amb orquestra i cor, i té una duració aproximada de tres hores. Després, processó (recuperada el 1972) al voltant del temple amb les relíquies de les santes. Des de 1985 hi participa també un grup de diablesses amb música i ball propis. Festa gran a Mataró.«Si vols saber què és calor, ves per les Santes a Mataró»🥵. ... See MoreSee Less
View on Facebook
Jaume, fill de Zebedeu, és juntament amb el seu germà Joan i Pere un dels que acompanyava més de prop Jesús. Segons el llibre dels Fets (12,2) fou el primer apòstol màrtir, decapitat a Jerusalem per Herodes Agripa (vers l'any 44). Patró de Galícia, després de les invasions musulmanes fou venerat com a patró dels Regnes castellans i més tard de tota Espanya. El seu sepulcre a Compostela fou un gran centre de peregrinacions medievals de tot el món cristià, després de Roma i terra Santa.«A Raïms de Sant Jaume, raïms aigualits; raïms de setembre te'n llepes els dits», segons una dita popular. ... See MoreSee Less
View on Facebook
Vatican Media

Agenda

Evangeli del dia

Dona, és gran la teva fe!

(Mt 15,21-28)