Apalabrar, dedicatoria a Lluís Duch

Entrevista a Antoni Bosch-Veciana, filósofo, teólogo, y amigo del P. Lluís Duch, monje de Montserrat y antropólogo, considerado como uno de los pensadores católicos más significativos del diálogo fe y cultura

08 Jul, 2019
Església de Barcelona

 

El número 263 de la revista Cuestiones de Vida Cristiana está dedicado al P. Lluís Duch, monje de Montserrat y antropólogo -considerado como uno de los pensadores católicos más significativos del diálogo fe y cultura-, que murió el 10 de noviembre de 2018. El profesor Antoni Bosch-Veciana, filósofo y teólogo, y amigo del P. Lluís Duch, asegura que “su memoria ingente y una inteligencia sutil le facilitaron construir un pensamiento compacto”.

¿Cómo definiría el pensamiento del P. Duch?

Definir en pocas palabras el pensamiento de alguien es difícil y del todo innecesario. Ahora bien, las reflexiones de Lluís Duch giran en torno al ser humano como un ser relacional por quién es definitivo el lenguaje en sentido amplio -palabras, mitos, gestos, miradas, silencios…-. Y es este lenguaje el que le posibilita decir y tener un mundo.

¿Por qué era tan importante para él el lenguaje?

Por eso mismo que acabo de decir ahora. El lenguaje es aquello que constituye el ser humano; aquel que a través del lenguaje puede decir todo aquello que tiene delante suyo. El lenguaje nos posibilita tener mundo ya que hace posible decirlo con palabras -‘apalabrarlo’, decía él-. Y de entre los lenguajes más singulares, Lluís Duch pone de relieve el lenguaje simbólico.

¿Era un monje atípico?

Lluís Duch era, sobre todo, un monje. Ciertamente un monje que vivía el monacato de una manera atípica; en los horarios, en los trabajos, en las salidas del monasterio. Abierto a los otros: en centros de estudio, en grupos de trabajo, en varias universidades. Era muy acogido sobre todo a los cursos de doctorado. Encontraban en él alguien que les abría su inteligencia para comprender más a fondo al ser humano.

Entrevista realitzada por Òscar Bardají Martín para la Hoja Dominical del 14 de julio

Te interesará…

Síguenos

Facebook
🎬 Aquest estiu, cinema per gaudir i també per reflexionar!Mn. Peio Sánchez proposa cinc pel·lícules per a aquestes vacances. Històries per a tots els públics que ens conviden a fer-nos preguntes sobre l'acollida, la superació, la convivència, la vocació i la nostra manera de mirar els altres.🍿 «El día de la revelación»🍿 «Las locas del Obelisco»🍿 «Viaje al país de los blancos»🍿 «León XIV, el hombre detrás del Papa»🍿 «Las ovejas detectives»▶️ Descobreix les seves recomanacions i prepara una bona sessió de cinema aquest est#CinemaEspiritualitual @cinemaspiritcatImatge: Generada amb IA (OpenAI) ... Ver másVer menos
View on Facebook
La Carmina va patir depressió. Fa gairebé dos mesos, a l'Estadi Lluís Companys, la jove va fer arribar el seu testimoni al papa Lleó XIV. Recupera l'entrevista compVatican Newstican News 👇www.vaticannews.va/es/iglesia/news/2026-07/carmina-historia-depresion-papa-viaje-espana-testimoni... ... Ver másVer menos
View on Facebook
«Avui les santes Juliana i Semproniana ens ajuden a alçar la mirada»Mons. Sergi Gordo, bisbe de Tortosa, ha presidit aquest 27 de juliol la missa de Les Santes de Mataró.🔗 tinyurl.com/cvu5jmbk📸 J. Merino ... Ver másVer menos
View on Facebook

2 weeks ago

Arquebisbat de Barcelona
Aquest dilluns, 27 de juliol, ha tingut lloc la missa d’acció de gràcies en agraïment al comitè organitzador de la visita apostòlica del Sant Pare Lleó XIV a Barcelona, i als col·laboradors, a la Catedral de Barcelona. L’arquebisbe de Barcelona, el cardenal Joan Josep Omella, ha presidit la missa i l’ha concelebrat el bisbe auxiliar de Barcelona, Mons. David Abadías. 📸 Dr. G. Simón ... Ver másVer menos
View on Facebook
Memòria de les santes Juliana i Semproniana, verges i màrtirs. Acompanyant la història de sant Cugat, a partir de l’Edat Mitjana sorgeix la tradició que les santes Juliana (“relatiu a Júlia”) i Semproniana (“relatiu a Semprònia = eterna”) són deixebles seves. I l’any 1667, el frare Joan Gaspar Roig, afirma en una obra que les santes són filles de l’antiga Iluro. Mataró en reivindicarà les relíquies fins que les aconseguirà el 1772. L’ofici que es canta a la “Missa de les Santes” (“Missa de Glòria”) fou composta el 1848 per Mn. Manuel Blanch, amb aire d’òpera italianitzant; s’interpreta per privilegi pontifici, amb orquestra i cor, i té una duració aproximada de tres hores. Després, processó (recuperada el 1972) al voltant del temple amb les relíquies de les santes. Des de 1985 hi participa també un grup de diablesses amb música i ball propis. Festa gran a Mataró.«Si vols saber què és calor, ves per les Santes a Mataró»🥵. ... Ver másVer menos
View on Facebook
Vatican Media

Agenda

Evangelio del día

Si te hace caso, has salvado a tu hermano.

(Mt 18,15-20)