Apalabrar, dedicatoria a Lluís Duch

Entrevista a Antoni Bosch-Veciana, filósofo, teólogo, y amigo del P. Lluís Duch, monje de Montserrat y antropólogo, considerado como uno de los pensadores católicos más significativos del diálogo fe y cultura

08 Jul, 2019
Església de Barcelona

 

El número 263 de la revista Cuestiones de Vida Cristiana está dedicado al P. Lluís Duch, monje de Montserrat y antropólogo -considerado como uno de los pensadores católicos más significativos del diálogo fe y cultura-, que murió el 10 de noviembre de 2018. El profesor Antoni Bosch-Veciana, filósofo y teólogo, y amigo del P. Lluís Duch, asegura que “su memoria ingente y una inteligencia sutil le facilitaron construir un pensamiento compacto”.

¿Cómo definiría el pensamiento del P. Duch?

Definir en pocas palabras el pensamiento de alguien es difícil y del todo innecesario. Ahora bien, las reflexiones de Lluís Duch giran en torno al ser humano como un ser relacional por quién es definitivo el lenguaje en sentido amplio -palabras, mitos, gestos, miradas, silencios…-. Y es este lenguaje el que le posibilita decir y tener un mundo.

¿Por qué era tan importante para él el lenguaje?

Por eso mismo que acabo de decir ahora. El lenguaje es aquello que constituye el ser humano; aquel que a través del lenguaje puede decir todo aquello que tiene delante suyo. El lenguaje nos posibilita tener mundo ya que hace posible decirlo con palabras -‘apalabrarlo’, decía él-. Y de entre los lenguajes más singulares, Lluís Duch pone de relieve el lenguaje simbólico.

¿Era un monje atípico?

Lluís Duch era, sobre todo, un monje. Ciertamente un monje que vivía el monacato de una manera atípica; en los horarios, en los trabajos, en las salidas del monasterio. Abierto a los otros: en centros de estudio, en grupos de trabajo, en varias universidades. Era muy acogido sobre todo a los cursos de doctorado. Encontraban en él alguien que les abría su inteligencia para comprender más a fondo al ser humano.

Entrevista realitzada por Òscar Bardají Martín para la Hoja Dominical del 14 de julio

Te interesará…

Síguenos

Facebook

15 hours ago

Arquebisbat de Barcelona
🎨 Una col·laboració històrica entre els Museus Vaticans i el Museu Diocesà de Barcelona.Barbara Jatta, directora dels Museus Vaticans, ens parla de la importància d'aquesta primera col·laboració entre les dues institucions amb motiu de l'exposició «Art sacre italià del segle XX».🖼️ Una oportunitat única per descobrir una selecció d'obres de la col·lecció d'art modern i contemporani dels Museus Vaticans.📍 Museu Diocesà de Barcelona📅 Fins al 8 de desembre ...
View on Facebook (abre en una nueva pestaña)
Santa Úrsula i les santes verges😇Santa Úrsula i les santes verges Santa Úrsula (‘ossa petita’) i les santes d’avui van arribar a ser suprimides del Santoral, però, degut al seu culte molt tradicional, encara avui les conserva. Possiblement, la tradició vol fer d’elles un homenatge a la virginitat femenina. La tradició del segle V ens informa que el pare de la princesa bretona Úrsula la volia casar amb el príncep pagà d’Armòrica (l’actual Bretanya). Ella, que ja havia consagrat la seva virginitat, s’hi volia negar, però això suposava la guerra. Per guanyar temps va posar unes condicions: un termini de tres anys, que es reunissin deu comparses de mil donzelles cada una (d’aquí les «11.000 verges»?) i que el príncep es bategés. A la tornada d’un complicat viatge a Roma pel Rin, l’Úrsula i les companyes van ser martiritzades a Colònia pels huns d’Àtila. En una inscripció llatina a la catedral de Colònia hi consta: «XI. M. V.», que es pot llegir com «11 màrtirs verges», i no «11 milers de verges». Al MNAC es conserva el quadre d’en Joan Reixach (segle XV): «El retaule de les onze mil verges». «Les verges... segueixen l’Anyell arreu on va» (Ap 14,4).🗣«Quan trona pel mes d’octubre, neu segura», segons una dita popular. ...
View on Facebook (abre en una nueva pestaña)
Santa Teresa de Jesús, verge i doctora de l'Església😇🙏Teresa de Cepeda y Ahumada neix a Àvila el 28 de març de 1515, de família ‘hidalga’. Sa mare, Beatriz, es casà molt jove amb don Alonso, vidu del seu primer matrimoni i amb un avi toledà judaïtzant, Juan Sánchez. Van tenir tres filles i nou fills. Tot i que va entrar de carmelita als 20 anys, no fou fins als 40 que experimentà una profunda conversió després de trobar-se amb una imatge de “Crist molt llagat”. La nit de la seva mort, el 4 d'octubre de 1582, es va aplicar la reforma gregoriana del calendari i es van suprimir 11 dies.🗣«Per Santa Teresa, planta l’ametlla», segons una dita popular. ...
View on Facebook (abre en una nueva pestaña)
Preguem ben units pel papa Lleó XIV🙏. ...
View on Facebook (abre en una nueva pestaña)
Mare de Déu del Pilar😇Una tradició molt ar­rela­da a l'Aragó vol fer ar­ribar l'origen del santuari de l'antiga Cesaraugusta (Saragossa) als inicis matei­xos del cristianis­me (Maria s'hauria aparegut a l'apòstol sant Jaume, damunt d'un pilar). Però és a par­tir de l'època moder­na que el Pilar es­devé un gran san­tuari marià de la Península Ibèrica, amb una ir­ra­di­ació vers l'A­mèrica Llatina (ja que els nadius de les actuals Bahames ‘descobreixen’ Colom i els seus el 1492). Maria, símbol de la fortalesa en la fe, la seguretat de l'esperança i la constància en la caritat.«Si bones faves vols sembrar, fes-ho per la Mare de Déu del Pilar», segons una dita popular. ...
View on Facebook (abre en una nueva pestaña)
Vatican Media

Agenda

Evangelio del día

No cabe que un profeta muera fuera de Jerusalén.

(Lc 13,31-35)