Emparaular, dedicatòria a Lluís Duch

Entrevista a Antoni Bosch-Veciana, filòsof, teòleg, i amic del P. Lluís Duch, monjo de Montserrat i antropòleg, considerat com un dels pensadors catòlics més significatius del diàleg fe i cultura

08 Jul, 2019
Església de Barcelona

 

El número 263 de la revista Qüestions de Vida Cristiana està dedicat al P. Lluís Duch, monjo de Montserrat i antropòleg -considerat com un dels pensadors catòlics més significatius del diàleg fe i cultura-, que va morir el 10 de novembre de 2018. El professor Antoni Bosch-Veciana, filòsof i teòleg, i amic del P. Lluís Duch, assegura que “la seva memòria ingent i una intel·ligència subtil li varen facilitar construir un pensament compacte”.

Com definiria el pensament del P. Duch?

Definir en poques paraules el pensament d’algú és difícil i del tot innecessari. Ara bé, les reflexions de Lluís Duch giren entorn de l’ésser humà com a un ésser relacional per qui és definitiu el llenguatge en sentit ampli -paraules, mites, gestos, mirades, silencis…-. I és aquest llenguatge el que li possibilita dir i tenir un món.

Per què era tan important per a ell el llenguatge?

Per això mateix que acabo de dir ara. El llenguatge és allò que constitueix l’ésser humà; aquell que a través del llenguatge pot dir tot allò que té al seu davant. El llenguatge ens possibilita tenir mon en tant que fa possible dir-lo amb paraules -‘emparaular-lo’, deia ell-. I d’entre els llenguatges més singulars, Lluís Duch posa en relleu el llenguatge simbòlic.

Era un monjo atípic?

Lluís Duch era, sobretot, un monjo. Certament un monjo que vivia el monacat d’una manera atípica; en els horaris, en les feines, en les sortides del monestir. Obert als altres: a centres d’estudi, a grups de treball, a diverses universitats. Era ben acollit sobretot als cursos de doctorat. Trobaven en ell algú que els obria la seva intel·ligència per comprendre més a fons l’ésser humà.

Entrevista realitzada per Òscar Bardají i Martín per al Full Dominical del 14 de juliol

T’interessarà…

Seguiu-nos  

Facebook

14 hours ago

Arquebisbat de Barcelona
🎨 Una col·laboració històrica entre els Museus Vaticans i el Museu Diocesà de Barcelona.Barbara Jatta, directora dels Museus Vaticans, ens parla de la importància d'aquesta primera col·laboració entre les dues institucions amb motiu de l'exposició «Art sacre italià del segle XX».🖼️ Una oportunitat única per descobrir una selecció d'obres de la col·lecció d'art modern i contemporani dels Museus Vaticans.📍 Museu Diocesà de Barcelona📅 Fins al 8 de desembre ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Santa Úrsula i les santes verges😇Santa Úrsula i les santes verges Santa Úrsula (‘ossa petita’) i les santes d’avui van arribar a ser suprimides del Santoral, però, degut al seu culte molt tradicional, encara avui les conserva. Possiblement, la tradició vol fer d’elles un homenatge a la virginitat femenina. La tradició del segle V ens informa que el pare de la princesa bretona Úrsula la volia casar amb el príncep pagà d’Armòrica (l’actual Bretanya). Ella, que ja havia consagrat la seva virginitat, s’hi volia negar, però això suposava la guerra. Per guanyar temps va posar unes condicions: un termini de tres anys, que es reunissin deu comparses de mil donzelles cada una (d’aquí les «11.000 verges»?) i que el príncep es bategés. A la tornada d’un complicat viatge a Roma pel Rin, l’Úrsula i les companyes van ser martiritzades a Colònia pels huns d’Àtila. En una inscripció llatina a la catedral de Colònia hi consta: «XI. M. V.», que es pot llegir com «11 màrtirs verges», i no «11 milers de verges». Al MNAC es conserva el quadre d’en Joan Reixach (segle XV): «El retaule de les onze mil verges». «Les verges... segueixen l’Anyell arreu on va» (Ap 14,4).🗣«Quan trona pel mes d’octubre, neu segura», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Santa Teresa de Jesús, verge i doctora de l'Església😇🙏Teresa de Cepeda y Ahumada neix a Àvila el 28 de març de 1515, de família ‘hidalga’. Sa mare, Beatriz, es casà molt jove amb don Alonso, vidu del seu primer matrimoni i amb un avi toledà judaïtzant, Juan Sánchez. Van tenir tres filles i nou fills. Tot i que va entrar de carmelita als 20 anys, no fou fins als 40 que experimentà una profunda conversió després de trobar-se amb una imatge de “Crist molt llagat”. La nit de la seva mort, el 4 d'octubre de 1582, es va aplicar la reforma gregoriana del calendari i es van suprimir 11 dies.🗣«Per Santa Teresa, planta l’ametlla», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Preguem ben units pel papa Lleó XIV🙏. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Mare de Déu del Pilar😇Una tradició molt ar­rela­da a l'Aragó vol fer ar­ribar l'origen del santuari de l'antiga Cesaraugusta (Saragossa) als inicis matei­xos del cristianis­me (Maria s'hauria aparegut a l'apòstol sant Jaume, damunt d'un pilar). Però és a par­tir de l'època moder­na que el Pilar es­devé un gran san­tuari marià de la Península Ibèrica, amb una ir­ra­di­ació vers l'A­mèrica Llatina (ja que els nadius de les actuals Bahames ‘descobreixen’ Colom i els seus el 1492). Maria, símbol de la fortalesa en la fe, la seguretat de l'esperança i la constància en la caritat.«Si bones faves vols sembrar, fes-ho per la Mare de Déu del Pilar», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Vatican Media

Agenda

Evangeli del dia

No convé que un profeta mori fora de Jerusalem.

(Lc 13,31-35)