L’últim adéu a Lluís Duch

El P. Lluís Duch va ser monjo de Montserrat i antropòleg. Un dels pensadors més singulars, destacats i prolífics del pensament contemporani a Catalunya. El passat 10 de novembre va ser un dia trist pels intel·lectuals del territori, que van perdre una de les ments més brillants. Per això el Saló Sant Jordi del Palau de la Generalitat de Catalunya ha obert les seves portes per retre-li homenatge.

Un homenatge sentit que ha retratat la vida de Lluís Duch en un acte promogut per la Fundació Joan Maragall. Així, també han presentat un monogràfic dedicat al monjo per la revista Qüestions de Vida Cristiana (núm. 263). En aquest homenatge han participat persones molt unides al pare Duch. El director de QVC, Dr. Miquel Calsina; la professora i investigadora de la URL, Dra. Mar Rosàs; el president de la Fundació Joan Maragall, Dr. Josep M. Carbonell; el P. Abat de Montserrat, Josep M. Soler; per últim el president de la Generalitat de Catalunya, M. Hble. Sr. Quim Torra.

«Mereix el respecte de creients i no creients»

“Lluís Duch va merèixer el respecte de tothom, creients i no creients, cosa que em sembla summament difícil d’aconseguir”, explicava la Dra. Mar Rosàs. La professora l’ha definit com una persona que “tenia l’habilitat de saber respondre amb una deliciosa erudició i, alhora, saber guardar silenci davant de l’incomprensible i saber identificar el que ell anomenava «l’ambigu»” ha conclòs.

Diàleg entre fe i cultura

Per altra banda, el president de la Fundació Joan Maragall ha parlat del Pare Duch com un dels “testimonis cristians més significatius i agosarats dels darrers anys al nostre país”. Ha afegit que “És un dels pensadors catòlics més significatius del diàleg fe i cultura, de la voluntat constant i esperançada de la possibilitat d’un diàleg sincer i creïble entre el pensament cristià i tot el món cultural de la contemporaneïtat”. Així ha volgut definir a Duch el Dr. Carbonell que ha assegurat que “si algú ha representat aquest diàleg, és el P. Duch”.

“En la base del seu pensament hi havia la seva fe cristiana –ha continuat el P. Abat-. En la seva reflexió tractava, amb un neologisme molt d’ell, d’“emparaular” la realitat. Per, així,  fer entrar la vida, la realitat, en paraules i en expressions humanes per tal de comprendre-la millor i de poder-la reflexionar. Sovint, però, les paraules del diccionari li quedaven curtes, imperfectes per expressar amb precisió el seu pensament i aleshores no dubtava de crear neologismes”, explicava l’Abat de Montserat.

“Quan falten les paraules s’abona el camí a la confrontació i a la violència”. Així ho ha afirmat el president de la Generalitat, Quim Torra. “El diàleg ha de ser sempre possible”. El president Torra ha insistit en “la necessitat d’“emparaular”, de parlar, de dialogar, però ens convenen —en tots els ordres— diàlegs en profunditat, no pas cosmètics i de cara a la galeria”. “La saviesa ens fa córrer riscos”, ha conclòs Quim Torra, que ha felicitat la Fundació Joan Maragall pel seu 30è aniversari.

Lluís Duch

Lluís Duch (Barcelona, 1936 – Montserrat, 2018) va ser una de les veus més singulars del pensament català contemporani. Doctor en antropologia i teologia per la Universitat de Tübingen, va impartir docència al Monestir de Montserrat, a la Universitat Autònoma de Barcelona i a la Universitat Nacional Autònoma de Mèxic, entre altres institucions acadèmiques. L’any 1963 professa com a monjo de Montserrat. El 2011 va ser guardonat amb la Creu de Sant Jordi.

És autor de més de cinquanta llibres i opuscles i de més de tres-cents articles i col·laboracions en obres col·lectives. Per això la revista Qüestions de Vida Cristiana li ret homenatge amb un monogràfic titulat: «Lluís Duch. Símbol, religió i poder».