Es presenten 7 pel·lícules per als joves amb el lema «Viu en terra estranya, jo sóc missió en aquesta terra»
07 Juny, 2019
Església de Barcelona
Arriba la XVI la Setmana del Cinema Espiritual. Es tracta d’una proposta destinada als joves que, a través dels seus centres educatius (i al seu torn des de les delegacions diocesanes de Joventut, Ensenyament, Catequesi, Apostolat Seglar …) aprofundeixen en les competències espirituals des del món de l’audiovisual.
En aquesta línia, el responsable del departament de cinema del Secretariat de Comunicació, Mn. Peio Sánchez, presenta les pel·lícules d’aquesta temporada als professors, catequistes i acompanyants de joves. Aquests treballaran les pel·lícules amb els alumnes de Primària, ESO i Batxillerat, segons la modalitat.
Lema: «Viu en terra estranya»
En total són set pel·lícules que serveixen per a l’aprofundiment en temes de contingut existencial amb referència transcendent i perspectiva cristiana. Enguany, el lema es basa en un fragment del document Cristus Vivit, com a resultat del Sínode dels joves que va convocar el Papa Francesc . Així, diu: «Viu en terra estranya, jo sóc missió en aquesta terra». Amb aquesta premissa Mn. Peio Sánchez vol dir que «tots estem a terra estranya, som caminants i immigrants i hem de sortir de nosaltres mateixos per a trobar-nos amb el misteri de Déu».
Per als joves
Aquesta edició ens presenta La canción de mi padre,dirigida pels germans Andrew i Jon Erwin, autors també de October Baby (2011). Es basa en la història que va inspirar la cançó de MercyMe I Can Only Imagine, el tema gòspel més venut de tots els temps. Una història que explica la relació entre un pare i un fill i concretament, com les persones a través del sofriment poden transformar-se i fer un gir en positiu en la manera de veure el món.
Entre les set pel·lícules triades destaca també la darrera pel·lícula del cineasta Juan Manuel Cotelo, El mayor regalo. En aquest cas, la trama presenta un món en què l’odi i la violència estan a l’ordre del dia i on el perdó és més necessari que mai. És per això, que Cotelo explica diferents històries reals de reconciliació al voltant del món: França, Espanya, Irlanda, Mèxic, Colòmbia i Rwanda.
En segon lloc,La Revolución silenciosa.Es tracta d’una història basada en fets reals, sobre un dels episodis que va tenir lloc entre el moviment estudiantil a l’Alemanya comunista del 1956. El film, dirigit per Lars Kraume, director conegut per El cas Fritz Brauer (2015), reflexiona sobre la justícia i el valor del compromís. El grup es manté unit en aquesta lluita per la llibertat, en un moment on créixer era difícil.
Destaca també, Una cuestión de género relacionat amb la protecció dels drets humans. Un biòpic dirigit per l’estatunitenca Mimi Leder (‘Deep Impact’), sobre Ruth Bather Gingsburg, una de les primeres jutgesses del Tribunal Suprem dels EEUU. La trama reivindica el paper actiu de la dona i la defensa de la igualtat, entre dones i homes.
El vendedor de sueños, dirigida per dirigida por Jayme Monjardim. Explica com un sense sostre entra enmig la societat per acompanyar aquells que no poden afrontar les problemàtiques del món actual. Així, aquest home es converteix en un mestre espiritual d’un psicòleg que es troba perdut i sense rumb.
Nens i nenes
A ganar!, pel·lícula de Sean McNamara, explica la història real de l’equip de voleibol femení de West High School. Després d’un trasbals amb la jugadora estrella, les jugadores restants hauran unir-se sota la direcció del seu dura entrenadora un ens mostra com un equip des de la unió i la pregària aconsegueix superar-se.
Finalment,Mia i el leónblanco, una producció del director Gilles de Maistre, un documentalista reconegut que ha portat a les sales de cinema aquesta aventura entre un felí una nena. Mostra el creixement com a persona d’una nena a través de la natura i la maduresa.
La Catedral de Barcelona va acollir dissabte 24 d'octubre una trobada dels catecúmens de l'Arquebisbat de Barcelona amb el bisbe auxiliar, Mons. David Abadías. Una seixantena de persones procedents de parròquies de…
La basílica de Santa Maria de Mataró va celebrar aquest diumenge 25 d'octubre el 500è aniversari de la seva dedicació amb una eucaristia presidida per l'arquebisbe de Barcelona, cardenal Joan Josep Omella.…
El Museu Diocesà de Barcelona acull l'exposició Art sacre italià del segle XX dels Museus Vaticans, una selecció de pintures i escultures procedents de la Col·lecció d'Art Modern i Contemporani dels Museus…
Santa Úrsula i les santes verges😇Santa Úrsula i les santes verges Santa Úrsula (‘ossa petita’) i les santes d’avui van arribar a ser suprimides del Santoral, però, degut al seu culte molt tradicional, encara avui les conserva. Possiblement, la tradició vol fer d’elles un homenatge a la virginitat femenina. La tradició del segle V ens informa que el pare de la princesa bretona Úrsula la volia casar amb el príncep pagà d’Armòrica (l’actual Bretanya). Ella, que ja havia consagrat la seva virginitat, s’hi volia negar, però això suposava la guerra. Per guanyar temps va posar unes condicions: un termini de tres anys, que es reunissin deu comparses de mil donzelles cada una (d’aquí les «11.000 verges»?) i que el príncep es bategés. A la tornada d’un complicat viatge a Roma pel Rin, l’Úrsula i les companyes van ser martiritzades a Colònia pels huns d’Àtila. En una inscripció llatina a la catedral de Colònia hi consta: «XI. M. V.», que es pot llegir com «11 màrtirs verges», i no «11 milers de verges». Al MNAC es conserva el quadre d’en Joan Reixach (segle XV): «El retaule de les onze mil verges». «Les verges... segueixen l’Anyell arreu on va» (Ap 14,4).🗣«Quan trona pel mes d’octubre, neu segura», segons una dita popular. ...
Santa Teresa de Jesús, verge i doctora de l'Església😇🙏Teresa de Cepeda y Ahumada neix a Àvila el 28 de març de 1515, de família ‘hidalga’. Sa mare, Beatriz, es casà molt jove amb don Alonso, vidu del seu primer matrimoni i amb un avi toledà judaïtzant, Juan Sánchez. Van tenir tres filles i nou fills. Tot i que va entrar de carmelita als 20 anys, no fou fins als 40 que experimentà una profunda conversió després de trobar-se amb una imatge de “Crist molt llagat”. La nit de la seva mort, el 4 d'octubre de 1582, es va aplicar la reforma gregoriana del calendari i es van suprimir 11 dies.🗣«Per Santa Teresa, planta l’ametlla», segons una dita popular. ...
Mare de Déu del Pilar😇Una tradició molt arrelada a l'Aragó vol fer arribar l'origen del santuari de l'antiga Cesaraugusta (Saragossa) als inicis mateixos del cristianisme (Maria s'hauria aparegut a l'apòstol sant Jaume, damunt d'un pilar). Però és a partir de l'època moderna que el Pilar esdevé un gran santuari marià de la Península Ibèrica, amb una irradiació vers l'Amèrica Llatina (ja que els nadius de les actuals Bahames ‘descobreixen’ Colom i els seus el 1492). Maria, símbol de la fortalesa en la fe, la seguretat de l'esperança i la constància en la caritat.«Si bones faves vols sembrar, fes-ho per la Mare de Déu del Pilar», segons una dita popular. ...
La Pastoral Familiar presenta el seu Pla estratègic 2026–2029.El full de ruta s'ha presentat durant la Jornada d'inici de curs del Secretariat aquest dimecres a Barcelona, presidida pel bisbe Mons. David Abadías.✍️ ...