Arcadi Oliveres rep la medalla al Mèrit Cívic

Ada Colau ha premiat l'activista membre de Justícia i Pau per esdevenir «tant ahir, com avui com demà un referent de la ciutat que volem ser»

07 Juny, 2019

Arcadi Oliveres, expresident i membre de Justícia i Pau, ha rebut una medalla al Mèrit Cívic de la ciutat de Barcelona en mans de l’alcaldessa en funcions Ada Colau. Un premi al pacifisme i l’activisme dels drets humans que ha tingut lloc en el Saló de Cent de l’Ajuntament de Barcelona. «Mestre del pensament crític», així l’ha qualificat Colau.

Formar una nova ciutat

L’acte ha estat un moment per defensar «l’obertura» de les ciutats i que acullin totes les persones que, per motius econòmics o de drets humans, fugen dels seus països d’origen. Un clam que entona una clara intenció: el suport a tots els refugiats que arriben a la ciutat per començar una vida nova.

En l’acte, Colau ha alertat d’algunes de les injustícies que, segons ella, es viuen actualment, ja que considera que els «drets i llibertats fonamentals volen tornar a estar amenaçats». També Oliveres, en el seu discurs, ha manifestat la seva inconformitat amb la situació que molts es veuen obligats a patir.

Amb aquest fil conductor, Oliveres en el seu discurs ha esmentat quina és la ciutat que somnia. Una ciutat, ha explicat, en la que «els okupes no són rebutjats, els MENAS es consideren ciutadans i on els manters són entesos com a petits comerciants». En resum, un lloc «on les persones se situen per davant dels interessos».

Una de les crítiques que ha fet Oliveres ha estat contra el sistema econòmic actual. Segons Oliveres, aquest «no cobreix les necessitats de les persones, genera diferències socials cada cop més fortes i contribueix sistemàticament a la destrucció del planeta». Per això, l’economista aposta per un model basat en l’economia social, solidària, ecològica, cooperativa i ètica.

Sobre Arcadi Oliveres

Un humil economista vestit amb la coherència i senzillesa que el defineixen. Llicenciat en ciències econòmiques per la Universitat de Barcelona (1986), es doctorà l’any 1993. Durant els seus anys d’estudiant s’implicà molt activament en les assemblees clandestines del Sindicat Democràtic d’Estudiants de la Universitat de Barcelona i participà, per exemple, en la Caputxinada del 1966. A partir del 1971 milità en l’organització Cristians pel Socialisme; des de l’any 1974, en l’organització internacional catòlica Pax Christi, i, des del 1981, en l’associació Justícia i Pau de Barcelona.

Al capdavant de múltiples moviments socials i al darrere de qualsevol causa justa, que convergeixen amb el seguiment a la seva fe cristiana. Una oda a la pau, al desarmament. Arcadi Oliveres ha recorregut una trajectòria de 50 anys impulsant iniciatives en favor dels drets humans i la justícia social en diferents moviments, com l’antifranquisme, en la lluita contra la pena de mort, contra el comerç d’armes i en el moviment pacifista i antimilitarista, entre d’altres.

Colau ha afirmat, doncs, que «les lluites socials que ha viscut en aquesta ciutat han tingut Arcadi com a referent indiscutible». A més a més, ha desitjat que Barcelona prengui exemple d’Oliveres.

Arcadi Oliveres és, en conclusió, un home de cor humil que lluita pel que creu, amb una mirada en defensa d’altri i que fa la revolució al carrer.

T’interessarà…

Seguiu-nos  

Facebook
Santa Úrsula i les santes verges😇Santa Úrsula i les santes verges Santa Úrsula (‘ossa petita’) i les santes d’avui van arribar a ser suprimides del Santoral, però, degut al seu culte molt tradicional, encara avui les conserva. Possiblement, la tradició vol fer d’elles un homenatge a la virginitat femenina. La tradició del segle V ens informa que el pare de la princesa bretona Úrsula la volia casar amb el príncep pagà d’Armòrica (l’actual Bretanya). Ella, que ja havia consagrat la seva virginitat, s’hi volia negar, però això suposava la guerra. Per guanyar temps va posar unes condicions: un termini de tres anys, que es reunissin deu comparses de mil donzelles cada una (d’aquí les «11.000 verges»?) i que el príncep es bategés. A la tornada d’un complicat viatge a Roma pel Rin, l’Úrsula i les companyes van ser martiritzades a Colònia pels huns d’Àtila. En una inscripció llatina a la catedral de Colònia hi consta: «XI. M. V.», que es pot llegir com «11 màrtirs verges», i no «11 milers de verges». Al MNAC es conserva el quadre d’en Joan Reixach (segle XV): «El retaule de les onze mil verges». «Les verges... segueixen l’Anyell arreu on va» (Ap 14,4).🗣«Quan trona pel mes d’octubre, neu segura», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Santa Teresa de Jesús, verge i doctora de l'Església😇🙏Teresa de Cepeda y Ahumada neix a Àvila el 28 de març de 1515, de família ‘hidalga’. Sa mare, Beatriz, es casà molt jove amb don Alonso, vidu del seu primer matrimoni i amb un avi toledà judaïtzant, Juan Sánchez. Van tenir tres filles i nou fills. Tot i que va entrar de carmelita als 20 anys, no fou fins als 40 que experimentà una profunda conversió després de trobar-se amb una imatge de “Crist molt llagat”. La nit de la seva mort, el 4 d'octubre de 1582, es va aplicar la reforma gregoriana del calendari i es van suprimir 11 dies.🗣«Per Santa Teresa, planta l’ametlla», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Preguem ben units pel papa Lleó XIV🙏. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Mare de Déu del Pilar😇Una tradició molt ar­rela­da a l'Aragó vol fer ar­ribar l'origen del santuari de l'antiga Cesaraugusta (Saragossa) als inicis matei­xos del cristianis­me (Maria s'hauria aparegut a l'apòstol sant Jaume, damunt d'un pilar). Però és a par­tir de l'època moder­na que el Pilar es­devé un gran san­tuari marià de la Península Ibèrica, amb una ir­ra­di­ació vers l'A­mèrica Llatina (ja que els nadius de les actuals Bahames ‘descobreixen’ Colom i els seus el 1492). Maria, símbol de la fortalesa en la fe, la seguretat de l'esperança i la constància en la caritat.«Si bones faves vols sembrar, fes-ho per la Mare de Déu del Pilar», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Vatican Media

Agenda

Evangeli del dia

N’escollí dotze i els donà el nom d’apòstols.

(Lc 6,12-19)