El mejor cine espiritual del 2020

Selección de las mejores películas del año con un trasfondo hacia los valores más trascendentes humanos

30 Dic, 2020
Montse Punsoda

Como ya es tradición, a finales de año, desde la sección del Cine Espiritual, el crítico de cine, Mn. Peio Sánchez destaca los mejores diez títulos que se han estrenado en los cines y, este año también en las plataformas digitales. En 2020 ha sido un año especialmente importante para el mundo del cine, sobre todo aquel que se ha visto desde casa durante el tiempo de confinamiento. Entre las producciones el cine espiritual, centrado en los valores destaca:

1) Vida oculta (2019) Terrence Malick. EE.UU., 180 min.

Una película biográfica y contemplativa sobre la vida del objetor de conciencia austríaco Franz Jägerstätter (1907-1943). Este labrador creyendo y de su mujer que asumen el compromiso de oponerse al nazismo negándose a tomar las armas. Una película sobre el discernimiento y la conciencia, sobre la libertad y el amor con Dios en el horizonte.

2) Especiales (2019) Olivier Nakache, Eric Toledano

Basada en una extraña pareja real, un judío y un musulmán que luchan por las personas autistas a veces entre graves dificultades. Especiales somos todos y aquí desde los jóvenes autistas a sus cuidadores todos aprenden de todos.

3) El Padre, de Florian Zeller

La película más sugerente sobre el proceso de envejecimiento y la pérdida de la memoria. Un director novel, Florian Zeller, que ha dejado huella en los escenarios de medio mundo. Un anciano va descendiendo hasta el olvido de la mano de un desgarrador Anthony Hopkins. Un Oscar asoma tras esta representación perturbadora donde se muestra la disolución de la persona.

4) Eter (2018) Krzysztof Zanussi

Cuenta la historia de un médico diabólico que elimina sus pacientes durante el nazismo y que se convierte en una parábola del abuso de la ciencia. Un encuentro con el «El juicio final» que se expresa en la tríptico medieval de Hans Memling y que muestra un doble destino.

5) Fortuna (2018) de Germinal Roaux

Una obra imprescindible sobre la hospitalidad. En un monasterio los monjes acogen refugiados, entre ellos una niña etíope de 14 años en la que descubriremos una fuerza extraordinaria y una dignidad inmensa. Nos guía sobre el significado de la acogida.

6) Corpus Christi (2019) de Jan Komasa

Después de su conversión espiritual en prisión juvenil, un delincuente violento de 20 años se hace pasar por sacerdote en una comunidad sumida en el dolor por una tragedia vivida en torno a un accidente automovilístico. Los temas de la salvación y el sacrificio, la condenación y la redención marcan con su sombra este film basado es la actuación de su protagonista del joven actor Bartosz Bielenia a que el pasado le persigue.

7)  Oficial y espía, de Roman Polanski

Roman Polanski vuelve a la altura de Chinatown (1974), El quimérico inquilino (1976), La muerte y la doncella (1995) y El pianista (2020). La corrupción de un caso judicial que popularizó Émile Zola cuando defendió al capitán Alfred Dreyfus (Louis Garrel) en su célebre “Yo acuso” llega a las pantallas. Cargada del suspense de un estupendo guión, con una puesta en escena memorable y una dirección de actores soberbia hace imprescindible esta película que aborda temas como los prejuicios raciales, el sentido de la justicia, los mecanismos del poder, la denuncia en los medios de comunicación o los criterios de corrección política. 

8) Entre la razón y  la locura, de Farhad Safinia

Mel Gibson interpreta el protagonista de esta historia de un filólogo escocés, James Munray, el principal editor del Oxford English Dictionary desde 1879 hasta su muerte. A su lado en amistad y mimetismo barbado Sean Pen hace de William Chester Minor, un cirujano estadounidense, investigador psiquiátrico, enfermo de esquizofrenia, asesino y voluntario convertido en colaborador del famoso diccionario. 

9) Adam, de Maryam Touzani

El Abla (Lubna Azabal) regenta una humilde pastelería en su propia vivienda y vive sola con Warda, su hija de 8 años. Un día su rutina se ve interrumpida, cuando alguien llama a la puerta. Se trata de Samia (Nisrin erradicar), una joven embarazada que busca trabajo y techo. Poco a poco, la determinación de Abla va cediendo y la llegada de Samia les abre a las tres la posibilidad de una nueva vida.

Un homenaje a la «capacidad de resistencia de las mujeres». Así, desde el personaje de la mujer viuda, la madre soltera, y la hija, se muestra tres perfiles estigmatizados por la sociedad.

10) Pan del cielo (2018) Giovanni Bedeschi

El director confiesa sobre esta película: «Tuve la inspiración para filmar después de muchos años de trabajo voluntario en el comedor social, dirigido por los capuchinos en Milán. Allí he escuchado historias increíbles». Esta es una de las historias, sobre un bebé que sólo ven algunos, que tienen unos ojos capaces de ver al Invisible

 

Te interesará…

Síguenos

Facebook
🤝 Déu compta amb tu!Aquest és el lema de la Diada de Germanor 2026, que celebrarem aquest diumenge 8 de novembre.Una jornada per recordar que l’Església la fem entre tots i que la seva vida i missió són possibles gràcies al compromís i la corresponsabilitat de tots els batejats.Tots som cridats a sumar-hi. Perquè Déu compta amb tu! ❤️ ...
View on Facebook (abre en una nueva pestaña)
Sant Sever, bisbe i màrtir😇🙏Al segle XI un bisbe anomenat Sever era venerat com a màrtir a Barcelona. I en el primer terç del segle VII un bisbe anomenat també Sever va regir l’església de Barcelona durant uns setze anys. Segons una tradició barcelonina, sant Sever hauria donat la vida al Castrum Octavianum, l’actual Sant Cugat del Vallès. Sembla que li haurien travessat el cap amb un clau llarguíssim. I el fet s’hauria esdevingut el dia 6 de novembre. Sant Sever és patró secundari de l’arxidiòcesi de Barcelona.A l’Arquebisbat de Barcelona: Estàtua a la nau esquerra de la catedral i església al carrer del seu nom, tot sortint del claustre (C/ Sant Sever, 9). Beneïda l’1 de gener del 1702, se’n va acabar la restauració general el febrer del 2025.🗣 «Per Sant Sever, para el llaç per al gat mesquer», segons una dita popular. ...
View on Facebook (abre en una nueva pestaña)
⛪ La basílica de Santa Maria de Mataró ha celebrat el cinquè centenari de la seva dedicació amb una eucaristia presidida pel cardenal Joan Josep Omella.💬 «Ara ens toca a nosaltres continuar escrivint la història», va destacar el cardenal durant l'homilia, convidant els fidels a mantenir viu el llegat de fe rebut al llarg de cinc segles.🙏 Una celebració per recordar el passat amb gratitud i mirar cap al futur amb esperança.📸 Compartim alguns moments d'aquesta jornada! ...
View on Facebook (abre en una nueva pestaña)

2 weeks ago

Arquebisbat de Barcelona
🎨 Una col·laboració històrica entre els Museus Vaticans i el Museu Diocesà de Barcelona.Barbara Jatta, directora dels Museus Vaticans, ens parla de la importància d'aquesta primera col·laboració entre les dues institucions amb motiu de l'exposició «Art sacre italià del segle XX».🖼️ Una oportunitat única per descobrir una selecció d'obres de la col·lecció d'art modern i contemporani dels Museus Vaticans.📍 Museu Diocesà de Barcelona📅 Fins al 8 de desembre ...
View on Facebook (abre en una nueva pestaña)
Santa Úrsula i les santes verges😇Santa Úrsula i les santes verges Santa Úrsula (‘ossa petita’) i les santes d’avui van arribar a ser suprimides del Santoral, però, degut al seu culte molt tradicional, encara avui les conserva. Possiblement, la tradició vol fer d’elles un homenatge a la virginitat femenina. La tradició del segle V ens informa que el pare de la princesa bretona Úrsula la volia casar amb el príncep pagà d’Armòrica (l’actual Bretanya). Ella, que ja havia consagrat la seva virginitat, s’hi volia negar, però això suposava la guerra. Per guanyar temps va posar unes condicions: un termini de tres anys, que es reunissin deu comparses de mil donzelles cada una (d’aquí les «11.000 verges»?) i que el príncep es bategés. A la tornada d’un complicat viatge a Roma pel Rin, l’Úrsula i les companyes van ser martiritzades a Colònia pels huns d’Àtila. En una inscripció llatina a la catedral de Colònia hi consta: «XI. M. V.», que es pot llegir com «11 màrtirs verges», i no «11 milers de verges». Al MNAC es conserva el quadre d’en Joan Reixach (segle XV): «El retaule de les onze mil verges». «Les verges... segueixen l’Anyell arreu on va» (Ap 14,4).🗣«Quan trona pel mes d’octubre, neu segura», segons una dita popular. ...
View on Facebook (abre en una nueva pestaña)
Vatican Media

Agenda

Evangelio del día

Hablaba del templo de su cuerpo.

(Jn 2,13-22)