El episodio de Benet Sala

Relato de la tragedia que vivió el cardenal de origen catalán que fue víctima del rey Felipe V de Borbón

07 Jun, 2017
Montse Punsoda

Posiblemente, algún barcelonés, visitando la capilla del Santísimo de San Pablo Extramuros de Roma, se encuentre junto a la balaustrada de comulgar en el suelo, una lápida donde indica que allí está sepultado un cardenal obispo de Barcelona, ​​Benet de Sala. Dice también que tenía 70 años y que murió en Roma el 4 de julio de 1715. Fue una víctima del rey de España Felipe V. 

Benet de Sala i de Caramany ingresó interno en Montserrat a los doce años, primero en la escolanía, después monje y los diecinueve años fue a la Universidad de Salamanca para estudiar teología, después de haberse doctorado en filosofía en la de Barcelona. Doctorado en Salamanca continuó como profesor de teología y a los 30 años (1676) el rey Carlos II le dio el título de catedrático. Como catedrático y monje benedictino hizo estancia en Salamanca hasta 1681. Volvió a Montserrat el mismo año y fue nombrado abate el 3 de agosto; después los años 1684-1693 se convirtió sucesivamente abad de Sant Pau del Camp de Barcelona, ​​abad de Santa María de Gerri y abate electo de Ripoll.

El mismo rey Carlos II lo propuso como obispo de Barcelona el 8 de julio de 1698 y en 1699 tomó posesión de dicho obispado. En un principio, todos los obispos juraron fidelidad al nuevo proclamado rey de la corona hispánica el duque de Anjou con el nombre de Felipe V, pero muy pronto estalló la guerra de sucesión y una parte de los obispos, entre ellos el de Barcelona Benet de Sala , cambiaron la fidelidad al nuevo pretendiente archiduque Carlos. Por eso Felipe V consideraba que Benet de Sala era un «perjuro» y le manifestó un odio extremo: primero lo encarceló en Francia y después se le concedió entrar en Aviñón, que era tierra del Estado Pontificio, por tanto era libre pero no podía salir de esta ciudad, pues no tenía pasaporte. Todos los cardenales tenían pasaporte y de ahí al ser Sala nombrado cardenal, pudo volver a Barcelona antes del 14 de septiembre de 1714. Sin embargo en marchar de nuevo de Barcelona intentó negociar con el archiduque, ahora emperador Carlos VI pero la mala suerte de la derrota de Barcelona fue inevitable.

El cardenal Sala pasó el final de su tragedia exiliado de su amada diócesis remanente en Roma hasta su muerte. Para privilegios extraños pero aceptados por todos el rey tenía el derecho de entregar el cura cardenalicio, por eso Benet de Sala era cardenal pero no reconocido como tal por el rey de España que lo consideraba como un simple obispo. Por eso en las exequias de Benet de Sala, en la iglesia de los Doce apóstoles de Roma, en un principio se inició el pontifical como episcopus defunctus pero a continuación el Papa mandó que se cambiara el rito por un cardenal difunto. En la catedral de Barcelona sólo se hizo un funeral de obispo y no de cardenal ya que siempre se opuso Felipe V.

Hay quien le gustaría que en Barcelona volvieran sus restos y que se celebraran unos funerales como se merecía un personaje tan eminente, enamorado de Cataluña y profundamente religioso. Así lo ha estudiado otro cardenal, monje de Montserrat, el extraordinario bibliotecario vaticano J. Albareda.

 

Mn. Martí Bonet

Te interesará…

Síguenos

Facebook
⛪ La basílica de Santa Maria de Mataró ha celebrat el cinquè centenari de la seva dedicació amb una eucaristia presidida pel cardenal Joan Josep Omella.💬 «Ara ens toca a nosaltres continuar escrivint la història», va destacar el cardenal durant l'homilia, convidant els fidels a mantenir viu el llegat de fe rebut al llarg de cinc segles.🙏 Una celebració per recordar el passat amb gratitud i mirar cap al futur amb esperança.📸 Compartim alguns moments d'aquesta jornada! ...
View on Facebook (abre en una nueva pestaña)

1 week ago

Arquebisbat de Barcelona
🎨 Una col·laboració històrica entre els Museus Vaticans i el Museu Diocesà de Barcelona.Barbara Jatta, directora dels Museus Vaticans, ens parla de la importància d'aquesta primera col·laboració entre les dues institucions amb motiu de l'exposició «Art sacre italià del segle XX».🖼️ Una oportunitat única per descobrir una selecció d'obres de la col·lecció d'art modern i contemporani dels Museus Vaticans.📍 Museu Diocesà de Barcelona📅 Fins al 8 de desembre ...
View on Facebook (abre en una nueva pestaña)
Santa Úrsula i les santes verges😇Santa Úrsula i les santes verges Santa Úrsula (‘ossa petita’) i les santes d’avui van arribar a ser suprimides del Santoral, però, degut al seu culte molt tradicional, encara avui les conserva. Possiblement, la tradició vol fer d’elles un homenatge a la virginitat femenina. La tradició del segle V ens informa que el pare de la princesa bretona Úrsula la volia casar amb el príncep pagà d’Armòrica (l’actual Bretanya). Ella, que ja havia consagrat la seva virginitat, s’hi volia negar, però això suposava la guerra. Per guanyar temps va posar unes condicions: un termini de tres anys, que es reunissin deu comparses de mil donzelles cada una (d’aquí les «11.000 verges»?) i que el príncep es bategés. A la tornada d’un complicat viatge a Roma pel Rin, l’Úrsula i les companyes van ser martiritzades a Colònia pels huns d’Àtila. En una inscripció llatina a la catedral de Colònia hi consta: «XI. M. V.», que es pot llegir com «11 màrtirs verges», i no «11 milers de verges». Al MNAC es conserva el quadre d’en Joan Reixach (segle XV): «El retaule de les onze mil verges». «Les verges... segueixen l’Anyell arreu on va» (Ap 14,4).🗣«Quan trona pel mes d’octubre, neu segura», segons una dita popular. ...
View on Facebook (abre en una nueva pestaña)
Santa Teresa de Jesús, verge i doctora de l'Església😇🙏Teresa de Cepeda y Ahumada neix a Àvila el 28 de març de 1515, de família ‘hidalga’. Sa mare, Beatriz, es casà molt jove amb don Alonso, vidu del seu primer matrimoni i amb un avi toledà judaïtzant, Juan Sánchez. Van tenir tres filles i nou fills. Tot i que va entrar de carmelita als 20 anys, no fou fins als 40 que experimentà una profunda conversió després de trobar-se amb una imatge de “Crist molt llagat”. La nit de la seva mort, el 4 d'octubre de 1582, es va aplicar la reforma gregoriana del calendari i es van suprimir 11 dies.🗣«Per Santa Teresa, planta l’ametlla», segons una dita popular. ...
View on Facebook (abre en una nueva pestaña)
Preguem ben units pel papa Lleó XIV🙏. ...
View on Facebook (abre en una nueva pestaña)
Vatican Media

Agenda

Evangelio del día

Los hijos de este mundo son más astutos con su propia gente que los hijos de la luz.

(Lc 16,1-8)