El enriquecimiento del diálogo interreligioso

Entrevista a Alba Tarroc técnica al Espacio Avinyó-Lengua y Cultura interesada por la diversidad religiosa y el diálogo interreligioso

31 Jul, 2019
Església de Barcelona

El Alba Tarroc es una persona interesada por la diversidad religiosa y el diálogo interreligioso, que ha trabajado en el AUDIR y la Fundación Migra Studium. Actualmente, es técnica en el Espai Avinyó-Lengua y Cultura, un proyecto del Ayuntamiento de Barcelona que trabaja para favorecer el reconocimiento de la diversidad cultural de la ciudad. Alba considera que el catolicismo tiene «una mayor responsabilidad en el trabajo por el diálogo interreligioso al ser la religión mayoritaria», pero que «todavía hay un poco de reticencia a soltar parte de la preeminencia que ostenta».

¿Por qué es necesario el conocimiento de la diversidad cultural y religiosa?

Porque en las sociedades actuales convivimos día a día. Ya no podemos esperar una sociedad monocultural o monoreligiosa, y es importante tener un conocimiento mínimo de lo que tenemos alrededor. Además, tenemos cierta tendencia al etnocentrismo y a creer que lo que conocemos y que somos es el único posible, o el mejor. El conocimiento de la diversidad cultural y religiosa nos da nuevas perspectivas, nos ayuda a salir de nosotros mismos.

¿Qué te ha aportado el diálogo interreligioso?

En la carrera estudié sociología de la religión y me fascinó. Me di cuenta de la gran importancia que tenían las religiones en la conformación de las maneras de ser de tantas sociedades. Me especialicé en diversidad religiosa. El diálogo me ha aportado conocimiento, una mirada más amplia y descentrada.

El conocimiento de las otras religiones puede fortalecer las propias creencias o generarnos dudas?

Yo creo que en el diálogo y en el conocimiento genuino y abierto del otro, de lo externo, siempre hay un punto de transformación personal. Esta transformación quizá genera interrogantes y reflexiones que antes no habían aparecido y, incluso, puede generar dudas. Pero no creo que la duda sea contrario al fortalecimiento del propio cuerpo de creencias. A menudo, lo que te cuestiona también te ayuda a profundizar en lo que eres y te puede dar más solidez.

Entrevista realizada por Òscar Bardají Martín para el Full Dominical del 4 de agosto.

Te interesará…

Síguenos

Facebook
La Carmina va patir depressió. Fa gairebé dos mesos, a l'Estadi Lluís Companys, la jove va fer arribar el seu testimoni al papa Lleó XIV. Recupera l'entrevista compVatican Newstican News 👇www.vaticannews.va/es/iglesia/news/2026-07/carmina-historia-depresion-papa-viaje-espana-testimoni... ... Ver másVer menos
View on Facebook
«Avui les santes Juliana i Semproniana ens ajuden a alçar la mirada»Mons. Sergi Gordo, bisbe de Tortosa, ha presidit aquest 27 de juliol la missa de Les Santes de Mataró.🔗 tinyurl.com/cvu5jmbk📸 J. Merino ... Ver másVer menos
View on Facebook

5 days ago

Arquebisbat de Barcelona
Aquest dilluns, 27 de juliol, ha tingut lloc la missa d’acció de gràcies en agraïment al comitè organitzador de la visita apostòlica del Sant Pare Lleó XIV a Barcelona, i als col·laboradors, a la Catedral de Barcelona. L’arquebisbe de Barcelona, el cardenal Joan Josep Omella, ha presidit la missa i l’ha concelebrat el bisbe auxiliar de Barcelona, Mons. David Abadías. 📸 Dr. G. Simón ... Ver másVer menos
View on Facebook
Memòria de les santes Juliana i Semproniana, verges i màrtirs. Acompanyant la història de sant Cugat, a partir de l’Edat Mitjana sorgeix la tradició que les santes Juliana (“relatiu a Júlia”) i Semproniana (“relatiu a Semprònia = eterna”) són deixebles seves. I l’any 1667, el frare Joan Gaspar Roig, afirma en una obra que les santes són filles de l’antiga Iluro. Mataró en reivindicarà les relíquies fins que les aconseguirà el 1772. L’ofici que es canta a la “Missa de les Santes” (“Missa de Glòria”) fou composta el 1848 per Mn. Manuel Blanch, amb aire d’òpera italianitzant; s’interpreta per privilegi pontifici, amb orquestra i cor, i té una duració aproximada de tres hores. Després, processó (recuperada el 1972) al voltant del temple amb les relíquies de les santes. Des de 1985 hi participa també un grup de diablesses amb música i ball propis. Festa gran a Mataró.«Si vols saber què és calor, ves per les Santes a Mataró»🥵. ... Ver másVer menos
View on Facebook
Jaume, fill de Zebedeu, és juntament amb el seu germà Joan i Pere un dels que acompanyava més de prop Jesús. Segons el llibre dels Fets (12,2) fou el primer apòstol màrtir, decapitat a Jerusalem per Herodes Agripa (vers l'any 44). Patró de Galícia, després de les invasions musulmanes fou venerat com a patró dels Regnes castellans i més tard de tota Espanya. El seu sepulcre a Compostela fou un gran centre de peregrinacions medievals de tot el món cristià, després de Roma i terra Santa.«A Raïms de Sant Jaume, raïms aigualits; raïms de setembre te'n llepes els dits», segons una dita popular. ... Ver másVer menos
View on Facebook
Vatican Media

Agenda

Evangelio del día

Comieron todos y se saciaron.

(Mt 14,13-21)