L’enriquiment del diàleg interreligiós

Entrevista a Alba Tarroc tècnica a l’Espai Avinyó-Llengua i Cultura interessada per la diversitat religiosa i el diàleg interreligiós

31 Jul, 2019
Església de Barcelona

L’Alba Tarroc és una persona interessada per la diversitat religiosa i el diàleg interreligiós, que ha treballat a l’AUDIR i a la Fundació Migra Studium. Actualment, és tècnica a l’Espai Avinyó-Llengua i Cultura, un projecte de l’Ajuntament de Barcelona que treballa per afavorir el reconeixement de la diversitat cultural de la ciutat. L’Alba considera que el catolicisme té “una responsabilitat més gran en el treball pel diàleg interreligiós en ser la religió majoritària”, però que “encara hi ha una mica de reticència a deixar anar part de la preeminència que ostenta”.

Per què és necessari el coneixement de la diversitat cultural i religiosa?

Perquè en les societats actuals hi convivim dia a dia. Ja no podem esperar una societat monocultural o monoreligiosa, i és important tenir un coneixement mínim del que tenim al voltant. A més, tenim certa tendència a l’etnocentrisme i a creure que allò que coneixem i que som és l’únic possible, o el millor. El coneixement de la diversitat cultural i religiosa ens dona noves perspectives, ens ajuda a sortir de nosaltres mateixos.

Què t’ha aportat el diàleg interreligiós?

A la carrera vaig estudiar sociologia de la religió i em va fascinar. Em vaig adonar de la gran importància que tenien les religions en la conformació de les maneres de ser de tantes societats. Em vaig especialitzar en diversitat religiosa. El diàleg m’ha aportat coneixement, una mirada més amplia i descentrada.

El coneixement de les altres religions pot enfortir les pròpies creences o generar-nos dubtes?

Jo crec que en el diàleg i en el coneixement genuí i obert de l’altre, d’allò extern, sempre hi ha un punt de transformació personal. Aquesta transformació potser genera interrogants i reflexions que abans no havien aparegut i, fins i tot, pot generar dubtes. Però no crec que el dubte sigui contrari a l’enfortiment del propi cos de creences. Sovint, el que et qüestiona també t’ajuda a aprofundir en allò que ets i et pot donar més solidesa.

 

Entrevista realitzada per Òscar Bardají i Martín per al Full Dominical del 4 d’agost.

T’interessarà…

Seguiu-nos  

Facebook
La Carmina va patir depressió. Fa gairebé dos mesos, a l'Estadi Lluís Companys, la jove va fer arribar el seu testimoni al papa Lleó XIV. Recupera l'entrevista compVatican Newstican News 👇www.vaticannews.va/es/iglesia/news/2026-07/carmina-historia-depresion-papa-viaje-espana-testimoni... ... See MoreSee Less
View on Facebook
«Avui les santes Juliana i Semproniana ens ajuden a alçar la mirada»Mons. Sergi Gordo, bisbe de Tortosa, ha presidit aquest 27 de juliol la missa de Les Santes de Mataró.🔗 tinyurl.com/cvu5jmbk📸 J. Merino ... See MoreSee Less
View on Facebook

5 days ago

Arquebisbat de Barcelona
Aquest dilluns, 27 de juliol, ha tingut lloc la missa d’acció de gràcies en agraïment al comitè organitzador de la visita apostòlica del Sant Pare Lleó XIV a Barcelona, i als col·laboradors, a la Catedral de Barcelona. L’arquebisbe de Barcelona, el cardenal Joan Josep Omella, ha presidit la missa i l’ha concelebrat el bisbe auxiliar de Barcelona, Mons. David Abadías. 📸 Dr. G. Simón ... See MoreSee Less
View on Facebook
Memòria de les santes Juliana i Semproniana, verges i màrtirs. Acompanyant la història de sant Cugat, a partir de l’Edat Mitjana sorgeix la tradició que les santes Juliana (“relatiu a Júlia”) i Semproniana (“relatiu a Semprònia = eterna”) són deixebles seves. I l’any 1667, el frare Joan Gaspar Roig, afirma en una obra que les santes són filles de l’antiga Iluro. Mataró en reivindicarà les relíquies fins que les aconseguirà el 1772. L’ofici que es canta a la “Missa de les Santes” (“Missa de Glòria”) fou composta el 1848 per Mn. Manuel Blanch, amb aire d’òpera italianitzant; s’interpreta per privilegi pontifici, amb orquestra i cor, i té una duració aproximada de tres hores. Després, processó (recuperada el 1972) al voltant del temple amb les relíquies de les santes. Des de 1985 hi participa també un grup de diablesses amb música i ball propis. Festa gran a Mataró.«Si vols saber què és calor, ves per les Santes a Mataró»🥵. ... See MoreSee Less
View on Facebook
Jaume, fill de Zebedeu, és juntament amb el seu germà Joan i Pere un dels que acompanyava més de prop Jesús. Segons el llibre dels Fets (12,2) fou el primer apòstol màrtir, decapitat a Jerusalem per Herodes Agripa (vers l'any 44). Patró de Galícia, després de les invasions musulmanes fou venerat com a patró dels Regnes castellans i més tard de tota Espanya. El seu sepulcre a Compostela fou un gran centre de peregrinacions medievals de tot el món cristià, després de Roma i terra Santa.«A Raïms de Sant Jaume, raïms aigualits; raïms de setembre te'n llepes els dits», segons una dita popular. ... See MoreSee Less
View on Facebook
Vatican Media

Agenda

Evangeli del dia

Tots en van menjar i quedaren saciats.

(Mt 14,13-21)