Paolo Dall’Oglio, 6 anys desaparegut

Els germans del jesuïta segrestat a Síria asseguren que l’esperança de retrobar-lo continua viva

31 Jul, 2019
Església de Barcelona

Aquesta setmana el reportatge de Rome Reports ens recorda que es compleixen 6 anys de la desaparició del jesuïta italià Paolo Dall’Oglio. L’última vegada que es va saber d’ell es disposava a entrar a Raqqa, la ciutat que es convertiria en la capital siriana del terrible califat de l’autoproclamat Estat Islàmic. El sacerdot volia intervenir en l’alliberament de diversos ostatges, entre ells, dos bisbes sirians.

Els germans del jesuïta segrestat han recordat a Roma la figura del seu germà durant una conferència de premsa. Diuen que el «silenci al voltant de Paolo no vol dir que estigui mort». Molt al contrari, conserven viva l’esperança tot i que asseguren que troben a faltar més informació de la que tenen i han tingut.

Un religiós entregat

«Es pot pensar que ha arriscat, que ha fet coses que no havia de fer», explica Giovani Dall’Oglio, el germà del jesuïta. «Va ser perquè havia d’intentar l’alliberament, havia de fer-se instrument de comunicació, un pont».

D’altra banda, la germana del pare Paolo, Immacolata Dall’Oglio, destaca que «segurament Paolo hagués volgut que se li recordés per fer una crida a la responsabilitat de tots per tal que es pugui tancar aquesta trista pàgina de la història internacional que és la guerra a Síria».

Esperança viva

Tanmateix, no perden els ànims de retrobar-se amb el seu germà. «L’esperança és viva perquè estem plens d’esperança, fins i tot tenint en compte el que pugui haver-li succeït. Probablement, i més enllà de parlar d’esperança, necessitem informació i justícia». Així, la Immacolata exposa que «de vegades qualsevol cosa pot passar, qualsevol cosa, però el destí de Paolo ja no depèn de nosaltres. Depèn de l’Altre, amb majúscules».

Durant tota aquesta amarga espera han comptat amb el suport de moltes persones, anònims i coneguts, que han expressat el seu afecte pel pare Dall’Oglio i el reconeixement pel seu treball per tendir llaços de fraternitat amb l’Islam.

Records amb el Sant Pare

Els germans recorden especialment les seves trobades amb el Papa Francesc. El més recent i, al qual també va assistir l’anciana mare del sacerdot, abans del seu viatge a Abu Dhabi.

Francesca Dall’Oglio, germana també del jesuïta, recorda com «escoltar el Sant Pare i poder veure’l és una riquesa enorme i una sort perquè hi ha moltes persones a les quals els agradaria sentir aquesta proximitat».

Raqqa, la ciutat siriana on Paolo Dall’Oglio va ser segrestat, va ser alliberada de l’Estat Islàmic a 2017. No obstant això, la situació allà segueix sent molt inestable i no s’ha pogut encara recollir informació sobre el parador dels ostatges dels gihadistes.

T’interessarà…

Seguiu-nos  

Facebook
Santa Úrsula i les santes verges😇Santa Úrsula i les santes verges Santa Úrsula (‘ossa petita’) i les santes d’avui van arribar a ser suprimides del Santoral, però, degut al seu culte molt tradicional, encara avui les conserva. Possiblement, la tradició vol fer d’elles un homenatge a la virginitat femenina. La tradició del segle V ens informa que el pare de la princesa bretona Úrsula la volia casar amb el príncep pagà d’Armòrica (l’actual Bretanya). Ella, que ja havia consagrat la seva virginitat, s’hi volia negar, però això suposava la guerra. Per guanyar temps va posar unes condicions: un termini de tres anys, que es reunissin deu comparses de mil donzelles cada una (d’aquí les «11.000 verges»?) i que el príncep es bategés. A la tornada d’un complicat viatge a Roma pel Rin, l’Úrsula i les companyes van ser martiritzades a Colònia pels huns d’Àtila. En una inscripció llatina a la catedral de Colònia hi consta: «XI. M. V.», que es pot llegir com «11 màrtirs verges», i no «11 milers de verges». Al MNAC es conserva el quadre d’en Joan Reixach (segle XV): «El retaule de les onze mil verges». «Les verges... segueixen l’Anyell arreu on va» (Ap 14,4).🗣«Quan trona pel mes d’octubre, neu segura», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Santa Teresa de Jesús, verge i doctora de l'Església😇🙏Teresa de Cepeda y Ahumada neix a Àvila el 28 de març de 1515, de família ‘hidalga’. Sa mare, Beatriz, es casà molt jove amb don Alonso, vidu del seu primer matrimoni i amb un avi toledà judaïtzant, Juan Sánchez. Van tenir tres filles i nou fills. Tot i que va entrar de carmelita als 20 anys, no fou fins als 40 que experimentà una profunda conversió després de trobar-se amb una imatge de “Crist molt llagat”. La nit de la seva mort, el 4 d'octubre de 1582, es va aplicar la reforma gregoriana del calendari i es van suprimir 11 dies.🗣«Per Santa Teresa, planta l’ametlla», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Preguem ben units pel papa Lleó XIV🙏. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Mare de Déu del Pilar😇Una tradició molt ar­rela­da a l'Aragó vol fer ar­ribar l'origen del santuari de l'antiga Cesaraugusta (Saragossa) als inicis matei­xos del cristianis­me (Maria s'hauria aparegut a l'apòstol sant Jaume, damunt d'un pilar). Però és a par­tir de l'època moder­na que el Pilar es­devé un gran san­tuari marià de la Península Ibèrica, amb una ir­ra­di­ació vers l'A­mèrica Llatina (ja que els nadius de les actuals Bahames ‘descobreixen’ Colom i els seus el 1492). Maria, símbol de la fortalesa en la fe, la seguretat de l'esperança i la constància en la caritat.«Si bones faves vols sembrar, fes-ho per la Mare de Déu del Pilar», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Vatican Media

Agenda

Evangeli del dia

N’escollí dotze i els donà el nom d’apòstols.

(Lc 6,12-19)