Paolo Dall’Oglio, 6 anys desaparegut

Els germans del jesuïta segrestat a Síria asseguren que l’esperança de retrobar-lo continua viva

31 Jul, 2019
Església de Barcelona

Aquesta setmana el reportatge de Rome Reports ens recorda que es compleixen 6 anys de la desaparició del jesuïta italià Paolo Dall’Oglio. L’última vegada que es va saber d’ell es disposava a entrar a Raqqa, la ciutat que es convertiria en la capital siriana del terrible califat de l’autoproclamat Estat Islàmic. El sacerdot volia intervenir en l’alliberament de diversos ostatges, entre ells, dos bisbes sirians.

Els germans del jesuïta segrestat han recordat a Roma la figura del seu germà durant una conferència de premsa. Diuen que el «silenci al voltant de Paolo no vol dir que estigui mort». Molt al contrari, conserven viva l’esperança tot i que asseguren que troben a faltar més informació de la que tenen i han tingut.

Un religiós entregat

«Es pot pensar que ha arriscat, que ha fet coses que no havia de fer», explica Giovani Dall’Oglio, el germà del jesuïta. «Va ser perquè havia d’intentar l’alliberament, havia de fer-se instrument de comunicació, un pont».

D’altra banda, la germana del pare Paolo, Immacolata Dall’Oglio, destaca que «segurament Paolo hagués volgut que se li recordés per fer una crida a la responsabilitat de tots per tal que es pugui tancar aquesta trista pàgina de la història internacional que és la guerra a Síria».

Esperança viva

Tanmateix, no perden els ànims de retrobar-se amb el seu germà. «L’esperança és viva perquè estem plens d’esperança, fins i tot tenint en compte el que pugui haver-li succeït. Probablement, i més enllà de parlar d’esperança, necessitem informació i justícia». Així, la Immacolata exposa que «de vegades qualsevol cosa pot passar, qualsevol cosa, però el destí de Paolo ja no depèn de nosaltres. Depèn de l’Altre, amb majúscules».

Durant tota aquesta amarga espera han comptat amb el suport de moltes persones, anònims i coneguts, que han expressat el seu afecte pel pare Dall’Oglio i el reconeixement pel seu treball per tendir llaços de fraternitat amb l’Islam.

Records amb el Sant Pare

Els germans recorden especialment les seves trobades amb el Papa Francesc. El més recent i, al qual també va assistir l’anciana mare del sacerdot, abans del seu viatge a Abu Dhabi.

Francesca Dall’Oglio, germana també del jesuïta, recorda com «escoltar el Sant Pare i poder veure’l és una riquesa enorme i una sort perquè hi ha moltes persones a les quals els agradaria sentir aquesta proximitat».

Raqqa, la ciutat siriana on Paolo Dall’Oglio va ser segrestat, va ser alliberada de l’Estat Islàmic a 2017. No obstant això, la situació allà segueix sent molt inestable i no s’ha pogut encara recollir informació sobre el parador dels ostatges dels gihadistes.

T’interessarà…

Seguiu-nos  

Facebook
La Carmina va patir depressió. Fa gairebé dos mesos, a l'Estadi Lluís Companys, la jove va fer arribar el seu testimoni al papa Lleó XIV. Recupera l'entrevista compVatican Newstican News 👇www.vaticannews.va/es/iglesia/news/2026-07/carmina-historia-depresion-papa-viaje-espana-testimoni... ... See MoreSee Less
View on Facebook
«Avui les santes Juliana i Semproniana ens ajuden a alçar la mirada»Mons. Sergi Gordo, bisbe de Tortosa, ha presidit aquest 27 de juliol la missa de Les Santes de Mataró.🔗 tinyurl.com/cvu5jmbk📸 J. Merino ... See MoreSee Less
View on Facebook

5 days ago

Arquebisbat de Barcelona
Aquest dilluns, 27 de juliol, ha tingut lloc la missa d’acció de gràcies en agraïment al comitè organitzador de la visita apostòlica del Sant Pare Lleó XIV a Barcelona, i als col·laboradors, a la Catedral de Barcelona. L’arquebisbe de Barcelona, el cardenal Joan Josep Omella, ha presidit la missa i l’ha concelebrat el bisbe auxiliar de Barcelona, Mons. David Abadías. 📸 Dr. G. Simón ... See MoreSee Less
View on Facebook
Memòria de les santes Juliana i Semproniana, verges i màrtirs. Acompanyant la història de sant Cugat, a partir de l’Edat Mitjana sorgeix la tradició que les santes Juliana (“relatiu a Júlia”) i Semproniana (“relatiu a Semprònia = eterna”) són deixebles seves. I l’any 1667, el frare Joan Gaspar Roig, afirma en una obra que les santes són filles de l’antiga Iluro. Mataró en reivindicarà les relíquies fins que les aconseguirà el 1772. L’ofici que es canta a la “Missa de les Santes” (“Missa de Glòria”) fou composta el 1848 per Mn. Manuel Blanch, amb aire d’òpera italianitzant; s’interpreta per privilegi pontifici, amb orquestra i cor, i té una duració aproximada de tres hores. Després, processó (recuperada el 1972) al voltant del temple amb les relíquies de les santes. Des de 1985 hi participa també un grup de diablesses amb música i ball propis. Festa gran a Mataró.«Si vols saber què és calor, ves per les Santes a Mataró»🥵. ... See MoreSee Less
View on Facebook
Jaume, fill de Zebedeu, és juntament amb el seu germà Joan i Pere un dels que acompanyava més de prop Jesús. Segons el llibre dels Fets (12,2) fou el primer apòstol màrtir, decapitat a Jerusalem per Herodes Agripa (vers l'any 44). Patró de Galícia, després de les invasions musulmanes fou venerat com a patró dels Regnes castellans i més tard de tota Espanya. El seu sepulcre a Compostela fou un gran centre de peregrinacions medievals de tot el món cristià, després de Roma i terra Santa.«A Raïms de Sant Jaume, raïms aigualits; raïms de setembre te'n llepes els dits», segons una dita popular. ... See MoreSee Less
View on Facebook
Vatican Media

Agenda

Evangeli del dia

Tots en van menjar i quedaren saciats.

(Mt 14,13-21)