Els germans del jesuïta segrestat a Síria asseguren que l’esperança de retrobar-lo continua viva
31 Jul, 2019
Església de Barcelona
Aquesta setmana el reportatge de Rome Reports ens recorda que es compleixen 6 anys de la desaparició del jesuïta italià Paolo Dall’Oglio. L’última vegada que es va saber d’ell es disposava a entrar a Raqqa, la ciutat que es convertiria en la capital siriana del terrible califat de l’autoproclamat Estat Islàmic. El sacerdot volia intervenir en l’alliberament de diversos ostatges, entre ells, dos bisbes sirians.
Els germans del jesuïta segrestat han recordat a Roma la figura del seu germà durant una conferència de premsa. Diuen que el «silenci al voltant de Paolo no vol dir que estigui mort». Molt al contrari, conserven viva l’esperança tot i que asseguren que troben a faltar més informació de la que tenen i han tingut.
Un religiós entregat
«Es pot pensar que ha arriscat, que ha fet coses que no havia de fer», explica Giovani Dall’Oglio, el germà del jesuïta. «Va ser perquè havia d’intentar l’alliberament, havia de fer-se instrument de comunicació, un pont».
D’altra banda, la germana del pare Paolo, Immacolata Dall’Oglio, destaca que «segurament Paolo hagués volgut que se li recordés per fer una crida a la responsabilitat de tots per tal que es pugui tancar aquesta trista pàgina de la història internacional que és la guerra a Síria».
Esperança viva
Tanmateix, no perden els ànims de retrobar-se amb el seu germà. «L’esperança és viva perquè estem plens d’esperança, fins i tot tenint en compte el que pugui haver-li succeït. Probablement, i més enllà de parlar d’esperança, necessitem informació i justícia». Així, la Immacolata exposa que «de vegades qualsevol cosa pot passar, qualsevol cosa, però el destí de Paolo ja no depèn de nosaltres. Depèn de l’Altre, amb majúscules».
Durant tota aquesta amarga espera han comptat amb el suport de moltes persones, anònims i coneguts, que han expressat el seu afecte pel pare Dall’Oglio i el reconeixement pel seu treball per tendir llaços de fraternitat amb l’Islam.
Records amb el Sant Pare
Els germans recorden especialment les seves trobades amb el Papa Francesc. El més recent i, al qual també va assistir l’anciana mare del sacerdot, abans del seu viatge a Abu Dhabi.
Francesca Dall’Oglio, germana també del jesuïta, recorda com «escoltar el Sant Pare i poder veure’l és una riquesa enorme i una sort perquè hi ha moltes persones a les quals els agradaria sentir aquesta proximitat».
Raqqa, la ciutat siriana on Paolo Dall’Oglio va ser segrestat, va ser alliberada de l’Estat Islàmic a 2017. No obstant això, la situació allà segueix sent molt inestable i no s’ha pogut encara recollir informació sobre el parador dels ostatges dels gihadistes.
La parròquia de Sant Feliu de Cabrera de Mar és un dels temples singulars de l'Arxiprestat del Maresme, és esmentada per primera vegada en un document del 1025. Dedicada a Sant Feliu…
Les Festes de Sant Roc de Barcelona han celebrat enguany la seva 437a edició, consolidant-se com la festa més antiga del barri Gòtic i una de les tradicions més arrelades de la…
En ple Eixample de Barcelona, la parròquia de Sant Francesc de Sales conserva una història estretament vinculada a les religioses saleses i, posteriorment, als germans maristes. L’actual església forma part del conjunt…
Nascut a Montpeller (Llenguadoc), cap al 1350, Roc vengué tot el que tenia i inicià un pelegrinatge per Itàlia en què es dedicà a atendre les moltes víctimes de la pesta negra que assolava Europa. Va morir abans de fer quaranta anys, i ben aviat assolí una gran popularitat com a advocat contra la pesta i altres epidèmies. Canonitzat el 1629. «Se’l representa vestit de pelegrí, amb la cama nafrada (que ensenya) i un gos al seu costat. Nosaltres, fàcilment amaguem les nostres ferides (defectes, manies, misèries...). Això no ens prova, ens debilita, fa que la gent malparli. I si tens el valor, com Sant Roc, de “mostrar les teves ferides”?» (Anselm Grün, monjo i psicòleg).«Quan Sant Roc tomba l’espatlla, el temps canvia», segona una dita popular. ... See MoreSee Less
El Papa Pius XII (01.11.1950) proclamà que «l'Augusta Mare de Déu obtingué finalment ser pujada en cos i ànima a la glòria del cel» quan encara eren recents els horrors de la Segona Guerra Mundial. El conflicte havia massacrat milions de cossos, morts a les trinxeres, als camps de concentració o a les mateixes ciutats per efecte dels bombardejos. En aquest context, la festa d'avui ens parla que el cos humà té un valor transcendent i forma part indissoluble de la unitat de la persona.Solemnitat de l’Assumpció de la benaventurada Mare de Déu, Mare del nostre Déu i Senyor Jesucrist, que, acabat el curs de la seva vida a la terra, va ser elevada en cos i ànima a la glòria dels cels. Aquesta veritat de fe, rebuda de la tradició de l'Església, va ser definida solemnement pel papa Pius XII (1950).«Per la Mare de Déu d’agost, a les set ja és fosc», segons una dita popular. ... See MoreSee Less
📍 Sant Francesc de Sales, una joia amagada al cor de l’Eixample.⛪ Coneguda popularment com les Saleses, aquesta parròquia amaga una història fascinant. Projectada per Joan Martorell, amb la col·laboració del jove Antoni Gaudí, conserva un valuós patrimoni artístic i arquitectònic que sorprèn a cada pas. ✨#EsglésiaBarcelona #SantFrancescDeSales #LesSaleses #Patrimoni... See MoreSee Less
🎬 Aquest estiu, cinema per gaudir i també per reflexionar!Mn. Peio Sánchez proposa cinc pel·lícules per a aquestes vacances. Històries per a tots els públics que ens conviden a fer-nos preguntes sobre l'acollida, la superació, la convivència, la vocació i la nostra manera de mirar els altres.🍿 «El día de la revelación»🍿 «Las locas del Obelisco»🍿 «Viaje al país de los blancos»🍿 «León XIV, el hombre detrás del Papa»🍿 «Las ovejas detectives»▶️ Descobreix les seves recomanacions i prepara una bona sessió de cinema aquest est#CinemaEspiritualitual @cinemaspiritcatImatge: Generada amb IA (OpenAI) ... See MoreSee Less