El ‘Corpus’ de Barcelona ha sido declarado Fiesta Patrimonial de Interés Nacional

La «fiesta de las fiestas» conserva sus rasgos característicos y ha sido motor e inspiración artística a lo largo de más de 700 años

16 Jun, 2022
Església de Barcelona

El Gobierno proclama la celebración del Corpus de Barcelona Fiesta Patrimonial de Interés Nacional. La capilla de Santa Ágata ha acogido el acto conmemorativo del Departamento de Cultura del Gobierno de la Generalitat de Cataluña donde la festividad religiosa y popular de más de setecientos años de historia ha recibido este reconocimiento después de que el pasado 2021 se aprobara la propuesta.

A lo largo de estos siete siglos de historia, esta gran fiesta, que exalta la eucaristía y la fiesta popular por las calles de la ciudad, con la caridad como hilo conductor, ha conservado sus rasgos característicos y ha sido motor e inspiración artística. La primera referencia documental que se tiene del Corpus de Barcelona se corresponde a un pregón del 1320 donde se especifica la intención de hacer una procesión.

La «fiesta de las fiestas»

La «fiesta de las fiestas» tiene su origen en 1320, según fuentes escritas que dejan constancia del primer camino procesional celebrado por las calles de la ciudad condal, una de las primeras procesiones de toda Europa y una de las pioneras en nuestro país.

El origen de esta solemnidad que conmemora la presencia real del cuerpo y la sangre de Cristo en el sacramento de la Eucaristía se remonta en el siglo XIII en la ciudad belga de Lieja. Se instaura como una fiesta móvil dentro del calendario litúrgico de la Iglesia católica que se celebra el primer jueves después de la octava de Pentecostés, pero que adaptándose al calendario de fiestas de aquí se ha trasladado al domingo siguiente, por lo tanto, dos domingos después de la celebración de Pentecostés.

La procesión de Corpus dejó de salir por las calles de Barcelona en 1979. La festividad continuó celebrándose pero sin salir a la calle. Sin embargo, en 1992, varias entidades de cultura popular junto con la Catedral de Barcelona decidieron recuperar una de las fiestas más antiguas de la historia de la ciudad potenciando el Ou com balla y restituyendo la procesión festiva de Corpus.

Estructura de la celebración del Corpus de Barcelona

Actualmente, la celebración de Corpus dura cuatro días: de jueves a domingo. La celebración tiene el punto culminante en la Misa Solemne de Corpus que cuenta con la procesión donde la custodia, sobre el trono del rey Martín el Humano, pasea por las calles de Barcelona acompañada por el séquito popular con elementos de imaginería. Este año se celebrará el 19 de junio a las 18 h y contará con una novedad, la procesión recupera un recorrido más fiel al original. Pasará por: Avenida de la Catedral, Dr. Joaquim Pou, Sagristans, Capellans, plaça Nova, Boters, Plaça de la Cucurulla, Pi, plaça de Sant Josep Oriol, plaça del Pi, cardenal Casañas, Pla de la Boqueria, Rambla, Ferran, plaça de Sant Jaume, Bisbe, plaça Nova y Avenida de la Catedral. Acabará con la solemne Bendición en el Pla de la Seu.

El Ou com balla

La celebración del Corpus Christi se inicia en la archidiócesis de Barcelona este 16 de junio, como cada año, con la tradición del Ou com balla, en la fuente de Sant Jordi del claustro de la Catedral de Barcelona el primero que se instaló en la ciudad de Barcelona en 1636. Un huevo vacío recogido de una de las trece ocas del claustro que simbolizan los martirios de Santa Eulalia, se mantendrá bailando encima de un manantial que tiene el pie decorado con cerezas rojas y flores.

Por otro lado, este mismo 16 de junio se inaugura la exposición Corpus de papel. Imaginería popular recogida por Joan Amades que tendrá lugar en el Museo Diocesano y se podrá visitar hasta otoño.

Te interesará…

Síguenos

Facebook
Santa Úrsula i les santes verges😇Santa Úrsula i les santes verges Santa Úrsula (‘ossa petita’) i les santes d’avui van arribar a ser suprimides del Santoral, però, degut al seu culte molt tradicional, encara avui les conserva. Possiblement, la tradició vol fer d’elles un homenatge a la virginitat femenina. La tradició del segle V ens informa que el pare de la princesa bretona Úrsula la volia casar amb el príncep pagà d’Armòrica (l’actual Bretanya). Ella, que ja havia consagrat la seva virginitat, s’hi volia negar, però això suposava la guerra. Per guanyar temps va posar unes condicions: un termini de tres anys, que es reunissin deu comparses de mil donzelles cada una (d’aquí les «11.000 verges»?) i que el príncep es bategés. A la tornada d’un complicat viatge a Roma pel Rin, l’Úrsula i les companyes van ser martiritzades a Colònia pels huns d’Àtila. En una inscripció llatina a la catedral de Colònia hi consta: «XI. M. V.», que es pot llegir com «11 màrtirs verges», i no «11 milers de verges». Al MNAC es conserva el quadre d’en Joan Reixach (segle XV): «El retaule de les onze mil verges». «Les verges... segueixen l’Anyell arreu on va» (Ap 14,4).🗣«Quan trona pel mes d’octubre, neu segura», segons una dita popular. ...
View on Facebook (abre en una nueva pestaña)
Santa Teresa de Jesús, verge i doctora de l'Església😇🙏Teresa de Cepeda y Ahumada neix a Àvila el 28 de març de 1515, de família ‘hidalga’. Sa mare, Beatriz, es casà molt jove amb don Alonso, vidu del seu primer matrimoni i amb un avi toledà judaïtzant, Juan Sánchez. Van tenir tres filles i nou fills. Tot i que va entrar de carmelita als 20 anys, no fou fins als 40 que experimentà una profunda conversió després de trobar-se amb una imatge de “Crist molt llagat”. La nit de la seva mort, el 4 d'octubre de 1582, es va aplicar la reforma gregoriana del calendari i es van suprimir 11 dies.🗣«Per Santa Teresa, planta l’ametlla», segons una dita popular. ...
View on Facebook (abre en una nueva pestaña)
Preguem ben units pel papa Lleó XIV🙏. ...
View on Facebook (abre en una nueva pestaña)
Mare de Déu del Pilar😇Una tradició molt ar­rela­da a l'Aragó vol fer ar­ribar l'origen del santuari de l'antiga Cesaraugusta (Saragossa) als inicis matei­xos del cristianis­me (Maria s'hauria aparegut a l'apòstol sant Jaume, damunt d'un pilar). Però és a par­tir de l'època moder­na que el Pilar es­devé un gran san­tuari marià de la Península Ibèrica, amb una ir­ra­di­ació vers l'A­mèrica Llatina (ja que els nadius de les actuals Bahames ‘descobreixen’ Colom i els seus el 1492). Maria, símbol de la fortalesa en la fe, la seguretat de l'esperança i la constància en la caritat.«Si bones faves vols sembrar, fes-ho per la Mare de Déu del Pilar», segons una dita popular. ...
View on Facebook (abre en una nueva pestaña)
Vatican Media

Agenda

Evangelio del día

Si no os convertís, todos pereceréis lo mismo.

(Lc 13,1-9)