El ‘Corpus’ de Barcelona ha estat declarat Festa Patrimonial d’Interès Nacional

La «festa de les festes» conserva els seus trets característics i ha estat motor i inspiració artística al llarg de més de 700 anys

16 Juny, 2022
Església de Barcelona

El Govern proclama la celebració del Corpus de Barcelona Festa Patrimonial d’Interès Nacional. La capella de Santa Àgata ha acollit l’acte commemoratiu del Departament de Cultura del Govern de la Generalitat de Catalunya on la festivitat religiosa i popular de més de set-cents anys d’història ha rebut aquest reconeixement després que el passat 2021 s’aprovés la proposta.

Al llarg d’aquests set segles d’història, aquesta gran festa, que exalta l’eucaristia pels carrers de la ciutat i la festa popular, amb la caritat com a fil conductor, ha conservat els seus trets característics i ha estat motor i inspiració artística. La primera referència documental que es té del Corpus de Barcelona es correspon a un pregó del 1320 on s’especifica la intenció de fer una processó.

La «festa de les festes»

La «festa de les festes» té el seu origen l’any 1320, segons fonts escrites que deixen constància del primer camí processional celebrat pels carrers de la ciutat comtal, una de les primeres processons d’arreu d’Europa i una de les pioneres al nostre país.

L’origen d’aquesta solemnitat que commemora la presència real del cos i la sang de Crist en el sagrament de l’Eucaristia es remunta al segle XIII a la ciutat belga de Lieja. Esdevé una festa mòbil dins el calendari litúrgic de l’Església catòlica que se celebra el primer dijous després de l’octava de Pentecosta, però que adaptant-se al calendari de festes d’aquí s’ha traslladat al diumenge següent, per tant, dos diumenges després de la celebració de Pentecosta.

La processó de Corpus va deixar de sortir pels carrers de Barcelona el 1979. La festivitat va continuar celebrant-se però sense sortir al carrer. El 1992, però diverses entitats de cultura popular juntament amb la Catedral de Barcelona van decidir recuperar una de les festes més antigues de la història de la ciutat potenciant l’Ou com balla i restituint la processó festiva de Corpus.

Estructura de la celebració del Corpus de Barcelona

Actualment, la celebració de Corpus dura quatre dies: de dijous a diumenge. La celebració té el punt culminant a la Missa Solemne de Corpus que compta amb la processó on la custòdia, sobre el tron del rei Martí l’Humà, passeja pels carrers de Barcelona acompanyada pel seguici popular amb elements d’imatgeria. Aquest any se celebrarà el 19 de juny a les 18 h i comptarà amb una novetat, la processó recupera un recorregut més fidel a l’original. Passarà per: Avinguda de la Catedral, Dr. Joaquim Pou, Sagristans, Capellans, plaça Nova, Boters, Plaça de la Cucurulla, Pi, plaça de Sant Josep Oriol, plaça del Pi, cardenal Casañas, Pla de la Boqueria, Rambla, Ferran, plaça de Sant Jaume, Bisbe, plaça Nova i Avinguda de la Catedral. Acabarà amb la solemne Benedicció al Pla de la Seu.

 L’ou com balla

La celebració del Corpus Christi s’inicia a l’arxidiòcesi de Barcelona aquest 16 de juny, com cada any, amb la tradició de l’Ou com balla, a la font de sant Jordi del claustre de la Catedral de Barcelona el primer que es va instal·lar a la ciutat de Barcelona datat l’any 1636. Un ou buit recollit d’una de les tretze oques del claustre que simbolitzen els martiris de Santa Eulàlia, es fa ballar damunt d’un brollador que té el peu guarnit amb cireres vermelles i flors. Un ou que balla en fonts de claustres, patis i jardins d’institucions i espais emblemàtics i que enguany  per primera vegada ho farà  al Seminari Conciliar de Barcelona del 14 al 18 de juny guarnit amb una catifa floral.

Altrament, aquest mateix 16 de juny s’inaugura l’exposició Corpus de paper. Imatgeria popular recollida per Joan Amades que tindrà lloc al Museu Diocesà i es podrà visitar fins a la tardor.

T’interessarà…

Seguiu-nos  

Facebook
La Carmina va patir depressió. Fa gairebé dos mesos, a l'Estadi Lluís Companys, la jove va fer arribar el seu testimoni al papa Lleó XIV. Recupera l'entrevista compVatican Newstican News 👇www.vaticannews.va/es/iglesia/news/2026-07/carmina-historia-depresion-papa-viaje-espana-testimoni... ... See MoreSee Less
View on Facebook
«Avui les santes Juliana i Semproniana ens ajuden a alçar la mirada»Mons. Sergi Gordo, bisbe de Tortosa, ha presidit aquest 27 de juliol la missa de Les Santes de Mataró.🔗 tinyurl.com/cvu5jmbk📸 J. Merino ... See MoreSee Less
View on Facebook

4 days ago

Arquebisbat de Barcelona
Aquest dilluns, 27 de juliol, ha tingut lloc la missa d’acció de gràcies en agraïment al comitè organitzador de la visita apostòlica del Sant Pare Lleó XIV a Barcelona, i als col·laboradors, a la Catedral de Barcelona. L’arquebisbe de Barcelona, el cardenal Joan Josep Omella, ha presidit la missa i l’ha concelebrat el bisbe auxiliar de Barcelona, Mons. David Abadías. 📸 Dr. G. Simón ... See MoreSee Less
View on Facebook
Memòria de les santes Juliana i Semproniana, verges i màrtirs. Acompanyant la història de sant Cugat, a partir de l’Edat Mitjana sorgeix la tradició que les santes Juliana (“relatiu a Júlia”) i Semproniana (“relatiu a Semprònia = eterna”) són deixebles seves. I l’any 1667, el frare Joan Gaspar Roig, afirma en una obra que les santes són filles de l’antiga Iluro. Mataró en reivindicarà les relíquies fins que les aconseguirà el 1772. L’ofici que es canta a la “Missa de les Santes” (“Missa de Glòria”) fou composta el 1848 per Mn. Manuel Blanch, amb aire d’òpera italianitzant; s’interpreta per privilegi pontifici, amb orquestra i cor, i té una duració aproximada de tres hores. Després, processó (recuperada el 1972) al voltant del temple amb les relíquies de les santes. Des de 1985 hi participa també un grup de diablesses amb música i ball propis. Festa gran a Mataró.«Si vols saber què és calor, ves per les Santes a Mataró»🥵. ... See MoreSee Less
View on Facebook
Jaume, fill de Zebedeu, és juntament amb el seu germà Joan i Pere un dels que acompanyava més de prop Jesús. Segons el llibre dels Fets (12,2) fou el primer apòstol màrtir, decapitat a Jerusalem per Herodes Agripa (vers l'any 44). Patró de Galícia, després de les invasions musulmanes fou venerat com a patró dels Regnes castellans i més tard de tota Espanya. El seu sepulcre a Compostela fou un gran centre de peregrinacions medievals de tot el món cristià, després de Roma i terra Santa.«A Raïms de Sant Jaume, raïms aigualits; raïms de setembre te'n llepes els dits», segons una dita popular. ... See MoreSee Less
View on Facebook
Vatican Media

Agenda

Evangeli del dia

No és el fill del fuster? D’on li ve, tot això?

(Mt 13,54-58)