El cardenalato, signo de participación en la Iglesia

Consulte el apunte histórico sobre los cardenales que ha tenido Barcelona, que ha elaborado por el historiador y canónigo de la catedral, Dr. Martí Bonet

22 May, 2017
Església de Barcelona

Ha surgido una gran noticia en los ámbitos eclesiásticos: nuestro arzobispo Juan José Omella, quien sucedió en el arzobispado de Barcelona al Dr. Martínez Sistach, será creado cardenal por el papa Francisco en el próximo “consistorio” que se celebrará en Roma el día 28 de junio, vigília de San Pedro y Sant Pablo. ¡Enhorabuena por ello y felicidades a la archidiócesi de Barcelona!

Ocho son, en la historia, los cardenales de esta diócesis: Ramon Guillem de Vic (1521-1526), Silvio Passarino (1526-1529), Benet de Sala (1698-1715), Salvador Casañas i Pagés (1901-1908), Narcís Jubany (1971-1990), Ricard Maria Carles (1990-2004), Lluís Martínez Sistach (2004-2015) y ahora Juan José Omella (2016-…). Hay que remarcar la distinción que el Papa otorga a nuestro arzobispo, puesto que es el cuarto arzobispo consecutivo de Barcelona que ha recibido la dignidad de cardenal, indicio que nos lleva a creer que Barcelona posiblemente pueda ser considerada sede cardenalicia, almenos así lo parece y lo esperamos!

La función específica de los cardenales es ser los electores del obispo de Roma, o sea el Papa. Desde los inicios del cristianismo los obispos eran elegidos por el clergado de la archidiócesis y por los fieles de la misma. Por una evolución muy interesante, el clergado determinó a unos concretos electores clérigos que normalmente se llamaban canónigos en la época medieval. Aún existen diócesis en Alemania en las que su obispo es elegido por los canónigos.

En la iglesia de Roma a los electores se les denomina “cardenales”; nombre procedente de la parabra latina cardo o sea bisagra, puesto que alrededor de ella gira una puerta. Por eso los cardenales forman parte muy activa de la Iglesia, ya que no sólo son los electores de un nuevo Papa, sino también los asesores del Papa y directores en la presidencia de diferentes dicasterios (según afirma el Derecho Canónico núm. 349-359).

El clergado se divide en obispos, presbíteros y diáconos. Así pues existen cardenales obispos (de las diócesis suburbicarias de Roma y otros cargos muy especiales), cardenales presbíteros y cardenales diáconos. Así se daba el caso que el famoso cardenal Ercole Consalvi en tiempos de Napoleón o el cardenal Borbón, Luis Antonio de Toledo y Sevilla no eran ni presbíteros… Actualmente se quiere que los cardenales creados, si son sacerdotes, es bueno que se ordenen obispos; a pesar de todo se dan casos de cardenales que son simples presbíteros.

En cuanto al número: eran 24 en el siglo XV; 40 en tiempos de Pablo IV (a. 1555) y 70 en tiempos de Sixto V (a. 1585- 1590), evocando los 70 ancianos de Israel; San Juan XXIII (a. 1959) lo amplió a 85 y San Juan Pablo II a 168. Actualmente hay 121 cardenales electores y 106 cardenales que tienen 80 o más de 80 años y por lo tanto no pueden votar, o sea no son electores. Entre ellos los cardenales Martínez Sistach y Rouco Varela.

La ceremonia del 28 de junio consistirá en la entrega del anillo como compromiso de defensa de la iglesia universal católica, la entrega del capello cardenalicio, signo de la fidelidad a la Iglesia, si es preciso en tanto que martir por ella; de ahí el púrpura de sus vestidos de color sangre. Por último se les entregará el título de una iglesia romana encomendada a cada uno de los nuevos cardenales.

Óbviamente cabe decir que, más allá de las anteriores consideraciones, a nosotros que amamos la historia, el cardenalato de nuestro señor arzobispo nos da la esperanza de una Iglesia más participativa o, si quieren, más sinodal como diría el papa Francisco. El nuevo señor cardenal, seguro, que nos representará.

J. M. Martí Bonet
Canónigo de la catedral de Barcelona

Te interesará…

Síguenos

Facebook
⛪ La basílica de Santa Maria de Mataró ha celebrat el cinquè centenari de la seva dedicació amb una eucaristia presidida pel cardenal Joan Josep Omella.💬 «Ara ens toca a nosaltres continuar escrivint la història», va destacar el cardenal durant l'homilia, convidant els fidels a mantenir viu el llegat de fe rebut al llarg de cinc segles.🙏 Una celebració per recordar el passat amb gratitud i mirar cap al futur amb esperança.📸 Compartim alguns moments d'aquesta jornada! ...
View on Facebook (abre en una nueva pestaña)

1 week ago

Arquebisbat de Barcelona
🎨 Una col·laboració històrica entre els Museus Vaticans i el Museu Diocesà de Barcelona.Barbara Jatta, directora dels Museus Vaticans, ens parla de la importància d'aquesta primera col·laboració entre les dues institucions amb motiu de l'exposició «Art sacre italià del segle XX».🖼️ Una oportunitat única per descobrir una selecció d'obres de la col·lecció d'art modern i contemporani dels Museus Vaticans.📍 Museu Diocesà de Barcelona📅 Fins al 8 de desembre ...
View on Facebook (abre en una nueva pestaña)
Santa Úrsula i les santes verges😇Santa Úrsula i les santes verges Santa Úrsula (‘ossa petita’) i les santes d’avui van arribar a ser suprimides del Santoral, però, degut al seu culte molt tradicional, encara avui les conserva. Possiblement, la tradició vol fer d’elles un homenatge a la virginitat femenina. La tradició del segle V ens informa que el pare de la princesa bretona Úrsula la volia casar amb el príncep pagà d’Armòrica (l’actual Bretanya). Ella, que ja havia consagrat la seva virginitat, s’hi volia negar, però això suposava la guerra. Per guanyar temps va posar unes condicions: un termini de tres anys, que es reunissin deu comparses de mil donzelles cada una (d’aquí les «11.000 verges»?) i que el príncep es bategés. A la tornada d’un complicat viatge a Roma pel Rin, l’Úrsula i les companyes van ser martiritzades a Colònia pels huns d’Àtila. En una inscripció llatina a la catedral de Colònia hi consta: «XI. M. V.», que es pot llegir com «11 màrtirs verges», i no «11 milers de verges». Al MNAC es conserva el quadre d’en Joan Reixach (segle XV): «El retaule de les onze mil verges». «Les verges... segueixen l’Anyell arreu on va» (Ap 14,4).🗣«Quan trona pel mes d’octubre, neu segura», segons una dita popular. ...
View on Facebook (abre en una nueva pestaña)
Santa Teresa de Jesús, verge i doctora de l'Església😇🙏Teresa de Cepeda y Ahumada neix a Àvila el 28 de març de 1515, de família ‘hidalga’. Sa mare, Beatriz, es casà molt jove amb don Alonso, vidu del seu primer matrimoni i amb un avi toledà judaïtzant, Juan Sánchez. Van tenir tres filles i nou fills. Tot i que va entrar de carmelita als 20 anys, no fou fins als 40 que experimentà una profunda conversió després de trobar-se amb una imatge de “Crist molt llagat”. La nit de la seva mort, el 4 d'octubre de 1582, es va aplicar la reforma gregoriana del calendari i es van suprimir 11 dies.🗣«Per Santa Teresa, planta l’ametlla», segons una dita popular. ...
View on Facebook (abre en una nueva pestaña)
Preguem ben units pel papa Lleó XIV🙏. ...
View on Facebook (abre en una nueva pestaña)
Vatican Media

Agenda

Evangelio del día

Habrá más alegría en el cielo por un solo pecador que se convierta.

(Lc 15,1-10)