El cardenalato, signo de participación en la Iglesia

Consulte el apunte histórico sobre los cardenales que ha tenido Barcelona, que ha elaborado por el historiador y canónigo de la catedral, Dr. Martí Bonet

22 May, 2017
Església de Barcelona

Ha surgido una gran noticia en los ámbitos eclesiásticos: nuestro arzobispo Juan José Omella, quien sucedió en el arzobispado de Barcelona al Dr. Martínez Sistach, será creado cardenal por el papa Francisco en el próximo “consistorio” que se celebrará en Roma el día 28 de junio, vigília de San Pedro y Sant Pablo. ¡Enhorabuena por ello y felicidades a la archidiócesi de Barcelona!

Ocho son, en la historia, los cardenales de esta diócesis: Ramon Guillem de Vic (1521-1526), Silvio Passarino (1526-1529), Benet de Sala (1698-1715), Salvador Casañas i Pagés (1901-1908), Narcís Jubany (1971-1990), Ricard Maria Carles (1990-2004), Lluís Martínez Sistach (2004-2015) y ahora Juan José Omella (2016-…). Hay que remarcar la distinción que el Papa otorga a nuestro arzobispo, puesto que es el cuarto arzobispo consecutivo de Barcelona que ha recibido la dignidad de cardenal, indicio que nos lleva a creer que Barcelona posiblemente pueda ser considerada sede cardenalicia, almenos así lo parece y lo esperamos!

La función específica de los cardenales es ser los electores del obispo de Roma, o sea el Papa. Desde los inicios del cristianismo los obispos eran elegidos por el clergado de la archidiócesis y por los fieles de la misma. Por una evolución muy interesante, el clergado determinó a unos concretos electores clérigos que normalmente se llamaban canónigos en la época medieval. Aún existen diócesis en Alemania en las que su obispo es elegido por los canónigos.

En la iglesia de Roma a los electores se les denomina “cardenales”; nombre procedente de la parabra latina cardo o sea bisagra, puesto que alrededor de ella gira una puerta. Por eso los cardenales forman parte muy activa de la Iglesia, ya que no sólo son los electores de un nuevo Papa, sino también los asesores del Papa y directores en la presidencia de diferentes dicasterios (según afirma el Derecho Canónico núm. 349-359).

El clergado se divide en obispos, presbíteros y diáconos. Así pues existen cardenales obispos (de las diócesis suburbicarias de Roma y otros cargos muy especiales), cardenales presbíteros y cardenales diáconos. Así se daba el caso que el famoso cardenal Ercole Consalvi en tiempos de Napoleón o el cardenal Borbón, Luis Antonio de Toledo y Sevilla no eran ni presbíteros… Actualmente se quiere que los cardenales creados, si son sacerdotes, es bueno que se ordenen obispos; a pesar de todo se dan casos de cardenales que son simples presbíteros.

En cuanto al número: eran 24 en el siglo XV; 40 en tiempos de Pablo IV (a. 1555) y 70 en tiempos de Sixto V (a. 1585- 1590), evocando los 70 ancianos de Israel; San Juan XXIII (a. 1959) lo amplió a 85 y San Juan Pablo II a 168. Actualmente hay 121 cardenales electores y 106 cardenales que tienen 80 o más de 80 años y por lo tanto no pueden votar, o sea no son electores. Entre ellos los cardenales Martínez Sistach y Rouco Varela.

La ceremonia del 28 de junio consistirá en la entrega del anillo como compromiso de defensa de la iglesia universal católica, la entrega del capello cardenalicio, signo de la fidelidad a la Iglesia, si es preciso en tanto que martir por ella; de ahí el púrpura de sus vestidos de color sangre. Por último se les entregará el título de una iglesia romana encomendada a cada uno de los nuevos cardenales.

Óbviamente cabe decir que, más allá de las anteriores consideraciones, a nosotros que amamos la historia, el cardenalato de nuestro señor arzobispo nos da la esperanza de una Iglesia más participativa o, si quieren, más sinodal como diría el papa Francisco. El nuevo señor cardenal, seguro, que nos representará.

J. M. Martí Bonet
Canónigo de la catedral de Barcelona

Te interesará…

Síguenos

Facebook
Nascut a Montpeller (Llenguadoc), cap al 1350, Roc vengué tot el que tenia i inicià un pelegrinatge per Itàlia en què es dedicà a atendre les moltes víctimes de la pesta negra que assolava Europa. Va morir abans de fer quaranta anys, i ben aviat assolí una gran popularitat com a advocat contra la pesta i altres epidèmies. Canonitzat el 1629. «Se’l representa vestit de pelegrí, amb la cama nafrada (que ensenya) i un gos al seu costat. Nosaltres, fàcilment amaguem les nostres ferides (defectes, manies, misèries...). Això no ens prova, ens debilita, fa que la gent malparli. I si tens el valor, com Sant Roc, de “mostrar les teves ferides”?» (Anselm Grün, monjo i psicòleg).«Quan Sant Roc tomba l’espatlla, el temps canvia», segona una dita popular. ... Ver másVer menos
View on Facebook
El Papa Pius XII (01.11.1950) proclamà que «l'Augusta Mare de Déu obtingué finalment ser pujada en cos i ànima a la glòria del cel» quan encara eren recents els horrors de la Segona Guerra Mundial. El conflicte havia massacrat milions de cossos, morts a les trinxeres, als camps de concentració o a les mateixes ciutats per efecte dels bombardejos. En aquest context, la festa d'avui ens parla que el cos humà té un valor transcendent i forma part indissoluble de la unitat de la persona.Solemnitat de l’Assumpció de la benaventurada Mare de Déu, Mare del nostre Déu i Senyor Jesucrist, que, acabat el curs de la seva vida a la terra, va ser elevada en cos i ànima a la glòria dels cels. Aquesta veritat de fe, rebuda de la tradició de l'Església, va ser definida solemnement pel papa Pius XII (1950).«Per la Mare de Déu d’agost, a les set ja és fosc», segons una dita popular. ... Ver másVer menos
View on Facebook
📍 Sant Francesc de Sales, una joia amagada al cor de l’Eixample.⛪ Coneguda popularment com les Saleses, aquesta parròquia amaga una història fascinant. Projectada per Joan Martorell, amb la col·laboració del jove Antoni Gaudí, conserva un valuós patrimoni artístic i arquitectònic que sorprèn a cada pas. ✨#EsglésiaBarcelona #SantFrancescDeSales #LesSaleses #Patrimoni ... Ver másVer menos
View on Facebook
🎬 Aquest estiu, cinema per gaudir i també per reflexionar!Mn. Peio Sánchez proposa cinc pel·lícules per a aquestes vacances. Històries per a tots els públics que ens conviden a fer-nos preguntes sobre l'acollida, la superació, la convivència, la vocació i la nostra manera de mirar els altres.🍿 «El día de la revelación»🍿 «Las locas del Obelisco»🍿 «Viaje al país de los blancos»🍿 «León XIV, el hombre detrás del Papa»🍿 «Las ovejas detectives»▶️ Descobreix les seves recomanacions i prepara una bona sessió de cinema aquest est#CinemaEspiritualitual @cinemaspiritcatImatge: Generada amb IA (OpenAI) ... Ver másVer menos
View on Facebook
La Carmina va patir depressió. Fa gairebé dos mesos, a l'Estadi Lluís Companys, la jove va fer arribar el seu testimoni al papa Lleó XIV. Recupera l'entrevista compVatican Newstican News 👇www.vaticannews.va/es/iglesia/news/2026-07/carmina-historia-depresion-papa-viaje-espana-testimoni... ... Ver másVer menos
View on Facebook
Vatican Media

Agenda

Evangelio del día

Ellos dicen, pero no hacen.

(Mt 23,1-12)