El cardenalat, signe de participació dins l’Església

Ha sorgit una gran notícia en els àmbits eclesiàstics: el nostre arquebisbe Joan Josep Omella, que va succeir en l’arquebisbat de Barcelona al Dr. Martínez Sistach, serà creat cardenal pel papa Francesc en el pròxim “consistori” que es celebrarà a Roma el dia 28 de juny, vigília de Sant Pere i Sant Pau. Enhorabona per ell i per l’arxidiòcesi de Barcelona!

Vuit són, dins la història, els cardenals d’aquesta diòcesi: Ramon Guillem de Vic (1521-1526), Silvio Passarino (1526-1529), Benet de Sala (1698-1715), Salvador Casañas i Pagés (1901-1908), Narcís Jubany (1971-1990), Ricard Maria Carles (1990-2004), Lluís Martínez Sistach (2004-2015) i ara Joan Josep Omella (2016-…). Cal remarcar la distinció que el Papa atorga al nostre arquebisbat, ja que és el quart arquebisbe consecutiu de Barcelona que ha rebut la dignitat de cardenal, indici que ens porta a creure que Barcelona possiblement pot ésser considerada seu cardenalícia, almenys així ho sembla i ho esperem!

La funció específica dels cardenals és ser els electors del bisbe de Roma, o sigui el Papa. Des dels inicis del cristianisme els bisbes eren elegits pel clergat de l’arxidiòcesi i pels fidels de la mateixa. Per una evolució molt interessant, el clergat es determinà a uns concrets electors clergues que normalment es deien canonges en l’època medieval. Encara hi ha diòcesis d’Alemanya que el seu bisbe és elegit pels canonges.

En l’església de Roma als electors se’ls denomina “cardenals”; nom procedent de la paraula llatina cardo o sigui frontissa, ja que al voltant d’ella gira una porta. Per això els cardenals formen part molt activa de l’Església, ja que no sols són els electors d’un nou papa, sinó també els assessors del papa i directors en la presidència de diversos dicasteris (segons afirma el Dret Canònic núm. 349-359).

El clergat es divideix en bisbes, preveres i diaques. Així doncs existeixen cardenals bisbes (de les diòcesis suburbicàries de Roma i altres càrrecs molt especials), cardenals preveres i cardenals diaques. Així es donava el cas que el famós cardenal Ercole Consalvi del temps de Napoleó o el cardenal Borbó, Lluis Antoni de Toledo i Sevilla no eren ni preveres… Actualment es vol que els cardenals creats, si són sacerdots, és bo que s’ordenin bisbes; malgrat tot es donen casos de cardenals que són simples preveres.

En quan el número: eren 24 en el segle XV; 40 en temps de Pau IV (a. 1555) i 70 en temps de Sixte V (a. 1585- 1590), evocant els 70 ancians d’Israel; Sant Joan XXIII (a. 1959) va ampliar-ho a 85 i Sant Joan Pau II a 168. Actualment hi ha 121 cardenals electors i 106 cardenals que tenen 80 o més de 80 anys i per tant no poden votar, o sigui no són electors. Entre ells els cardenals Martínez Sistach i Rouco Varela.

La cerimònia del 28 de juny consistirà en el lliurament de l’anell com a compromís de defensa de l’església universal catòlica, el lliurament del capello cardenalici, signe de la fidelitat a l’Església, si és precís àdhuc màrtir per ella; d’aquí la púrpura dels seus vestits de color de sang. Per últim se’ls hi lliurarà el títol d’una església romana encomanada a cada un dels nous cardenals.

Òbviament cal dir que, més enllà de les anteriors consideracions, a nosaltres que estimem la història, el cardenalat del nostre senyor arquebisbe ens dóna l’esperança d’una Església més participativa o, si voleu, més sinodal com diria el papa Francesc. El nou senyor cardenal, segur, que ens representarà.

J. M. Martí Bonet
Canonge de la catedral de Barcelona