El cardenal Omella preside la ceremonia de Consagración a María en la catedral de Barcelona

La ceremonia de consagración de la humanidad, particularmente de Ucrania y Rusia, se llevará a cabo el viernes, 25 de marzo, a las 18.45 h y, posteriormente, se celebrará la Santa Misa

24 Mar, 2022
Església de Barcelona

Ahora que se cumple más de un mes del inicio de la guerra en Ucrania, el papa Francisco nos invita a unirnos a una oración por la paz y al acto de Consagración de Rusia y de Ucrania al Inmaculado Corazón de María, el próximo viernes 25 de marzo. Tal y como explica el Papa en una carta publicada el pasado lunes, 21 de marzo, «este conflicto bélico está causando sufrimientos cada día más terribles en la población, incluso adelantando la paz mundial».

En relación al papel que debe tener la Iglesia en este conflicto, el Santo Padre afirma que «en esta hora oscura, la Iglesia está fuertemente llamada a interceder ante el Príncipe de la paz y a estar cerca de cuantos sufren en carne propia las consecuencias del conflicto. En este sentido, agradezco a todos aquellos que están respondiendo con gran generosidad a mis llamamientos a la oración, al ayuno y a la caridad.»

Mañana viernes, 25 de marzo, Solemnidad de la Anunciación, el papa Francisco realizará un solemne acto de consagración de la humanidad, particularmente de Rusia y de Ucrania, en el Corazón Inmaculado de María. El acto se realizará en el contexto de una celebración de la Penitencia, que se realizará en la Basílica de San Pedro a las 17h, hora de Roma. El acto de consagración está previsto sobre las 18:30h.

Ceremonia en la catedral de Barcelona

Mañana mismo, a las 18:45h, el cardenal Juan José Omella presidirá la ceremonia de Consagración al Corazón Inmaculado de María en la catedral. Se empezará con la oración del Santo Rosario y, a continuación, se hará la oración de Consagración, que irá seguida de la celebración de la Santa Misa.

Lea el documento de Acto de Consagración en el Corazón Inmaculado de María.

Te interesará…

Síguenos

Facebook
La Carmina va patir depressió. Fa gairebé dos mesos, a l'Estadi Lluís Companys, la jove va fer arribar el seu testimoni al papa Lleó XIV. Recupera l'entrevista compVatican Newstican News 👇www.vaticannews.va/es/iglesia/news/2026-07/carmina-historia-depresion-papa-viaje-espana-testimoni... ... Ver másVer menos
View on Facebook
«Avui les santes Juliana i Semproniana ens ajuden a alçar la mirada»Mons. Sergi Gordo, bisbe de Tortosa, ha presidit aquest 27 de juliol la missa de Les Santes de Mataró.🔗 tinyurl.com/cvu5jmbk📸 J. Merino ... Ver másVer menos
View on Facebook

1 week ago

Arquebisbat de Barcelona
Aquest dilluns, 27 de juliol, ha tingut lloc la missa d’acció de gràcies en agraïment al comitè organitzador de la visita apostòlica del Sant Pare Lleó XIV a Barcelona, i als col·laboradors, a la Catedral de Barcelona. L’arquebisbe de Barcelona, el cardenal Joan Josep Omella, ha presidit la missa i l’ha concelebrat el bisbe auxiliar de Barcelona, Mons. David Abadías. 📸 Dr. G. Simón ... Ver másVer menos
View on Facebook
Memòria de les santes Juliana i Semproniana, verges i màrtirs. Acompanyant la història de sant Cugat, a partir de l’Edat Mitjana sorgeix la tradició que les santes Juliana (“relatiu a Júlia”) i Semproniana (“relatiu a Semprònia = eterna”) són deixebles seves. I l’any 1667, el frare Joan Gaspar Roig, afirma en una obra que les santes són filles de l’antiga Iluro. Mataró en reivindicarà les relíquies fins que les aconseguirà el 1772. L’ofici que es canta a la “Missa de les Santes” (“Missa de Glòria”) fou composta el 1848 per Mn. Manuel Blanch, amb aire d’òpera italianitzant; s’interpreta per privilegi pontifici, amb orquestra i cor, i té una duració aproximada de tres hores. Després, processó (recuperada el 1972) al voltant del temple amb les relíquies de les santes. Des de 1985 hi participa també un grup de diablesses amb música i ball propis. Festa gran a Mataró.«Si vols saber què és calor, ves per les Santes a Mataró»🥵. ... Ver másVer menos
View on Facebook
Jaume, fill de Zebedeu, és juntament amb el seu germà Joan i Pere un dels que acompanyava més de prop Jesús. Segons el llibre dels Fets (12,2) fou el primer apòstol màrtir, decapitat a Jerusalem per Herodes Agripa (vers l'any 44). Patró de Galícia, després de les invasions musulmanes fou venerat com a patró dels Regnes castellans i més tard de tota Espanya. El seu sepulcre a Compostela fou un gran centre de peregrinacions medievals de tot el món cristià, després de Roma i terra Santa.«A Raïms de Sant Jaume, raïms aigualits; raïms de setembre te'n llepes els dits», segons una dita popular. ... Ver másVer menos
View on Facebook
Vatican Media

Agenda

Evangelio del día

La planta que no haya plantado mi Padre celestial, será arrancada de raíz.

(Mt 15,1-2.10-14)