El cardenal Omella presideix la cerimònia de Consagració a la Mare de Déu a la catedral de Barcelona

La cerimònia de consagració de la humanitat, particularment d'Ucraïna i Rússia, es durà a terme el divendres, 25 de març, a les 18.45 h i, posteriorment, se celebrarà la Santa Missa

24 Març, 2022
Església de Barcelona

Després d’un mes de l’inici de la guerra a Ucraïna, el papa Francesc ens convida a unir-nos a una pregària per la pau i a l’acte de Consagració de Rússia i d’Ucraïna a l’Immaculat Cor de Maria, el proper divendres 25 de març. Tal com explica el Sant Pare en una carta publicada el passat dilluns, 21 de març, “aquest conflicte bèl·lic està causant patiments cada dia més terribles a la població, fins i tot amençant la pau mundial”.

En relació al paper que ha de tenir l’Església en aquest conflicte, el Sant Pare afirma que “en aquesta hora fosca, l’Església està cridada a intercedir davant el Príncep de la pau i estar a prop de tots aquells que pateixen en la seva carn les conseqüències del conflicte. En aquest sentit, agraeixo a tots aquells que estan responent amb gran generositat a les meves crides a la pregària, el dejuni i la caritat.”

Demà divendres, 25 de març, Solemnitat de l’Anunciació, realitzarà un solemne acte de consagració de la humanitat, particularment de Rússia i d’Ucraïna, al Cor Immaculat de Maria. L’acte es farà en el context d’una celebració de la Penitència, que es realitzarà a la Basílica de Sant Pere a les 17 h, hora de Roma. L’acte de consagració està previst cap a les 18.30 h.

Cerimònia a la catedral de Barcelona

Demà mateix, a les 18.45 h, el cardenal Joan Josep Omella presidirà la cerimònia de Consagració a la Mare de Déu a la catedral. Es començarà amb la pregària del Sant Rosari i, a continuació, es farà la pregària de Consagració, que anirà seguida de la celebració de la Santa Missa.

Llegiu el document d’Acte de Consagració al Cor Immaculat de Maria.

T’interessarà…

Seguiu-nos  

Facebook
La Carmina va patir depressió. Fa gairebé dos mesos, a l'Estadi Lluís Companys, la jove va fer arribar el seu testimoni al papa Lleó XIV. Recupera l'entrevista compVatican Newstican News 👇www.vaticannews.va/es/iglesia/news/2026-07/carmina-historia-depresion-papa-viaje-espana-testimoni... ... See MoreSee Less
View on Facebook
«Avui les santes Juliana i Semproniana ens ajuden a alçar la mirada»Mons. Sergi Gordo, bisbe de Tortosa, ha presidit aquest 27 de juliol la missa de Les Santes de Mataró.🔗 tinyurl.com/cvu5jmbk📸 J. Merino ... See MoreSee Less
View on Facebook

1 week ago

Arquebisbat de Barcelona
Aquest dilluns, 27 de juliol, ha tingut lloc la missa d’acció de gràcies en agraïment al comitè organitzador de la visita apostòlica del Sant Pare Lleó XIV a Barcelona, i als col·laboradors, a la Catedral de Barcelona. L’arquebisbe de Barcelona, el cardenal Joan Josep Omella, ha presidit la missa i l’ha concelebrat el bisbe auxiliar de Barcelona, Mons. David Abadías. 📸 Dr. G. Simón ... See MoreSee Less
View on Facebook
Memòria de les santes Juliana i Semproniana, verges i màrtirs. Acompanyant la història de sant Cugat, a partir de l’Edat Mitjana sorgeix la tradició que les santes Juliana (“relatiu a Júlia”) i Semproniana (“relatiu a Semprònia = eterna”) són deixebles seves. I l’any 1667, el frare Joan Gaspar Roig, afirma en una obra que les santes són filles de l’antiga Iluro. Mataró en reivindicarà les relíquies fins que les aconseguirà el 1772. L’ofici que es canta a la “Missa de les Santes” (“Missa de Glòria”) fou composta el 1848 per Mn. Manuel Blanch, amb aire d’òpera italianitzant; s’interpreta per privilegi pontifici, amb orquestra i cor, i té una duració aproximada de tres hores. Després, processó (recuperada el 1972) al voltant del temple amb les relíquies de les santes. Des de 1985 hi participa també un grup de diablesses amb música i ball propis. Festa gran a Mataró.«Si vols saber què és calor, ves per les Santes a Mataró»🥵. ... See MoreSee Less
View on Facebook
Jaume, fill de Zebedeu, és juntament amb el seu germà Joan i Pere un dels que acompanyava més de prop Jesús. Segons el llibre dels Fets (12,2) fou el primer apòstol màrtir, decapitat a Jerusalem per Herodes Agripa (vers l'any 44). Patró de Galícia, després de les invasions musulmanes fou venerat com a patró dels Regnes castellans i més tard de tota Espanya. El seu sepulcre a Compostela fou un gran centre de peregrinacions medievals de tot el món cristià, després de Roma i terra Santa.«A Raïms de Sant Jaume, raïms aigualits; raïms de setembre te'n llepes els dits», segons una dita popular. ... See MoreSee Less
View on Facebook
Vatican Media

Agenda

Evangeli del dia

Tota plantació que no ha plantat el meu Pare celestial serà arrencada.

(Mt 15,1-2.10-14)