CECAS celebra «l’experiència de 30 anys de servei»

La fundació celebra en el marc de les jornades anuals el llarg recorregut fet fins ara amb una mirada cap al futur

24 Març, 2022
Església de Barcelona

L’experiència de 30 anys al servei de les addiccions. Amb aquest lema s’ha emmarcat les jornades anuals del Centre Català de Solidaritat (CECAS) i la celebració del trentè aniversari de l’entitat, que s’havia de fer l’any passat però es va posposar l’any passat per la situació de pandèmia. Reunits al Palau Macaya s’ha pogut celebrar els trenta anys de la fundació CECAS fundada el 1991, dedicada a l’atenció de persones amb problemes de drogodependència, especialment, aquelles que es troben en situació d’exclusió social. Va néixer com a iniciativa de les Càritas Catalunya i la Conferència Episcopal Tarraconense i amb el suport de la Unió de Religiosos de Catalunya i de l’orde Sant Joan de Déu. 

L’arquebisbe de Barcelona, Card. Joan Josep Omella, que n’és el president, no ha pogut assistir a l’acte, però en representació seva ha comparegut el bisbe auxiliar Mons. Javier Vilanova. Aquest ha destacat «l’espectacular treball i dedicació» de tots els que col·laboren amb CECAS, «fent xarxa». Ha destacat la important tasca de la fundació, que «mira i escolta la persona ajudant-la a creure en si mateix», per sortir-se’n d’un mateix i superar-se. Tal com ha dit Vilanova, «aquest és un exercici de proximitat, per entendre les seves necessitats, i és aquesta la missió del cristià». «És impressionant la feina que feu i les diòcesis us acompanyem, i  caminem al vostre costat com a exemple d’aquest camí sinodal a què ens convida el papa Francesc», ha afegit. 

Satisfacció i il·lusió per continuar

En aquest aniversari s’ha estrenat el director general de CECAS, Ferran Solé, que des de fa dos mesos ha pres el relleu de Cèlia Palacin.  «Tan de bo no haguessin de celebrar tants aniversaris, perquè suposaria que el mal s’ha acabat», explica Solé. Assegura que per part de tota l’entitat «hi ha molta satisfacció de veure com s’ha evolucionat des dels inicis i alhora es mostren il·lusionats per continuar donant resposta a les demandes que hi ha perquè les situacions vagin minvant».

Solé ha presentat la taula de benvinguda, on entre els convidats, destacava el vicepresident de CECAS, Ramon Tous, el qual ha  fet una panoràmica de tots aquests anys. Ha dedicat un reconeixement a tots els involucrats en el projecte des dels inicis, esmentant especialment Pilar Maia, fundadora de CECAS i ex- vicepresidenta. També ha fet una menció especial per als voluntaris, «el cor i l’ànima que fan possible la cura i sanació de les persones». Tous s’ha mostrat encoratjat pel camí fet i per les angoixes i reptes vençuts. «Ho hem superat, som aquí i ara – exposava -. Podem ser decisius, amb pau, llibertat i bé amb una mirada atenta que ens fa sensibles i esforçats amb el projecte. Amb el context d’humanisme cristià que ens convida a sortir a l’encontre dels que estan lluny». 

Col·laboració amb l’administració pública

Entre els parlaments inicials també han intervingut, de la directora general d’Acció Cívica i Comunitària de la Generalitat de Catalunya, Cesca Domènech; la Directora de serveis d’envelliment i cures de l’Ajuntament de Barcelona, Pilar Solanés, així com la gerent del Consorci Serveis Socials de Barcelona, Àngels Canals. 

Les representants de l’administració han felicitat la tasca del la fundació. Domènech ha destacat la «necessària col·laboració» d’entitats com CECAS. «Entitats compromeses amb la societat per evitar l’aïllament de les persones, amb una acció comunitària que té cura de la gent, fent xarxa i facilitant recursos perquè aquells que ho necessiten se sentin integrats i estimats». 

Per la seva banda, Solanés representant ha agraït aquest 30 anys, tambè un motiu de celebració per l’Ajuntament que compta amb la col·laboració de la fundació i ha assegurat que si «l’atenció a les drogodependències forma part al sistema públic és en part gràcies a CECAS».

Aprofundint en el passat, present i futur

Partint d’aquests 30 anys, la jornada s’ha dividit en tres ponències, repassant el passat, el present i el futur en el qual s’emmarca el Centre Català de Solidaritat de Catalunya. El subdirector general de drogodependències de la Generalitat de Catalunya, Joan Colom, ha una exposició sobre el Passat, present i futur de les drogodependències a Catalunya. Aquest ha situat la problemàtica des dels seus inicis marcant diferents punts en l’evolució al llarg dels anys, des del 1988, en que apareixia com el segon gran problema a nivell de tot l’estat espanyol, fins a l’actualitat, en que la problemàtica continua, però ha fet una important davallada gràcies a l’actuació de prevenció i assistència. 

Colom ha dibuixat un mapa sobre els perfils actuals, amb les polítiques i la xarxa d’actuació, i ha alertat sobre l’alcohol, la droga més consumida i causant de grans riscos, no només als que la consumeixen, sinó també a tercers. Ha expressat la intenció, per part de l’administració, que la nova llei es mantingui actualitzada amb nous mecanismes d’abordatge de la prevenció, assistència i vigilància de les addiccions, com la creació de l’Observatori Català de Drogues i Addiccions Comportamentals.

En les següents ponències, Xavier Marcet ha pres la paraula presentant I després de la Covid-19 què? Marcet, consultor d’estratègia, innovació i transformació d’organitzacións ha presentat què es demana i com s’adapta l’organització a la nova situació de pandèmia. Finalment, a la tarda s’ha fet la tercera ponència, ha anat a càrrec de Claustre Ventura, Joan Ramon Farré i LLorenç Madorran. Tots tres, treballadors del a fundació, han exposat 30 anys de treball educatiu i terapèuticde CECAS, repassant els trets més rellevants en la configuració dels serveis i projectes de la fundació. 

T’interessarà…

Seguiu-nos  

Facebook
Santa Úrsula i les santes verges😇Santa Úrsula i les santes verges Santa Úrsula (‘ossa petita’) i les santes d’avui van arribar a ser suprimides del Santoral, però, degut al seu culte molt tradicional, encara avui les conserva. Possiblement, la tradició vol fer d’elles un homenatge a la virginitat femenina. La tradició del segle V ens informa que el pare de la princesa bretona Úrsula la volia casar amb el príncep pagà d’Armòrica (l’actual Bretanya). Ella, que ja havia consagrat la seva virginitat, s’hi volia negar, però això suposava la guerra. Per guanyar temps va posar unes condicions: un termini de tres anys, que es reunissin deu comparses de mil donzelles cada una (d’aquí les «11.000 verges»?) i que el príncep es bategés. A la tornada d’un complicat viatge a Roma pel Rin, l’Úrsula i les companyes van ser martiritzades a Colònia pels huns d’Àtila. En una inscripció llatina a la catedral de Colònia hi consta: «XI. M. V.», que es pot llegir com «11 màrtirs verges», i no «11 milers de verges». Al MNAC es conserva el quadre d’en Joan Reixach (segle XV): «El retaule de les onze mil verges». «Les verges... segueixen l’Anyell arreu on va» (Ap 14,4).🗣«Quan trona pel mes d’octubre, neu segura», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Santa Teresa de Jesús, verge i doctora de l'Església😇🙏Teresa de Cepeda y Ahumada neix a Àvila el 28 de març de 1515, de família ‘hidalga’. Sa mare, Beatriz, es casà molt jove amb don Alonso, vidu del seu primer matrimoni i amb un avi toledà judaïtzant, Juan Sánchez. Van tenir tres filles i nou fills. Tot i que va entrar de carmelita als 20 anys, no fou fins als 40 que experimentà una profunda conversió després de trobar-se amb una imatge de “Crist molt llagat”. La nit de la seva mort, el 4 d'octubre de 1582, es va aplicar la reforma gregoriana del calendari i es van suprimir 11 dies.🗣«Per Santa Teresa, planta l’ametlla», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Preguem ben units pel papa Lleó XIV🙏. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Mare de Déu del Pilar😇Una tradició molt ar­rela­da a l'Aragó vol fer ar­ribar l'origen del santuari de l'antiga Cesaraugusta (Saragossa) als inicis matei­xos del cristianis­me (Maria s'hauria aparegut a l'apòstol sant Jaume, damunt d'un pilar). Però és a par­tir de l'època moder­na que el Pilar es­devé un gran san­tuari marià de la Península Ibèrica, amb una ir­ra­di­ació vers l'A­mèrica Llatina (ja que els nadius de les actuals Bahames ‘descobreixen’ Colom i els seus el 1492). Maria, símbol de la fortalesa en la fe, la seguretat de l'esperança i la constància en la caritat.«Si bones faves vols sembrar, fes-ho per la Mare de Déu del Pilar», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Vatican Media

Agenda

Evangeli del dia

El gra va créixer i es va fer un arbre.

(Lc 13,18-21)