El cardenal Omella nombra cinco nuevos canónigos de la Catedral

Los nuevos canónigos tomarán posesión de este cargo en un acto conjunto que se celebrará en la catedral basílica el sábado 2 de marzo de 2019, a las 11 horas

18 Ene, 2019
Església de Barcelona

El pasado 9 de enero de 2019 el cardenal Juan José Omella, arzobispo de Barcelona, nombró cinco nuevos canónigos de la catedral barcelonesa. Son los sacerdotes diocesanos Santiago Bueno Salinas, Joan Galtés Pujol, Miquel Ramón Fuentes, Joan Rodríguez Gómez y Felip-Juli Rodríguez Piñel.

Su misión, como dice el texto del nombramiento, es «proveer debidamente para las celebraciones de las funciones litúrgicas más solemnes de la catedral metropolitana de Barcelona y para realizar las otras tareas que establece el Código de derecho canónico».

Los nuevos canónigos tomarán posesión de este cargo en un acto conjunto que se celebrará en la catedral basílica el sábado 2 de marzo de 2019, a las 11 horas.

Breve semblanza biográfica de los nuevos canónigos

Mn. Santiago Bueno Salinas nació en Barcelona el 5 de junio de 1958. Es doctor en Derecho por la Universitat de Barcelona y doctor en Derecho Canónico por la Universidad Pontificia de Salamanca. En la Universitat de Barcelona es catedrático de Derecho Canónico, y también es profesor ordinario de esta materia en la Facultad de Teología de Catalunya. Es el responsable del Tribunal Eclesiástico de la archidiócesis, como vicario judicial y juez diocesano. Desde el año 2009 es también párroco de la parroquia de Mare de Déu de Núria, en la ciudad de Barcelona.

Mn. Joan Galtés Pujol nació en Barcelona el 14 de enero de 1945. Siguió sus estudios eclesiásticos en el Seminario Conciliar de Barcelona y cursó la licenciatura en Historia de la Iglesia en la Pontificia Universidad Gregoriana de Roma. Es profesor de Historia en el Instituto Superior de Ciencias Religiosas de Barcelona (ISCREB) y prior de la Casa de Misericordia de Barcelona. Desde el año 2001 y hasta 2018 ha sido vicario episcopal de la zona pastoral primera de la ciudad de Barcelona. El año 2018, dejó el cargo de vicario episcopal, fue nombrado, por el cardenal Omella, provicario general del Arzobispado. También es párroco, desde el año 1992, de la parroquia barcelonesa de Sant Gregori Taumaturg.

Mn. Miquel Ramón Fuentes es el más joven de los nuevos canónigos. Nació en Barcelona el 14 de marzo de 1976. Cursó los estudios eclesiásticos en la Facultad de Teología de Catalunya y los amplió en Roma. Fue ordenado presbítero el 22 de junio de 2008 en la catedral de Barcelona. Ha sido viceconsiliario de la Universitat Abat Oliba-CEU y secretario general del Ateneu Universitari Sant Pacià (AUSP). Actualmente es profesor extraordinario de la Facultad de Filosofía de Catalunya, que forma parte de la Universitat Ramon Llull. Desde el año 2011 forma parte del equipo de formadores del Seminario Conciliar de Barcelona.

Mn. Joan Rodríguez Gómez nació en Carracedo (Ourense) el 28 de octubre de 1949. Cursó los estudios eclesiásticos y se licenció en la Sección Sant Pacià, de la Facultad de Teología de Catalunya. Fue ordenado presbítero el año 1978. Ha sido vicario y rector de diversas parroquias. El año 1997 fue nombrado superior del Seminario Conciliar. Ha sido arcipreste de Sant Josep Oriol y miembro del Consejo Presbiteral. Desde el año 2006 fue párroco de la parroquia Mare de Déu de Betlem, en la Rambla de Barcelona. Fue también miembro del Colegio de Consultores y director de la Residencia Sacerdotal Sant Josep Oriol. Desde el año 2013 ejerce el cargo de director espiritual del Seminario Conciliar de Barcelona.

Mn. Felip-Juli Rodríguez Piñel nació en Xinzo de Limia (Ourense) el 23 de enero de 1954. Fue ordenado presbítero el 19 de junio de 1983 en la parroquia de Mare de Déu de Montserrat, en el barrio barcelonés del Guinardó, donde inició su ministerio parroquial. Ha sido párroco de las parroquias de Sant Isidre, en L’Hospitalet de Llobregat, y de Sant Pere y de Mare de Déu del Pilar, en el Masnou. Fue nombrado delegado diocesano para el Catecumenado el año 2002. El año 2013 se le confió, como párroco, la parroquia de Santa Eulàlia de Vilapicina, en la ciudad de Barcelona. El 3 de septiembre de 2018 fue nombrado rector de los Seminarios Mayor y Menor de Barcelona y es director del Servicio Diocesano para el Catecumenado, misiones que ejerce actualmente.

Te interesará…

Síguenos

Facebook
Santa Úrsula i les santes verges😇Santa Úrsula i les santes verges Santa Úrsula (‘ossa petita’) i les santes d’avui van arribar a ser suprimides del Santoral, però, degut al seu culte molt tradicional, encara avui les conserva. Possiblement, la tradició vol fer d’elles un homenatge a la virginitat femenina. La tradició del segle V ens informa que el pare de la princesa bretona Úrsula la volia casar amb el príncep pagà d’Armòrica (l’actual Bretanya). Ella, que ja havia consagrat la seva virginitat, s’hi volia negar, però això suposava la guerra. Per guanyar temps va posar unes condicions: un termini de tres anys, que es reunissin deu comparses de mil donzelles cada una (d’aquí les «11.000 verges»?) i que el príncep es bategés. A la tornada d’un complicat viatge a Roma pel Rin, l’Úrsula i les companyes van ser martiritzades a Colònia pels huns d’Àtila. En una inscripció llatina a la catedral de Colònia hi consta: «XI. M. V.», que es pot llegir com «11 màrtirs verges», i no «11 milers de verges». Al MNAC es conserva el quadre d’en Joan Reixach (segle XV): «El retaule de les onze mil verges». «Les verges... segueixen l’Anyell arreu on va» (Ap 14,4).🗣«Quan trona pel mes d’octubre, neu segura», segons una dita popular. ...
View on Facebook (abre en una nueva pestaña)
Santa Teresa de Jesús, verge i doctora de l'Església😇🙏Teresa de Cepeda y Ahumada neix a Àvila el 28 de març de 1515, de família ‘hidalga’. Sa mare, Beatriz, es casà molt jove amb don Alonso, vidu del seu primer matrimoni i amb un avi toledà judaïtzant, Juan Sánchez. Van tenir tres filles i nou fills. Tot i que va entrar de carmelita als 20 anys, no fou fins als 40 que experimentà una profunda conversió després de trobar-se amb una imatge de “Crist molt llagat”. La nit de la seva mort, el 4 d'octubre de 1582, es va aplicar la reforma gregoriana del calendari i es van suprimir 11 dies.🗣«Per Santa Teresa, planta l’ametlla», segons una dita popular. ...
View on Facebook (abre en una nueva pestaña)
Preguem ben units pel papa Lleó XIV🙏. ...
View on Facebook (abre en una nueva pestaña)
Mare de Déu del Pilar😇Una tradició molt ar­rela­da a l'Aragó vol fer ar­ribar l'origen del santuari de l'antiga Cesaraugusta (Saragossa) als inicis matei­xos del cristianis­me (Maria s'hauria aparegut a l'apòstol sant Jaume, damunt d'un pilar). Però és a par­tir de l'època moder­na que el Pilar es­devé un gran san­tuari marià de la Península Ibèrica, amb una ir­ra­di­ació vers l'A­mèrica Llatina (ja que els nadius de les actuals Bahames ‘descobreixen’ Colom i els seus el 1492). Maria, símbol de la fortalesa en la fe, la seguretat de l'esperança i la constància en la caritat.«Si bones faves vols sembrar, fes-ho per la Mare de Déu del Pilar», segons una dita popular. ...
View on Facebook (abre en una nueva pestaña)
Vatican Media

Agenda

Evangelio del día

Al que mucho se le dio, mucho se le reclamará.

(Lc 12,39-48)