El Arzobispado de Barcelona participa de una colección editorial inédita sobre patrimonio musical

El primer volumen de 'Consonantia Digital' contiene dos capítulos dedicados al patrimonio musical de la catedral de Barcelona

22 Oct, 2024
Església de Barcelona

El patrimonio musical religioso de la archidiócesis de Barcelona es uno de los contenidos clave en la edición de «Harmonia mundi: del objeto documental al sonido. Estudios sobre patrimonio musical», fruto de un proyecto de colaboración entre la Universidad de Barcelona, el Arzobispado de Barcelona y el Centro Superior de Investigaciones Científicas. Es un libro que inaugura una nueva colección editorial, Consonantia Digital, que nace con el propósito de dar a conocer y proporcionar la máxima visibilidad al patrimonio musical en general y, en particular, también al fondo musical que custodian el Centro de Recursos para el Aprendizaje y la Investigación y la Biblioteca de Fondo Antiguo de la Universidad de Barcelona. Este fondo está formado, en gran parte, por el patrimonio musical de las bibliotecas de los conventos de Barcelona que acabó en la UB a raíz de las desamortizaciones del segundo tercio del siglo XIX.

Para este primer número de Consonantia Digital, se han reunido veinticinco estudios que ofrecen una reflexión sobre las diferentes maneras de abordar y analizar el patrimonio musical. También permiten rastrear y redescubrir las huellas sonoras de nuestro pasado y aportan una contribución nueva al desarrollo de la disciplina musicológica en nuestro contexto más cercano. Todo esto, sin olvidar el importante papel que ejerce la investigación al poner en valor y difundir un legado valioso, como el patrimonio musical, con el que, dicho sea de paso, las administraciones y los gestores tienen una responsabilidad ineludible.

La nueva colección quiere trazar un panorama de análisis del patrimonio musical tan completo y amplio como sea posible. Desde la singularidad de los documentos musicales y bibliográficos, y su integración y conservación en archivos y bibliotecas, pasando por el análisis de tratados musicales y sus repercusiones en el pensamiento musical, hasta el estudio de música manuscrita, música impresa, adaptaciones y arreglos instrumentales con vistas a la recreación musical.

Te interesará…

Síguenos

Facebook
🎬 Aquest estiu, cinema per gaudir i també per reflexionar!Mn. Peio Sánchez proposa cinc pel·lícules per a aquestes vacances. Històries per a tots els públics que ens conviden a fer-nos preguntes sobre l'acollida, la superació, la convivència, la vocació i la nostra manera de mirar els altres.🍿 «El día de la revelación»🍿 «Las locas del Obelisco»🍿 «Viaje al país de los blancos»🍿 «León XIV, el hombre detrás del Papa»🍿 «Las ovejas detectives»▶️ Descobreix les seves recomanacions i prepara una bona sessió de cinema aquest est#CinemaEspiritualitual @cinemaspiritcatImatge: Generada amb IA (OpenAI) ... Ver másVer menos
View on Facebook
La Carmina va patir depressió. Fa gairebé dos mesos, a l'Estadi Lluís Companys, la jove va fer arribar el seu testimoni al papa Lleó XIV. Recupera l'entrevista compVatican Newstican News 👇www.vaticannews.va/es/iglesia/news/2026-07/carmina-historia-depresion-papa-viaje-espana-testimoni... ... Ver másVer menos
View on Facebook
«Avui les santes Juliana i Semproniana ens ajuden a alçar la mirada»Mons. Sergi Gordo, bisbe de Tortosa, ha presidit aquest 27 de juliol la missa de Les Santes de Mataró.🔗 tinyurl.com/cvu5jmbk📸 J. Merino ... Ver másVer menos
View on Facebook

1 week ago

Arquebisbat de Barcelona
Aquest dilluns, 27 de juliol, ha tingut lloc la missa d’acció de gràcies en agraïment al comitè organitzador de la visita apostòlica del Sant Pare Lleó XIV a Barcelona, i als col·laboradors, a la Catedral de Barcelona. L’arquebisbe de Barcelona, el cardenal Joan Josep Omella, ha presidit la missa i l’ha concelebrat el bisbe auxiliar de Barcelona, Mons. David Abadías. 📸 Dr. G. Simón ... Ver másVer menos
View on Facebook
Memòria de les santes Juliana i Semproniana, verges i màrtirs. Acompanyant la història de sant Cugat, a partir de l’Edat Mitjana sorgeix la tradició que les santes Juliana (“relatiu a Júlia”) i Semproniana (“relatiu a Semprònia = eterna”) són deixebles seves. I l’any 1667, el frare Joan Gaspar Roig, afirma en una obra que les santes són filles de l’antiga Iluro. Mataró en reivindicarà les relíquies fins que les aconseguirà el 1772. L’ofici que es canta a la “Missa de les Santes” (“Missa de Glòria”) fou composta el 1848 per Mn. Manuel Blanch, amb aire d’òpera italianitzant; s’interpreta per privilegi pontifici, amb orquestra i cor, i té una duració aproximada de tres hores. Després, processó (recuperada el 1972) al voltant del temple amb les relíquies de les santes. Des de 1985 hi participa també un grup de diablesses amb música i ball propis. Festa gran a Mataró.«Si vols saber què és calor, ves per les Santes a Mataró»🥵. ... Ver másVer menos
View on Facebook
Vatican Media

Agenda

Evangelio del día

(Mt 16,24-28)