El patrimoni musical religiós de l’arxidiòcesi de Barcelona és un dels continguts clau a l’edició de «Harmonia mundi: de l’objecte documental al so. Estudis sobre patrimoni musical», fruit d’un projecte de col·laboració entre la Universitat de Barcelona, l’Arquebisbat de Barcelona i el Consell Superior d’Investigacions Científiques. És un llibre que inaugura una nova col·lecció editorial, Consonantia Digital, que neix amb el propòsit de donar a conèixer i proporcionar la màxima visibilitat al patrimoni musical en general i, en particular, també al fons musical que custodia el Centre de Recursos per a l’Aprenentatge i la Investigació i la Biblioteca de Fons Antic de la Universitat de Barcelona. Aquest fons està format, en bona part, pel patrimoni musical de les biblioteques dels convents de Barcelona que va acabar a la UB arran de les desamortitzacions del segon terç del segle XIX.
Per a aquest primer número de Consonantia Digital, s’han reunit vint-i-cinc estudis, que ofereixen una reflexió sobre les diferents maneres d’abordar i analitzar el patrimoni musical. També permeten rastrejar i redescobrir les empremtes sonores del nostre passat i aporten una contribució nova al desenvolupament de la disciplina musicològica en el nostre context més proper. Tot això, sense oblidar l’important paper que exerceix la investigació a l’hora de posar en valor i difondre un llegat valuós, com el patrimoni musical, amb què, tot sigui dit, les administracions i els gestors tenen una responsabilitat ineludible.
La nova col·lecció vol traçar un panorama d’anàlisi del patrimoni musical tan complet i ampli com sigui possible. Des de la singularitat dels documents musicals i bibliogràfics, i la seva integració i conservació en arxius i biblioteques, passant per l’anàlisi de tractats musicals i les seves repercussions en el pensament musical, fins a l’estudi de música manuscrita, música impresa, adaptacions i arranjaments instrumentals amb vista a la recreació musical.