El alma, tema central para empezar la VIII Semana de la Biblia

La primera sesión, organizada por la Fundación Joan Maragall y el Ateneo Universitario Sant Pacià se centra en «El alma en la Biblia» haciendo una inmersión en los escritos bíblicos para comprender mejor la concepción del alma dentro del contexto cristiano

24 Ene, 2024
Església de Barcelona

En el marco de la VIII Semana de la Biblia, la Fundación Joan Maragall ha sido el catalizador de una jornada que ha compartido reflexiones sobre el alma. La Semana de la Biblia se enmarca este año con el lema «Manteneos firmes en mi Palabra» (Jn 8,31) y finaliza el próximo 27 de enero.

El foco de las sesiones organizadas por la Fundación Joan Maragall, es el alma. Este concepto, cargado de densidad teológica, riqueza cultural y sugerencias psicológicas, ha sido puesto bajo el microscopio de la reflexión, estimulado por dos situaciones contemporáneas que resuenan con la tradición y la modernidad: la reedición del diálogo platónico Fedó y la difusión creciente de especulaciones sobre la resurrección digital.

El concepto de alma desde tres perspectivas diferentes

La Fundación Joan Maragall y el Ateneo Universitario Sant Pacià han invitado a explorar el concepto de alma desde tres perspectivas diferentes: la visión en los clásicos griegos y latinos, en la Biblia y el cristianismo, y en las neurociencias y la informática. Esta elegida de enfoques busca mantener viva la interconexión entre ideas clásicas profundas y las preguntas y desazones contemporáneas.

La primera sesión, se centró en «El alma en la Biblia». Será presentada por Jordi Cervera i Rudolf Puigdollers, con la moderación de Mar Pérez. Se llevó a cabo una inmersión en los escritos bíblicos para comprender mejor la concepción del alma dentro del contexto cristiano.

La segunda sesión, prevista para el 19 de febrero de 2024, puerta el foco hacia los «Clásicos», con la colaboración de la Casa de los Clásicos. Isabel Rodà y Oriol Ponsatí-Murlà liderarán la discusión, mientras que Raül Garrigasait moderará el acontecimiento. Esta sesión explorará la percepción del alma en la riqueza literaria y filosófica de los clásicos griegos y latinos.

Finalmente, el 18 de marzo de 2024, la jornada culminará con «El alma en la ciencia moderna», presentada por Marta Burguet y Ricardo Mejía, con la moderación de David Jou. Esta sesión intentará fusionar los aspectos más espirituales con las nuevas fronteras de la ciencia moderna y la informática.

Con esta jornada, la Fundación Joan Maragall no solo ofrece un foro para la reflexión profunda, sino que también crea un puente entre las tradiciones antiguas y las fronteras de la ciencia contemporánea, explorando el misterio que rodea el alma humana en el contexto religioso, cultural y científico.

Te interesará…

Síguenos

Facebook
La Carmina va patir depressió. Fa gairebé dos mesos, a l'Estadi Lluís Companys, la jove va fer arribar el seu testimoni al papa Lleó XIV. Recupera l'entrevista compVatican Newstican News 👇www.vaticannews.va/es/iglesia/news/2026-07/carmina-historia-depresion-papa-viaje-espana-testimoni... ... Ver másVer menos
View on Facebook
«Avui les santes Juliana i Semproniana ens ajuden a alçar la mirada»Mons. Sergi Gordo, bisbe de Tortosa, ha presidit aquest 27 de juliol la missa de Les Santes de Mataró.🔗 tinyurl.com/cvu5jmbk📸 J. Merino ... Ver másVer menos
View on Facebook

1 week ago

Arquebisbat de Barcelona
Aquest dilluns, 27 de juliol, ha tingut lloc la missa d’acció de gràcies en agraïment al comitè organitzador de la visita apostòlica del Sant Pare Lleó XIV a Barcelona, i als col·laboradors, a la Catedral de Barcelona. L’arquebisbe de Barcelona, el cardenal Joan Josep Omella, ha presidit la missa i l’ha concelebrat el bisbe auxiliar de Barcelona, Mons. David Abadías. 📸 Dr. G. Simón ... Ver másVer menos
View on Facebook
Memòria de les santes Juliana i Semproniana, verges i màrtirs. Acompanyant la història de sant Cugat, a partir de l’Edat Mitjana sorgeix la tradició que les santes Juliana (“relatiu a Júlia”) i Semproniana (“relatiu a Semprònia = eterna”) són deixebles seves. I l’any 1667, el frare Joan Gaspar Roig, afirma en una obra que les santes són filles de l’antiga Iluro. Mataró en reivindicarà les relíquies fins que les aconseguirà el 1772. L’ofici que es canta a la “Missa de les Santes” (“Missa de Glòria”) fou composta el 1848 per Mn. Manuel Blanch, amb aire d’òpera italianitzant; s’interpreta per privilegi pontifici, amb orquestra i cor, i té una duració aproximada de tres hores. Després, processó (recuperada el 1972) al voltant del temple amb les relíquies de les santes. Des de 1985 hi participa també un grup de diablesses amb música i ball propis. Festa gran a Mataró.«Si vols saber què és calor, ves per les Santes a Mataró»🥵. ... Ver másVer menos
View on Facebook
Jaume, fill de Zebedeu, és juntament amb el seu germà Joan i Pere un dels que acompanyava més de prop Jesús. Segons el llibre dels Fets (12,2) fou el primer apòstol màrtir, decapitat a Jerusalem per Herodes Agripa (vers l'any 44). Patró de Galícia, després de les invasions musulmanes fou venerat com a patró dels Regnes castellans i més tard de tota Espanya. El seu sepulcre a Compostela fou un gran centre de peregrinacions medievals de tot el món cristià, després de Roma i terra Santa.«A Raïms de Sant Jaume, raïms aigualits; raïms de setembre te'n llepes els dits», segons una dita popular. ... Ver másVer menos
View on Facebook
Vatican Media

Agenda

Evangelio del día

Mándame ir a ti sobre el agua.

(Mt 14,22-36)