L’ànima, tema central per començar la VIII Setmana de la Bíblia

La primera sessió, organitzada per la Fundació Joan Maragall i l'Ateneu Universitari Sant Pacià se centra en «L’ànima en la Bíblia» fent una immersió en els escrits bíblics per comprendre millor la concepció de l'ànima dins del context cristià

24 Gen, 2024
Església de Barcelona

En el marc de la VIII Setmana de la Bíblia, la Fundació Joan Maragall ha estat el catalitzador d’una jornada que ha compartit reflexions sobre l’ànima. La Setmana de la Bíblia s’emmarca enguany amb el lema «Manteniu-vos ferms en la meva Paraula» (Jn 8,31) i finalitza el proper 27 de gener.

El focus de les sessions organitzades per la Fundació Joan Maragall és l’ànima. Aquest concepte, carregat de densitat teològica, riquesa cultural i suggeriments psicològics, ha estat posat sota el microscopi de la reflexió, estimulat per dues situacions contemporànies que ressonen amb la tradició i la modernitat: la reedició del diàleg platònic Fedó i la difusió creixent d’especulacions sobre la resurrecció digital.

El concepte d’ànima des de tres perspectives diferents

La Fundació Joan Maragall i l’Ateneu Universitari Sant Pacià han convidat a explorar el concepte d’ànima des de tres perspectives diferents: la visió en els clàssics grecs i llatins, en la Bíblia i el cristianisme, i en les neurociències i la informàtica. Aquesta triada d’enfocaments busca mantenir viva la interconnexió entre idees clàssiques profundes i les preguntes i neguits contemporanis.

La primera sessió, es va centrar en «L’ànima en la Bíblia». Serà presentada per Jordi Cervera i Rudolf Puigdollers, amb la moderació de Mar Pérez. Es va dur a terme una immersió en els escrits bíblics per comprendre millor la concepció de l’ànima dins del context cristià.

La segona sessió, prevista per al 19 de febrer de 2024, porta el focus cap als «Clàssics», amb la col·laboració de la Casa dels Clàssics. Isabel Rodà i Oriol Ponsatí-Murlà lideraran la discussió, mentre que Raül Garrigasait moderarà l’esdeveniment. Aquesta sessió explorarà la percepció de l’ànima en la riquesa literària i filosòfica dels clàssics grecs i llatins.

Finalment, el 18 de març de 2024, la jornada culminarà amb «L’ànima en la ciència moderna», presentada per Marta Burguet i Ricardo Mejía, amb la moderació de David Jou. Aquesta sessió intentarà fusionar els aspectes més espirituals amb les noves fronteres de la ciència moderna i la informàtica.

Amb aquesta jornada, la Fundació Joan Maragall no només ofereix un fòrum per a la reflexió profunda, sinó que també crea un pont entre les tradicions antigues i les fronteres de la ciència contemporània, tot explorant el misteri que envolta l’ànima humana en el context religiós, cultural i científic.

T’interessarà…

Seguiu-nos  

Facebook
Santa Úrsula i les santes verges😇Santa Úrsula i les santes verges Santa Úrsula (‘ossa petita’) i les santes d’avui van arribar a ser suprimides del Santoral, però, degut al seu culte molt tradicional, encara avui les conserva. Possiblement, la tradició vol fer d’elles un homenatge a la virginitat femenina. La tradició del segle V ens informa que el pare de la princesa bretona Úrsula la volia casar amb el príncep pagà d’Armòrica (l’actual Bretanya). Ella, que ja havia consagrat la seva virginitat, s’hi volia negar, però això suposava la guerra. Per guanyar temps va posar unes condicions: un termini de tres anys, que es reunissin deu comparses de mil donzelles cada una (d’aquí les «11.000 verges»?) i que el príncep es bategés. A la tornada d’un complicat viatge a Roma pel Rin, l’Úrsula i les companyes van ser martiritzades a Colònia pels huns d’Àtila. En una inscripció llatina a la catedral de Colònia hi consta: «XI. M. V.», que es pot llegir com «11 màrtirs verges», i no «11 milers de verges». Al MNAC es conserva el quadre d’en Joan Reixach (segle XV): «El retaule de les onze mil verges». «Les verges... segueixen l’Anyell arreu on va» (Ap 14,4).🗣«Quan trona pel mes d’octubre, neu segura», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Santa Teresa de Jesús, verge i doctora de l'Església😇🙏Teresa de Cepeda y Ahumada neix a Àvila el 28 de març de 1515, de família ‘hidalga’. Sa mare, Beatriz, es casà molt jove amb don Alonso, vidu del seu primer matrimoni i amb un avi toledà judaïtzant, Juan Sánchez. Van tenir tres filles i nou fills. Tot i que va entrar de carmelita als 20 anys, no fou fins als 40 que experimentà una profunda conversió després de trobar-se amb una imatge de “Crist molt llagat”. La nit de la seva mort, el 4 d'octubre de 1582, es va aplicar la reforma gregoriana del calendari i es van suprimir 11 dies.🗣«Per Santa Teresa, planta l’ametlla», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Preguem ben units pel papa Lleó XIV🙏. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Mare de Déu del Pilar😇Una tradició molt ar­rela­da a l'Aragó vol fer ar­ribar l'origen del santuari de l'antiga Cesaraugusta (Saragossa) als inicis matei­xos del cristianis­me (Maria s'hauria aparegut a l'apòstol sant Jaume, damunt d'un pilar). Però és a par­tir de l'època moder­na que el Pilar es­devé un gran san­tuari marià de la Península Ibèrica, amb una ir­ra­di­ació vers l'A­mèrica Llatina (ja que els nadius de les actuals Bahames ‘descobreixen’ Colom i els seus el 1492). Maria, símbol de la fortalesa en la fe, la seguretat de l'esperança i la constància en la caritat.«Si bones faves vols sembrar, fes-ho per la Mare de Déu del Pilar», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Vatican Media

Agenda

Evangeli del dia

Estima el Senyor, el teu Déu, i estima els altres com a tu mateix.

(Mt 22,34-40)