L’ànima, tema central per començar la VIII Setmana de la Bíblia

La primera sessió, organitzada per la Fundació Joan Maragall i l'Ateneu Universitari Sant Pacià se centra en «L’ànima en la Bíblia» fent una immersió en els escrits bíblics per comprendre millor la concepció de l'ànima dins del context cristià

24 Gen, 2024
Església de Barcelona

En el marc de la VIII Setmana de la Bíblia, la Fundació Joan Maragall ha estat el catalitzador d’una jornada que ha compartit reflexions sobre l’ànima. La Setmana de la Bíblia s’emmarca enguany amb el lema «Manteniu-vos ferms en la meva Paraula» (Jn 8,31) i finalitza el proper 27 de gener.

El focus de les sessions organitzades per la Fundació Joan Maragall és l’ànima. Aquest concepte, carregat de densitat teològica, riquesa cultural i suggeriments psicològics, ha estat posat sota el microscopi de la reflexió, estimulat per dues situacions contemporànies que ressonen amb la tradició i la modernitat: la reedició del diàleg platònic Fedó i la difusió creixent d’especulacions sobre la resurrecció digital.

El concepte d’ànima des de tres perspectives diferents

La Fundació Joan Maragall i l’Ateneu Universitari Sant Pacià han convidat a explorar el concepte d’ànima des de tres perspectives diferents: la visió en els clàssics grecs i llatins, en la Bíblia i el cristianisme, i en les neurociències i la informàtica. Aquesta triada d’enfocaments busca mantenir viva la interconnexió entre idees clàssiques profundes i les preguntes i neguits contemporanis.

La primera sessió, es va centrar en «L’ànima en la Bíblia». Serà presentada per Jordi Cervera i Rudolf Puigdollers, amb la moderació de Mar Pérez. Es va dur a terme una immersió en els escrits bíblics per comprendre millor la concepció de l’ànima dins del context cristià.

La segona sessió, prevista per al 19 de febrer de 2024, porta el focus cap als «Clàssics», amb la col·laboració de la Casa dels Clàssics. Isabel Rodà i Oriol Ponsatí-Murlà lideraran la discussió, mentre que Raül Garrigasait moderarà l’esdeveniment. Aquesta sessió explorarà la percepció de l’ànima en la riquesa literària i filosòfica dels clàssics grecs i llatins.

Finalment, el 18 de març de 2024, la jornada culminarà amb «L’ànima en la ciència moderna», presentada per Marta Burguet i Ricardo Mejía, amb la moderació de David Jou. Aquesta sessió intentarà fusionar els aspectes més espirituals amb les noves fronteres de la ciència moderna i la informàtica.

Amb aquesta jornada, la Fundació Joan Maragall no només ofereix un fòrum per a la reflexió profunda, sinó que també crea un pont entre les tradicions antigues i les fronteres de la ciència contemporània, tot explorant el misteri que envolta l’ànima humana en el context religiós, cultural i científic.

T’interessarà…

Seguiu-nos  

Facebook
La Carmina va patir depressió. Fa gairebé dos mesos, a l'Estadi Lluís Companys, la jove va fer arribar el seu testimoni al papa Lleó XIV. Recupera l'entrevista compVatican Newstican News 👇www.vaticannews.va/es/iglesia/news/2026-07/carmina-historia-depresion-papa-viaje-espana-testimoni... ... See MoreSee Less
View on Facebook
«Avui les santes Juliana i Semproniana ens ajuden a alçar la mirada»Mons. Sergi Gordo, bisbe de Tortosa, ha presidit aquest 27 de juliol la missa de Les Santes de Mataró.🔗 tinyurl.com/cvu5jmbk📸 J. Merino ... See MoreSee Less
View on Facebook

7 days ago

Arquebisbat de Barcelona
Aquest dilluns, 27 de juliol, ha tingut lloc la missa d’acció de gràcies en agraïment al comitè organitzador de la visita apostòlica del Sant Pare Lleó XIV a Barcelona, i als col·laboradors, a la Catedral de Barcelona. L’arquebisbe de Barcelona, el cardenal Joan Josep Omella, ha presidit la missa i l’ha concelebrat el bisbe auxiliar de Barcelona, Mons. David Abadías. 📸 Dr. G. Simón ... See MoreSee Less
View on Facebook
Memòria de les santes Juliana i Semproniana, verges i màrtirs. Acompanyant la història de sant Cugat, a partir de l’Edat Mitjana sorgeix la tradició que les santes Juliana (“relatiu a Júlia”) i Semproniana (“relatiu a Semprònia = eterna”) són deixebles seves. I l’any 1667, el frare Joan Gaspar Roig, afirma en una obra que les santes són filles de l’antiga Iluro. Mataró en reivindicarà les relíquies fins que les aconseguirà el 1772. L’ofici que es canta a la “Missa de les Santes” (“Missa de Glòria”) fou composta el 1848 per Mn. Manuel Blanch, amb aire d’òpera italianitzant; s’interpreta per privilegi pontifici, amb orquestra i cor, i té una duració aproximada de tres hores. Després, processó (recuperada el 1972) al voltant del temple amb les relíquies de les santes. Des de 1985 hi participa també un grup de diablesses amb música i ball propis. Festa gran a Mataró.«Si vols saber què és calor, ves per les Santes a Mataró»🥵. ... See MoreSee Less
View on Facebook
Jaume, fill de Zebedeu, és juntament amb el seu germà Joan i Pere un dels que acompanyava més de prop Jesús. Segons el llibre dels Fets (12,2) fou el primer apòstol màrtir, decapitat a Jerusalem per Herodes Agripa (vers l'any 44). Patró de Galícia, després de les invasions musulmanes fou venerat com a patró dels Regnes castellans i més tard de tota Espanya. El seu sepulcre a Compostela fou un gran centre de peregrinacions medievals de tot el món cristià, després de Roma i terra Santa.«A Raïms de Sant Jaume, raïms aigualits; raïms de setembre te'n llepes els dits», segons una dita popular. ... See MoreSee Less
View on Facebook
Vatican Media

Agenda

Evangeli del dia

Mana’m que vingui caminant sobre l’aigua.

(Mt 14,22-36)