Les diferents confessions cristianes inicien la Setmana de Pregària per la Unitat dels Cristians

El bisbe Mons. Javier Vilanova i Pellisa presideix la celebració ecumènica amb el lema: «Estima el Senyor el teu Déu… i estima el teu proïsme com a tu mateix»

19 Gen, 2024
Església de Barcelona
Fotografies: Agustí Codinach

Amb motiu de la Setmana de Pregària per la Unitat dels Cristians, aquest dijous, 18 de gener, el Secretariat diocesà d’Ecumenisme de l’Arquebisbat de Barcelona ha convocat a la Catedral de Barcelona les diferents confessions cristianes per viure la celebració ecumènica que dóna el tret de sortida a aquesta setmana.  

La Setmana de la Pregària la convoca el Pontifici Consell per a la promoció de la Unitat Cristiana i la Comissió Fe i Constitució del Consell Mundial de les Esglésies. Enguany, el lema és: «Estima el Senyor el teu Déu… i estima el teu proïsme com a tu mateix» (Lc 10,27). 

Entre confessions presents a la Catedral, destacaven la comunitat ortodoxa romanesa, sèrbia, armènia, russa i del Patriarcat de Constantinoble, una branca de l’anglicanisme i alguns pastors protestants. Com a representant de l’Arxidiòcesi va presidir el bisbe auxiliar de Barcelona, Mons. Javier Vilanova i Pellisa. També, assegut entre els fidels, va assistir a la pregària el Director del Departament d’Afers Religiosos de la Generalitat de Catalunya, Carles Armengol. 

Presentació de la pregària 

 A l’inici de la celebració, va intervenir la directora del Secretariat Diocesà d’Ecumenisme, Montserrat Puigdellívol, presentant l’acte i el tema de la setmana d’enguany.  

«L’acolliment i l’hospitalitat han de ser un signe distintiu de l’Església de Crist». Així ho va afirmar Puigdellívol, que en la seva intervenció va parlar de la proposta dels cristians de Burkinafaso en la tria del lema de la setmaan de pregària, abstret de la Paràbola del Bon Samarità. Tal com va dir, aquesta consigna es refereix a l’ensenyança de Jesús «d’estimar el proïsme».  

L’acolliment i l’hospitalitat han de ser un signe distintiu de l’Església de Crist

«L’Església ha de ser hostal on tothom pugui refugiar-se, – exposava Montserrat Puigdellívol-, un lloc d’acollida dels homes i les dones que busquen, una comunitat que sana. Per això, les nostres comunitats han de ser obertes, acollidores, alegres, vives».  

Va inssitir en el fet d’acollir, independentment de qui s’és o d’on es ve. En aquesta línia, centrant-se en el missatge del Papa Francesc, va recollir la seva petició de ser «Hospital de campanya» al servei de tants que demanen «proximitat».  

En la seva intervenció, la directora del secretariat, va dedicar una menció especial pel pare caputxí Joan Botam i pel pastor Josep Monells, «dos grans propulsors de l’ecumenisme a Catalunya» morts en els darrers mesos. També va referir-se el Pastor Santiago Giordano, tot just traspassat a principis de setmana. 

Així mateix, el bisbe Mons. Javier Vilanova, en el moment de l’homilia, va destacar la necessitat de persones com Botam, Monells i Giordano, els quas van donar un exemple cristià en el seu recorregut, treballant per la fraternitat la conciliació entre uns i els altres.  

Com cada any, durant la pregària van intervenir testimonis de les diferemts confessions. Aquests van ser: L’Arquebisbe Metropolità per Espanya i Portugal del Patriarcat Ecumènic de Constantinoble, S. E. Bessarion; la Rvda. Pastora Antje Grambow, de l’Església evangèlica de parla Alemanya; i de l’Església Ortodoxa del Patriarcat de Romania i rector de la Parròquia de Sant Jordi el Rvd. P. Aurel Bunda. 

Per la pau de tothom 

Després de l’homilia, va pronunciar-se el cant de meditació “Misericordias Domini in aeternum cantabo”, de Henry Jan Boton i, seguidament, es va fer la pregària lletànica. Tal com estipula, es una oració pels cristians de totes les confessions: les Esglésies Ortodoxes, per la Comunió Anglicana, per les Comunitats de la Reforma, per l’Església Catòlica Romana.

Un moment destacat, va ser com a signe de pau l’Oració del Senyor, resada entre tots. 

Abans de la benedicció final del bisbe, tots plegats van entonar el cant “Un sol Senyorsola una fe, un sol baptisme, un sol Déu i Pare”, la benedicció i la cloenda amb música d’orgue. 

T’interessarà…

Seguiu-nos  

Facebook
La Carmina va patir depressió. Fa gairebé dos mesos, a l'Estadi Lluís Companys, la jove va fer arribar el seu testimoni al papa Lleó XIV. Recupera l'entrevista compVatican Newstican News 👇www.vaticannews.va/es/iglesia/news/2026-07/carmina-historia-depresion-papa-viaje-espana-testimoni... ... See MoreSee Less
View on Facebook
«Avui les santes Juliana i Semproniana ens ajuden a alçar la mirada»Mons. Sergi Gordo, bisbe de Tortosa, ha presidit aquest 27 de juliol la missa de Les Santes de Mataró.🔗 tinyurl.com/cvu5jmbk📸 J. Merino ... See MoreSee Less
View on Facebook

7 days ago

Arquebisbat de Barcelona
Aquest dilluns, 27 de juliol, ha tingut lloc la missa d’acció de gràcies en agraïment al comitè organitzador de la visita apostòlica del Sant Pare Lleó XIV a Barcelona, i als col·laboradors, a la Catedral de Barcelona. L’arquebisbe de Barcelona, el cardenal Joan Josep Omella, ha presidit la missa i l’ha concelebrat el bisbe auxiliar de Barcelona, Mons. David Abadías. 📸 Dr. G. Simón ... See MoreSee Less
View on Facebook
Memòria de les santes Juliana i Semproniana, verges i màrtirs. Acompanyant la història de sant Cugat, a partir de l’Edat Mitjana sorgeix la tradició que les santes Juliana (“relatiu a Júlia”) i Semproniana (“relatiu a Semprònia = eterna”) són deixebles seves. I l’any 1667, el frare Joan Gaspar Roig, afirma en una obra que les santes són filles de l’antiga Iluro. Mataró en reivindicarà les relíquies fins que les aconseguirà el 1772. L’ofici que es canta a la “Missa de les Santes” (“Missa de Glòria”) fou composta el 1848 per Mn. Manuel Blanch, amb aire d’òpera italianitzant; s’interpreta per privilegi pontifici, amb orquestra i cor, i té una duració aproximada de tres hores. Després, processó (recuperada el 1972) al voltant del temple amb les relíquies de les santes. Des de 1985 hi participa també un grup de diablesses amb música i ball propis. Festa gran a Mataró.«Si vols saber què és calor, ves per les Santes a Mataró»🥵. ... See MoreSee Less
View on Facebook
Jaume, fill de Zebedeu, és juntament amb el seu germà Joan i Pere un dels que acompanyava més de prop Jesús. Segons el llibre dels Fets (12,2) fou el primer apòstol màrtir, decapitat a Jerusalem per Herodes Agripa (vers l'any 44). Patró de Galícia, després de les invasions musulmanes fou venerat com a patró dels Regnes castellans i més tard de tota Espanya. El seu sepulcre a Compostela fou un gran centre de peregrinacions medievals de tot el món cristià, després de Roma i terra Santa.«A Raïms de Sant Jaume, raïms aigualits; raïms de setembre te'n llepes els dits», segons una dita popular. ... See MoreSee Less
View on Facebook
Vatican Media

Agenda

Evangeli del dia

Mana’m que vingui caminant sobre l’aigua.

(Mt 14,22-36)