Les diferents confessions cristianes inicien la Setmana de Pregària per la Unitat dels Cristians

El bisbe Mons. Javier Vilanova i Pellisa presideix la celebració ecumènica amb el lema: «Estima el Senyor el teu Déu… i estima el teu proïsme com a tu mateix»

19 Gen, 2024
Església de Barcelona
Fotografies: Agustí Codinach

Amb motiu de la Setmana de Pregària per la Unitat dels Cristians, aquest dijous, 18 de gener, el Secretariat diocesà d’Ecumenisme de l’Arquebisbat de Barcelona ha convocat a la Catedral de Barcelona les diferents confessions cristianes per viure la celebració ecumènica que dóna el tret de sortida a aquesta setmana.  

La Setmana de la Pregària la convoca el Pontifici Consell per a la promoció de la Unitat Cristiana i la Comissió Fe i Constitució del Consell Mundial de les Esglésies. Enguany, el lema és: «Estima el Senyor el teu Déu… i estima el teu proïsme com a tu mateix» (Lc 10,27). 

Entre confessions presents a la Catedral, destacaven la comunitat ortodoxa romanesa, sèrbia, armènia, russa i del Patriarcat de Constantinoble, una branca de l’anglicanisme i alguns pastors protestants. Com a representant de l’Arxidiòcesi va presidir el bisbe auxiliar de Barcelona, Mons. Javier Vilanova i Pellisa. També, assegut entre els fidels, va assistir a la pregària el Director del Departament d’Afers Religiosos de la Generalitat de Catalunya, Carles Armengol. 

Presentació de la pregària 

 A l’inici de la celebració, va intervenir la directora del Secretariat Diocesà d’Ecumenisme, Montserrat Puigdellívol, presentant l’acte i el tema de la setmana d’enguany.  

«L’acolliment i l’hospitalitat han de ser un signe distintiu de l’Església de Crist». Així ho va afirmar Puigdellívol, que en la seva intervenció va parlar de la proposta dels cristians de Burkinafaso en la tria del lema de la setmaan de pregària, abstret de la Paràbola del Bon Samarità. Tal com va dir, aquesta consigna es refereix a l’ensenyança de Jesús «d’estimar el proïsme».  

L’acolliment i l’hospitalitat han de ser un signe distintiu de l’Església de Crist

«L’Església ha de ser hostal on tothom pugui refugiar-se, – exposava Montserrat Puigdellívol-, un lloc d’acollida dels homes i les dones que busquen, una comunitat que sana. Per això, les nostres comunitats han de ser obertes, acollidores, alegres, vives».  

Va inssitir en el fet d’acollir, independentment de qui s’és o d’on es ve. En aquesta línia, centrant-se en el missatge del Papa Francesc, va recollir la seva petició de ser «Hospital de campanya» al servei de tants que demanen «proximitat».  

En la seva intervenció, la directora del secretariat, va dedicar una menció especial pel pare caputxí Joan Botam i pel pastor Josep Monells, «dos grans propulsors de l’ecumenisme a Catalunya» morts en els darrers mesos. També va referir-se el Pastor Santiago Giordano, tot just traspassat a principis de setmana. 

Així mateix, el bisbe Mons. Javier Vilanova, en el moment de l’homilia, va destacar la necessitat de persones com Botam, Monells i Giordano, els quas van donar un exemple cristià en el seu recorregut, treballant per la fraternitat la conciliació entre uns i els altres.  

Com cada any, durant la pregària van intervenir testimonis de les diferemts confessions. Aquests van ser: L’Arquebisbe Metropolità per Espanya i Portugal del Patriarcat Ecumènic de Constantinoble, S. E. Bessarion; la Rvda. Pastora Antje Grambow, de l’Església evangèlica de parla Alemanya; i de l’Església Ortodoxa del Patriarcat de Romania i rector de la Parròquia de Sant Jordi el Rvd. P. Aurel Bunda. 

Per la pau de tothom 

Després de l’homilia, va pronunciar-se el cant de meditació “Misericordias Domini in aeternum cantabo”, de Henry Jan Boton i, seguidament, es va fer la pregària lletànica. Tal com estipula, es una oració pels cristians de totes les confessions: les Esglésies Ortodoxes, per la Comunió Anglicana, per les Comunitats de la Reforma, per l’Església Catòlica Romana.

Un moment destacat, va ser com a signe de pau l’Oració del Senyor, resada entre tots. 

Abans de la benedicció final del bisbe, tots plegats van entonar el cant “Un sol Senyor, sola una fe, un sol baptisme, un sol Déu i Pare”, la benedicció i la cloenda amb música d’orgue. 

T’interessarà…

Seguiu-nos  

Facebook
⛪ La basílica de Santa Maria de Mataró ha celebrat el cinquè centenari de la seva dedicació amb una eucaristia presidida pel cardenal Joan Josep Omella.💬 «Ara ens toca a nosaltres continuar escrivint la història», va destacar el cardenal durant l'homilia, convidant els fidels a mantenir viu el llegat de fe rebut al llarg de cinc segles.🙏 Una celebració per recordar el passat amb gratitud i mirar cap al futur amb esperança.📸 Compartim alguns moments d'aquesta jornada! ...
View on Facebook (opens in a new tab)

3 days ago

Arquebisbat de Barcelona
🎨 Una col·laboració històrica entre els Museus Vaticans i el Museu Diocesà de Barcelona.Barbara Jatta, directora dels Museus Vaticans, ens parla de la importància d'aquesta primera col·laboració entre les dues institucions amb motiu de l'exposició «Art sacre italià del segle XX».🖼️ Una oportunitat única per descobrir una selecció d'obres de la col·lecció d'art modern i contemporani dels Museus Vaticans.📍 Museu Diocesà de Barcelona📅 Fins al 8 de desembre ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Santa Úrsula i les santes verges😇Santa Úrsula i les santes verges Santa Úrsula (‘ossa petita’) i les santes d’avui van arribar a ser suprimides del Santoral, però, degut al seu culte molt tradicional, encara avui les conserva. Possiblement, la tradició vol fer d’elles un homenatge a la virginitat femenina. La tradició del segle V ens informa que el pare de la princesa bretona Úrsula la volia casar amb el príncep pagà d’Armòrica (l’actual Bretanya). Ella, que ja havia consagrat la seva virginitat, s’hi volia negar, però això suposava la guerra. Per guanyar temps va posar unes condicions: un termini de tres anys, que es reunissin deu comparses de mil donzelles cada una (d’aquí les «11.000 verges»?) i que el príncep es bategés. A la tornada d’un complicat viatge a Roma pel Rin, l’Úrsula i les companyes van ser martiritzades a Colònia pels huns d’Àtila. En una inscripció llatina a la catedral de Colònia hi consta: «XI. M. V.», que es pot llegir com «11 màrtirs verges», i no «11 milers de verges». Al MNAC es conserva el quadre d’en Joan Reixach (segle XV): «El retaule de les onze mil verges». «Les verges... segueixen l’Anyell arreu on va» (Ap 14,4).🗣«Quan trona pel mes d’octubre, neu segura», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Santa Teresa de Jesús, verge i doctora de l'Església😇🙏Teresa de Cepeda y Ahumada neix a Àvila el 28 de març de 1515, de família ‘hidalga’. Sa mare, Beatriz, es casà molt jove amb don Alonso, vidu del seu primer matrimoni i amb un avi toledà judaïtzant, Juan Sánchez. Van tenir tres filles i nou fills. Tot i que va entrar de carmelita als 20 anys, no fou fins als 40 que experimentà una profunda conversió després de trobar-se amb una imatge de “Crist molt llagat”. La nit de la seva mort, el 4 d'octubre de 1582, es va aplicar la reforma gregoriana del calendari i es van suprimir 11 dies.🗣«Per Santa Teresa, planta l’ametlla», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Preguem ben units pel papa Lleó XIV🙏. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Vatican Media

Agenda

Evangeli del dia

Tothom qui s’enalteix serà humiliat, però el qui s’humilia serà enaltit.

(Lc 14,1.7-11)