El acompañamiento

Entrevista realizada al P. Ángel Moreno, vicario episcopal para los Institutos de Vida Consagrada de la diócesis de Sigüenza-Guadalajara

20 Abr, 2020
Església de Barcelona

El P. Ángel Moreno, vicario episcopal para los Institutos de Vida Consagrada de la diócesis de Sigüenza-Guadalajara, considera que el acompañamiento es un camino muy valioso y conveniente para lograr el crecimiento cristiano. “Cada sacerdote, si se deja preguntar, se convierte, más allá de lo que pueda sentir, en acompañante auténtico”, afirma el cura del Monasterio cisterciense de Buenafuente del Sistal.

¿Qué herramientas ayudan a ejercer un buen acompañamiento?

Los diferentes ejemplos que nos ofrece la Sagrada Escritura: el libro de Tobies; la parábola del buen samaritano; el pasaje de los discípulos de Emmaús; y el relato sobre el diácono Felip y el ministros de la reina de Candace. De estos textos se deduce que el acompañante tiene que ser de buen grado, tiene que apelar a las mediaciones objetivas y sacramentales,  y, sobre todo, a la escucha atenta.

¿Cómo es debido hacer un buen discernimiento para que dé buenos frutos?

En principio, se tiene que hacer siguiendo un proceso. Y, si se quiere encontrar luz, es conveniente filtrar el objeto del discernimiento a través de la Palabra de Dios; invocar el Espíritu Santo en un clima teologal, de oración. Pero, por encima de todo, se debe preguntar si hay paz interior y buenos frutos; en este caso se confirma la opción posible; si hay paz, pero hay cierta desolación, se está consolidando la opción; si no hay paz y malos frutos, es señal de desobediencia a la voluntad de Dios.

¿Todo sacerdote está preparado para hacer un buen acompañamiento a laicos?

Tendría que ser así, pero, según la experiencia que haya tenido de acompañamiento, estará más o menos equipado personalmente. Los sacerdotes más grandes vivieron una crisis con sus maestros; los de mediana edad nacieron, de alguna manera, sin referencias entrañables; y los más jóvenes son muy sensibles y buscan sus referentes.

Entrevista realizada por Òscar Bardají para el Full Dominical del 26 de abril

Te interesará…

Síguenos

Facebook
⏳ Últims dies per apuntar-se a la 2a edició del Curs d'Orientador en Prevenció de Riscos Psicosocials a l'Església. El curs està destinat a tota la comunitat eclesial, en especial als laics que, d’una manera o altra, estan vinculats a una parròquia o realitat eclesial diocesana, a fi que puguin exercir com a Orientadors dins el seu àmbit diocesà.✍🏻 Més informació i matrícula a: www.iscreb.org/ca/formacio/linies-formatives/curs-dorientador-en-prevencio-de-riscos-psicosocials... ... Ver másVer menos
View on Facebook
🙏 SOLEMNITAT DE LA MARE DE DÉU DE LA MERCÈ 🙏Barcelona celebra la seva patrona! 💛L'arquebisbe de Barcelona, el cardenal Joan Josep Omella, presidirà la Missa solemne amb motiu de la festivitat de la Mare de Déu de la Mercè, patrona de la ciutat.📅 24 de setembre🕥 A les 10:30h📍 A la Basílica de la Mercè 🎟️ L’aforament és limitat i ja està complet. Per accedir cal entrada especial.Vivim junts aquesta festa tan especial per a Barcelona i per a tots els barcelonins i barcelonines.Que la Mare de Déu de la Mercè ens acompanyi i ens protegeixi! 🕊️ ... Ver másVer menos
View on Facebook

2 weeks ago

Arquebisbat de Barcelona
⛪ Descobrir una església és també descobrir la història d'un poble. #SantFeliuFeliu de Cabrera de Mar hi trobem molt més que un temple: una antiga església fortalesa construïda al segle XVI, pensada també per protegir els veïns dels atacs de pirates i bandolers.L'historiador i feligrès Jaume Molinos ens mostra alguns dels seus elements més singulars.▶️ Descobreix la història i el patrimoni d'aquest temple de l'Arxipr#esglésiabarcelona#maresmei#cabrerademara#patrimonireradeMar #Patrimoni ... Ver másVer menos
View on Facebook
Nascut a Montpeller (Llenguadoc), cap al 1350, Roc vengué tot el que tenia i inicià un pelegrinatge per Itàlia en què es dedicà a atendre les moltes víctimes de la pesta negra que assolava Europa. Va morir abans de fer quaranta anys, i ben aviat assolí una gran popularitat com a advocat contra la pesta i altres epidèmies. Canonitzat el 1629. «Se’l representa vestit de pelegrí, amb la cama nafrada (que ensenya) i un gos al seu costat. Nosaltres, fàcilment amaguem les nostres ferides (defectes, manies, misèries...). Això no ens prova, ens debilita, fa que la gent malparli. I si tens el valor, com Sant Roc, de “mostrar les teves ferides”?» (Anselm Grün, monjo i psicòleg).«Quan Sant Roc tomba l’espatlla, el temps canvia», segona una dita popular. ... Ver másVer menos
View on Facebook
El Papa Pius XII (01.11.1950) proclamà que «l'Augusta Mare de Déu obtingué finalment ser pujada en cos i ànima a la glòria del cel» quan encara eren recents els horrors de la Segona Guerra Mundial. El conflicte havia massacrat milions de cossos, morts a les trinxeres, als camps de concentració o a les mateixes ciutats per efecte dels bombardejos. En aquest context, la festa d'avui ens parla que el cos humà té un valor transcendent i forma part indissoluble de la unitat de la persona.Solemnitat de l’Assumpció de la benaventurada Mare de Déu, Mare del nostre Déu i Senyor Jesucrist, que, acabat el curs de la seva vida a la terra, va ser elevada en cos i ànima a la glòria dels cels. Aquesta veritat de fe, rebuda de la tradició de l'Església, va ser definida solemnement pel papa Pius XII (1950).«Per la Mare de Déu d’agost, a les set ja és fosc», segons una dita popular. ... Ver másVer menos
View on Facebook
Vatican Media

Agenda

Evangelio del día

Sed misericordiosos como vuestro Padre es misericordioso.

(Lc 6,27-38)