«Ecología integral y supervivencia»

Mn. Antoni Matabosch presenta su nuevo libro que analiza desde una vertiente cristiana la emergencia climática y se plantea la supervivencia de la humanidad

23 Ene, 2020
Església de Barcelona
Fotografías: Ramon Ripoll

«Ecología integral y supervivencia» es el título del nuevo libro de Mn. Antoni Matabosch. El Ateneo Barcelonés ha acogido su presentación ante cincuenta personas. Un acto lleno de conciencia ecológica y elogios en un libro que se plantea la supervivencia de la humanidad en una crisis «que por primera vez nos afecta a todos sin discriminar a nadie». La presentación del libro ha contado con las palabras del autor del libro, Mn. Antoni Matabosch; del expresidente del Parlamento de Cataluña M.H. Sr. Joan Rigol; del Director de Comunicación diocesana y relaciones institucionales del Arzobispado de Barcelona, Mn. Ramon Ollé y finalmente con las palabras que ha querido enviar el consultor ambiental independiente por agencias públicas y ONGs nacionales e internacionales, el Dr. Josep M. Mallarach, que no ha podido asistir.

«La relación entre fe y cultura siempre ha sido una prioridad para la Iglesia» ha empezado diciendo Mn. Ramon Ollé. Para el director de comunicación del arzobispado de Barcelona, el libro del Dr. Matabosch «es un análisis de la sabiduría cristiana sobre el cuidado de la creación y estudio de la valiosa aportación que han hecho las iglesias cristianas». Por eso, aseguraba Mn. Ollé no es sorpresa que el libro «haya sido editado por la Oficina de Comunicación del Arzobispado de Barcelona».

Crisis ecológica: el primer problema que afecta a todos por igual

«La crisis ecológica global confronta a toda la humanidad, por primera vez en la historia, con la supervivencia, no la de una nación o de un imperio, sino la de una civilización materialista tecnocrática occidental, que ha extendido sus tentáculos por casi todo el mundo» aseguraba en su escrito Mallarach. Así mismo lo definía Rigol. «Todos hablan de “globalización”, hija de la actual economía mundial, pero afecta de una manera desigual y discriminatoria. La crisis ecológica abraza por igual a toda la sociedad. Está en juego la supervivencia de la humanidad. Solo se puede afrontar desde la “fraternidad universal”».

Las causas: una cuestión arraigada y profunda

«Las causas y el alcance de la emergencia ecológica actual vienen de muy lejos y son muy profundas; y, por lo tanto, las soluciones también tienen que ser profundas y radicales» empezaba diciendo Mn. Matabosch.

«Las causas profundas más directas de la actual emergencia provienen de llevar al límite una visión antropocéntrica donde el hombre es el centro de todo y es el propietario de la naturaleza» asegura el autor del libro que quiere poner soluciones profundas a problemas muy arraigados. «Ante una amenaza global y de unas formas de pensar y vivir tan profundas, las soluciones tienen que venir de un cambio profundo de la cosmovisión, de la manera de pensar, ser y de vivir, del cambio de los estilos de vida».

Hacer red para llegar al cambio

«El hecho de unir ecología integral con supervivencia confiere, en el título del libro un aire esperanzador, dado que la ecología integral, es clave para la supervivencia de la humanidad» proseguía el consultor ambiental en un escrito que se ha leído durante el acto. «Conviene animar al cambio, haciendo propuestas y dando directrices concretas a las organizaciones eclesiales, desde las parroquias en los centros docentes, desde los hospitales a los hogares de niños o de ancianos, porque todos estamos llamados a la conversión ecológica, y todos tenemos que responder, si queremos ser fieles a los valores más profundos de nuestra fe» invitaba Mallarach. «Haciendo red, colaborando y alentándonos mutuamente a hacer el bien, podremos impulsar unas transformaciones que seríamos incapaces de hacer aislados. La comunidad, la parroquia, la escuela, la residencia, la universidad, pueden dar respuestas que las personas solas nunca podríamos» ha concluido.

Te interesará…

Síguenos

Facebook
Santa Úrsula i les santes verges😇Santa Úrsula i les santes verges Santa Úrsula (‘ossa petita’) i les santes d’avui van arribar a ser suprimides del Santoral, però, degut al seu culte molt tradicional, encara avui les conserva. Possiblement, la tradició vol fer d’elles un homenatge a la virginitat femenina. La tradició del segle V ens informa que el pare de la princesa bretona Úrsula la volia casar amb el príncep pagà d’Armòrica (l’actual Bretanya). Ella, que ja havia consagrat la seva virginitat, s’hi volia negar, però això suposava la guerra. Per guanyar temps va posar unes condicions: un termini de tres anys, que es reunissin deu comparses de mil donzelles cada una (d’aquí les «11.000 verges»?) i que el príncep es bategés. A la tornada d’un complicat viatge a Roma pel Rin, l’Úrsula i les companyes van ser martiritzades a Colònia pels huns d’Àtila. En una inscripció llatina a la catedral de Colònia hi consta: «XI. M. V.», que es pot llegir com «11 màrtirs verges», i no «11 milers de verges». Al MNAC es conserva el quadre d’en Joan Reixach (segle XV): «El retaule de les onze mil verges». «Les verges... segueixen l’Anyell arreu on va» (Ap 14,4).🗣«Quan trona pel mes d’octubre, neu segura», segons una dita popular. ...
View on Facebook (abre en una nueva pestaña)
Santa Teresa de Jesús, verge i doctora de l'Església😇🙏Teresa de Cepeda y Ahumada neix a Àvila el 28 de març de 1515, de família ‘hidalga’. Sa mare, Beatriz, es casà molt jove amb don Alonso, vidu del seu primer matrimoni i amb un avi toledà judaïtzant, Juan Sánchez. Van tenir tres filles i nou fills. Tot i que va entrar de carmelita als 20 anys, no fou fins als 40 que experimentà una profunda conversió després de trobar-se amb una imatge de “Crist molt llagat”. La nit de la seva mort, el 4 d'octubre de 1582, es va aplicar la reforma gregoriana del calendari i es van suprimir 11 dies.🗣«Per Santa Teresa, planta l’ametlla», segons una dita popular. ...
View on Facebook (abre en una nueva pestaña)
Preguem ben units pel papa Lleó XIV🙏. ...
View on Facebook (abre en una nueva pestaña)
Mare de Déu del Pilar😇Una tradició molt ar­rela­da a l'Aragó vol fer ar­ribar l'origen del santuari de l'antiga Cesaraugusta (Saragossa) als inicis matei­xos del cristianis­me (Maria s'hauria aparegut a l'apòstol sant Jaume, damunt d'un pilar). Però és a par­tir de l'època moder­na que el Pilar es­devé un gran san­tuari marià de la Península Ibèrica, amb una ir­ra­di­ació vers l'A­mèrica Llatina (ja que els nadius de les actuals Bahames ‘descobreixen’ Colom i els seus el 1492). Maria, símbol de la fortalesa en la fe, la seguretat de l'esperança i la constància en la caritat.«Si bones faves vols sembrar, fes-ho per la Mare de Déu del Pilar», segons una dita popular. ...
View on Facebook (abre en una nueva pestaña)
Vatican Media

Agenda

Evangelio del día

A esta, que es hija de Abrahán, ¿no era necesario soltarla de tal ligadura en día de sábado?

(Lc 13,10-17)