«Ecologia integral i supervivència»

Mn. Antoni Matabosch presenta el seu nou llibre que analitza des d’un vessant cristià l’emergència climàtica i es planteja la supervivència de la humanitat

23 Gen, 2020
Església de Barcelona
Fotografies: Ramon Ripoll

«Ecologia integral i supervivència» és el títol del nou llibre de Mn. Antoni Matabosch. L’Ateneu Barcelonès ha acollit la seva presentació davant de cinquanta persones. Un acte ple de consciència ecològica i elogis a un llibre que es planteja la supervivència de la humanitat en una crisi «que per primera vegada ens afecta a tots sense discriminar a ningú». La presentació del llibre ha comptat amb les paraules de l’autor del llibre, Mn. Antoni Matabosch; de l’expresident del Parlament de Catalunya M.H. Sr. Joan Rigol; del Director de Comunicació diocesana i relacions institucionals de l’Arquebisbat de Barcelona, Mn. Ramon Ollé i finalment amb les paraules que ha volgut enviar el consultor ambiental independent per agències públiques i ONGs nacionals i internacionals, el Dr. Josep M. Mallarach, que no ha pogut assistir.

«La relació entre fe i cultura sempre ha estat una prioritat per a l’Església» ha començat dient Mn. Ramon Ollé. Pel director de comunicació de l’arquebisbat de Barcelona, el llibre del Dr. Matabosch «és una anàlisi de la saviesa cristiana sobre la cura de la creació i estudi de la valuosa aportació que n’han fet les esglésies cristianes». Per això, assegurava Mn. Ollé no és sorpresa que el llibre «hagi estat editat per l’Oficina de Comunicació de l’Arquebisbat de Barcelona».

Crisi ecològica: el primer problema que afecta a tots per igual

«La crisi ecològica global confronta a tota la humanitat, per primera vegada a la història, amb la supervivència, no la d’una nació o d’un imperi, sinó la d’una civilització materialista tecnocràtica occidental, que ha estès els seus tentacles per quasi tot el món» assegurava en el seu escrit Mallarach. Així mateix ho definia Rigol. «Tots parlen de “globalització”, filla de l’actual economia mundial, però afecta d’una manera desigual i discriminatòria. La crisi ecològica abraça per igual a tota la societat. Està en joc la supervivència de la humanitat. Només es pot afrontar des de la “fraternitat universal”».

Les causes: una qüestió arrelada i profunda

«Les causes i l’abast de l’emergència ecològica actual vénen de molt lluny i són molt profundes; i, per tant, les solucions també han de ser profundes i radicals» començava dient Mn. Matabosch.

«Les causes profundes més directes de l’actual emergència provenen de portar al límit una visió antropocèntrica on l’home és el centre de tot i és el propietari de la natura» assegura l’autor del llibre que vol posar solucions profundes a problemes molt arrelats. «Davant d’una amenaça global i d’unes formes de pensar i viure tan profundes, les solucions han de venir d’un canvi profund de la cosmovisió, de la manera de pensar, ser i de viure, del canvi dels estils de vida».

Fer xarxa per arribar al canvi

«El fet d’unir ecologia integral amb supervivència confereix, al títol del llibre un aire esperançador, atès que l’ecologia integral, és clau per a la supervivència de la humanitat» prosseguia el consultor ambiental en un escrit que s’ha llegit durant l’acte. «Convé animar al canvi, fent propostes i donant directrius concretes a les organitzacions eclesials, des de les parròquies als centres docents, des dels hospitals a les llars d’infants o d’ancians, perquè tots estem cridats a la conversió ecològica, i tots hi hem de respondre, si volem ser fidels als valors més profunds de la nostra fe» convidava Mallarach. «Fent xarxa, col·laborant i encoratjant-nos mútuament a fer el bé, podrem impulsar unes transformacions que seríem incapaços de fer aïllats.  La comunitat, la parròquia, l’escola, la residència, la universitat, poden donar respostes que les persones soles mai no podríem» ha conclòs.

T’interessarà…

Seguiu-nos  

Facebook
Santa Úrsula i les santes verges😇Santa Úrsula i les santes verges Santa Úrsula (‘ossa petita’) i les santes d’avui van arribar a ser suprimides del Santoral, però, degut al seu culte molt tradicional, encara avui les conserva. Possiblement, la tradició vol fer d’elles un homenatge a la virginitat femenina. La tradició del segle V ens informa que el pare de la princesa bretona Úrsula la volia casar amb el príncep pagà d’Armòrica (l’actual Bretanya). Ella, que ja havia consagrat la seva virginitat, s’hi volia negar, però això suposava la guerra. Per guanyar temps va posar unes condicions: un termini de tres anys, que es reunissin deu comparses de mil donzelles cada una (d’aquí les «11.000 verges»?) i que el príncep es bategés. A la tornada d’un complicat viatge a Roma pel Rin, l’Úrsula i les companyes van ser martiritzades a Colònia pels huns d’Àtila. En una inscripció llatina a la catedral de Colònia hi consta: «XI. M. V.», que es pot llegir com «11 màrtirs verges», i no «11 milers de verges». Al MNAC es conserva el quadre d’en Joan Reixach (segle XV): «El retaule de les onze mil verges». «Les verges... segueixen l’Anyell arreu on va» (Ap 14,4).🗣«Quan trona pel mes d’octubre, neu segura», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Santa Teresa de Jesús, verge i doctora de l'Església😇🙏Teresa de Cepeda y Ahumada neix a Àvila el 28 de març de 1515, de família ‘hidalga’. Sa mare, Beatriz, es casà molt jove amb don Alonso, vidu del seu primer matrimoni i amb un avi toledà judaïtzant, Juan Sánchez. Van tenir tres filles i nou fills. Tot i que va entrar de carmelita als 20 anys, no fou fins als 40 que experimentà una profunda conversió després de trobar-se amb una imatge de “Crist molt llagat”. La nit de la seva mort, el 4 d'octubre de 1582, es va aplicar la reforma gregoriana del calendari i es van suprimir 11 dies.🗣«Per Santa Teresa, planta l’ametlla», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Preguem ben units pel papa Lleó XIV🙏. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Mare de Déu del Pilar😇Una tradició molt ar­rela­da a l'Aragó vol fer ar­ribar l'origen del santuari de l'antiga Cesaraugusta (Saragossa) als inicis matei­xos del cristianis­me (Maria s'hauria aparegut a l'apòstol sant Jaume, damunt d'un pilar). Però és a par­tir de l'època moder­na que el Pilar es­devé un gran san­tuari marià de la Península Ibèrica, amb una ir­ra­di­ació vers l'A­mèrica Llatina (ja que els nadius de les actuals Bahames ‘descobreixen’ Colom i els seus el 1492). Maria, símbol de la fortalesa en la fe, la seguretat de l'esperança i la constància en la caritat.«Si bones faves vols sembrar, fes-ho per la Mare de Déu del Pilar», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Vatican Media

Agenda

Evangeli del dia

No calia, precisament en dissabte, deslligar aquesta filla d’Abraham.

(Lc 13,10-17)