Diálogo por la libertad religiosa

Representantes de varias confesiones y entidades religiosas se reúnen para debatir sobre la diversidad religiosa en la ciudad de Barcelona

04 Feb, 2020
Església de Barcelona

Palabras como diálogo, comprensión o cooperación han sido muy repetidas durante la jornada organizada por la Oficina de Asuntos Religiosos del Ayuntamiento de Barcelona sobre la «Libertad Religiosa en Barcelona: Estado de la Cuestión». Un encuentro que llega con un objetivo claro. «La pluralidad religiosa que hay en la ciudad tenga un espacio para debatir, poner de relieve y discutir. También para conocerse unos a los otros, de tal manera que esto permita que en el futuro se articule más el diálogo y la relación entre las diferentes convicciones religiosas». Así lo explicaba el sexto Teniente de Alcaldía y regidor del área de Cultura, Educación, Ciencia y Comunidad del Ayuntamiento de Barcelona, Joan Subirats.

Entendimiento entre religiones

El marco jurídico sobre la libertad religiosa en el territorio ha venido de la mano del Dr. Juan José Tamayo que ha hablado sobre el «Reconocimiento jurídico internacional de la libertad religiosa y su aplicación en el Estado Español». Y la Dra. Maria de Mar Griera, que ha centrado su conferencia en «La gestión de la diversidad religiosa en el ámbito local: marco jurídico y políticas públicas». Unas intervenciones que han puesto el contexto al plato fuerte, las mesas simultáneas que, con la opinión de representantes de varias confesiones y entidades religiosas, han querido llegar a un entendimiento con temas sobre la transmisión y enseñanza de la fe; las prácticas de culto colectivas; la observancia de preceptos religiosos en entornos laicos y finalmente, la religión a través de los medios de comunicación.

Equidad religiosa, un tema complejo

Las cuatro mesas han llegado a la conclusión que existe una gran «complejidad para gestionar la diversidad religiosa sin caer en la homogeneización» con una premisa clara: que «a todas las religiones les preocupa la felicidad de la gente». La reflexión final de toda la jornada la ha relatado el miembro del comisionado de Diálogo intercultural y pluralismo religioso del Ayuntamiento de Barcelona, Khalid Ghali Bada. «Creemos que el nuevo paradigma y el contexto político no nos posa fácil trabajar en la equidad religiosa generando acciones concretas que visibilicen las religiones». Finalmente, ha concluido asegurando que «hay que trabajar desde el Ayuntamiento creando espacios de encuentro entre religiones».

Te interesará…

Síguenos

Facebook
La Carmina va patir depressió. Fa gairebé dos mesos, a l'Estadi Lluís Companys, la jove va fer arribar el seu testimoni al papa Lleó XIV. Recupera l'entrevista compVatican Newstican News 👇www.vaticannews.va/es/iglesia/news/2026-07/carmina-historia-depresion-papa-viaje-espana-testimoni... ... Ver másVer menos
View on Facebook
«Avui les santes Juliana i Semproniana ens ajuden a alçar la mirada»Mons. Sergi Gordo, bisbe de Tortosa, ha presidit aquest 27 de juliol la missa de Les Santes de Mataró.🔗 tinyurl.com/cvu5jmbk📸 J. Merino ... Ver másVer menos
View on Facebook

1 week ago

Arquebisbat de Barcelona
Aquest dilluns, 27 de juliol, ha tingut lloc la missa d’acció de gràcies en agraïment al comitè organitzador de la visita apostòlica del Sant Pare Lleó XIV a Barcelona, i als col·laboradors, a la Catedral de Barcelona. L’arquebisbe de Barcelona, el cardenal Joan Josep Omella, ha presidit la missa i l’ha concelebrat el bisbe auxiliar de Barcelona, Mons. David Abadías. 📸 Dr. G. Simón ... Ver másVer menos
View on Facebook
Memòria de les santes Juliana i Semproniana, verges i màrtirs. Acompanyant la història de sant Cugat, a partir de l’Edat Mitjana sorgeix la tradició que les santes Juliana (“relatiu a Júlia”) i Semproniana (“relatiu a Semprònia = eterna”) són deixebles seves. I l’any 1667, el frare Joan Gaspar Roig, afirma en una obra que les santes són filles de l’antiga Iluro. Mataró en reivindicarà les relíquies fins que les aconseguirà el 1772. L’ofici que es canta a la “Missa de les Santes” (“Missa de Glòria”) fou composta el 1848 per Mn. Manuel Blanch, amb aire d’òpera italianitzant; s’interpreta per privilegi pontifici, amb orquestra i cor, i té una duració aproximada de tres hores. Després, processó (recuperada el 1972) al voltant del temple amb les relíquies de les santes. Des de 1985 hi participa també un grup de diablesses amb música i ball propis. Festa gran a Mataró.«Si vols saber què és calor, ves per les Santes a Mataró»🥵. ... Ver másVer menos
View on Facebook
Jaume, fill de Zebedeu, és juntament amb el seu germà Joan i Pere un dels que acompanyava més de prop Jesús. Segons el llibre dels Fets (12,2) fou el primer apòstol màrtir, decapitat a Jerusalem per Herodes Agripa (vers l'any 44). Patró de Galícia, després de les invasions musulmanes fou venerat com a patró dels Regnes castellans i més tard de tota Espanya. El seu sepulcre a Compostela fou un gran centre de peregrinacions medievals de tot el món cristià, després de Roma i terra Santa.«A Raïms de Sant Jaume, raïms aigualits; raïms de setembre te'n llepes els dits», segons una dita popular. ... Ver másVer menos
View on Facebook
Vatican Media

Agenda

Evangelio del día

Mujer, qué grande es tu fe.

(Mt 15,21-28)