Representants de diverses confessions i entitats religioses es reuneixen per debatre sobre la diversitat religiosa a la ciutat de Barcelona
04 Febr, 2020
Església de Barcelona
Paraules com diàleg, comprensió o cooperació han estat molt repetides durant la jornada organitzada per l’Oficina d’Afers Religiosos de l’Ajuntament de Barcelona sobre la «Llibertat Religiosa a Barcelona: Estat de la Qüestió». Una trobada que arriba amb un objectiu clar. «La pluralitat religiosa que hi ha a la ciutat tingui un espai per debatre, posar en relleu i discutir. També per conèixer-se uns als altres, de tal manera que això permeti que en el futur s’articuli més el diàleg i la relació entre les diferents conviccions religioses». Així ho explicava el sisè Tinent d’Alcaldia i regidor de l’Àrea de Cultura, Educació, Ciència i Comunitat de l’Ajuntament de Barcelona, Joan Subirats.
Entesa entre religions
El marc jurídic sobre la llibertat religiosa al territori ha vingut de la mà del Dr. Juan José Tamayo que ha parlat sobre el «Reconeixement jurídic internacional de la llibertat religiosa i la seva aplicació en l’Estat Espanyol». I la Dra. Maria del Mar Griera, que ha centrat la seva conferència en «La gestió de la diversitat religiosa a l’àmbit local: marc jurídic i polítiques públiques». Unes intervencions que han posat el context al plat fort, les taules simultànies que, amb l’opinió de representants de diverses confessions i entitats religioses, han volgut arribar a una entesa amb temes sobre la transmissió i ensenyament de la fe; les pràctiques de culte col·lectives; l’observança de preceptes religiosos en entorns laics i finalment, la religió a través dels mitjans de comunicació.
Equitat religiosa, un tema complex
Les quatre taules han arribat a la conclusió que existeix una gran «complexitat per gestionar la diversitat religiosa sense caure en l’homogeneïtzació» amb una premissa clara: que «a totes les religions els preocupa la felicitat de la gent». La reflexió final de tota la jornada l’ha relatat el membre del comissionat de Diàleg intercultural i pluralisme religiós de l’Ajuntament de Barcelona, Khalid Ghali Bada. «Creiem que el nou paradigma i el context polític no ens posa fàcil treballar en l’equitat religiosa generant accions concretes que visibilitzin les religions». Finalment, ha conclòs assegurant que «cal treballar des de l’Ajuntament creant espais de trobada entre religions».
La ciutat de Barcelona, cap i casal de Catalunya, ha estat escenari de violència gratuïta, saquejos i destrosses. Aquestes escenes de disturbis ens omplen de sorpresa i de dolor, i ens plantegen…
Dissabte 17 d’octubre, de 12 h a 13.30 h, va tenir lloc la primera sessió del curs de formació «La motxilla del catequista: la seva vocació i espiritualitat», a la seu del…
Al llarg d’aquest dijous l’escola cristiana se cita al Palau Firal i de Congressos Tarragona, on té lloc el Quòrum26. Sota el lema «Som constel·lació educativa», el congrés de la Fundació Escola…
Santa Úrsula i les santes verges😇Santa Úrsula i les santes verges Santa Úrsula (‘ossa petita’) i les santes d’avui van arribar a ser suprimides del Santoral, però, degut al seu culte molt tradicional, encara avui les conserva. Possiblement, la tradició vol fer d’elles un homenatge a la virginitat femenina. La tradició del segle V ens informa que el pare de la princesa bretona Úrsula la volia casar amb el príncep pagà d’Armòrica (l’actual Bretanya). Ella, que ja havia consagrat la seva virginitat, s’hi volia negar, però això suposava la guerra. Per guanyar temps va posar unes condicions: un termini de tres anys, que es reunissin deu comparses de mil donzelles cada una (d’aquí les «11.000 verges»?) i que el príncep es bategés. A la tornada d’un complicat viatge a Roma pel Rin, l’Úrsula i les companyes van ser martiritzades a Colònia pels huns d’Àtila. En una inscripció llatina a la catedral de Colònia hi consta: «XI. M. V.», que es pot llegir com «11 màrtirs verges», i no «11 milers de verges». Al MNAC es conserva el quadre d’en Joan Reixach (segle XV): «El retaule de les onze mil verges». «Les verges... segueixen l’Anyell arreu on va» (Ap 14,4).🗣«Quan trona pel mes d’octubre, neu segura», segons una dita popular. ...
Santa Teresa de Jesús, verge i doctora de l'Església😇🙏Teresa de Cepeda y Ahumada neix a Àvila el 28 de març de 1515, de família ‘hidalga’. Sa mare, Beatriz, es casà molt jove amb don Alonso, vidu del seu primer matrimoni i amb un avi toledà judaïtzant, Juan Sánchez. Van tenir tres filles i nou fills. Tot i que va entrar de carmelita als 20 anys, no fou fins als 40 que experimentà una profunda conversió després de trobar-se amb una imatge de “Crist molt llagat”. La nit de la seva mort, el 4 d'octubre de 1582, es va aplicar la reforma gregoriana del calendari i es van suprimir 11 dies.🗣«Per Santa Teresa, planta l’ametlla», segons una dita popular. ...
Mare de Déu del Pilar😇Una tradició molt arrelada a l'Aragó vol fer arribar l'origen del santuari de l'antiga Cesaraugusta (Saragossa) als inicis mateixos del cristianisme (Maria s'hauria aparegut a l'apòstol sant Jaume, damunt d'un pilar). Però és a partir de l'època moderna que el Pilar esdevé un gran santuari marià de la Península Ibèrica, amb una irradiació vers l'Amèrica Llatina (ja que els nadius de les actuals Bahames ‘descobreixen’ Colom i els seus el 1492). Maria, símbol de la fortalesa en la fe, la seguretat de l'esperança i la constància en la caritat.«Si bones faves vols sembrar, fes-ho per la Mare de Déu del Pilar», segons una dita popular. ...
La Pastoral Familiar presenta el seu Pla estratègic 2026–2029.El full de ruta s'ha presentat durant la Jornada d'inici de curs del Secretariat aquest dimecres a Barcelona, presidida pel bisbe Mons. David Abadías.✍️ ...