El dret a una mort digne, de què parlem?

«El dret a una mort digne. De què parlem?» És el títol de la ponència que es va fer a Cristianisme i Justícia en la nova sessió de febrer dels Dilluns dels Drets Humans. Mireia Prats, presentadora de TV3 i professora de la Blanquerna, va moderar la taula, acompanyada de dos experts, a qui els va llançar les següents qüestions: es pot relacionar la dignitat amb la mort? Com la vivim a Espanya? Com podem fer digna una mort que culturalment a priori concebem com implícitament indigna?

La llei d’eutanàsia

Fins fa poc no hi havia una llei que regulés l’Eutanàsia. «Els països més propers que compten amb aquesta regulació són els Països Baixos, Suïssa i Bèlgica», afirmava Mireia Prats. Des del nou Govern de Coalició hi ha hagut un intent reiterat de posar en ordre aquesta qüestió. La llei d’eutanàsia serà la primera mesura que tramitarà el Congrés dels Diputats aquesta legislatura, segons va avançar a finals de gener la portaveu parlamentària del PSOE, Adriana Lastra. Les enquestes facilitades per Mireia Prats revelen que un 87% de la població hi està d’acord.

Una mort desculturalitzada

Però regular l’eutanàsia no és sinònim de regular una mort digne. «De fet, la societat està més còmode amb una regulació legal que amb un discurs filosòfic o religiós, respecte a tot el que significa la mort», reflexionava la metgessa i directora general de l’Institut Borja de Boètica (URL), Montse Esquerda. La societat actual occidental no apropa la vida a la mort i això crea greus problemes en la manera d’afrontar-la. «Queda molt lluny i quan arriba sol ser de persones molt properes», -continuava Esquerda- , «és important reconèixer la idea de la finitud per poder fer-hi front», on els ritus i l’acompanyament de les emocions són crucials.

Els ponents van declarar que “la medicina encara no està preparada per omplir aquest buit que deixa la mort. Ni tan sols els professionals de la salut saben com acompanyar aquest procés perquè no se’ls prepara des de les institucions”. Segons les dades facilitades durant la sessió, un 30% dels pacients terminals moren sense saber el seu estat perquè no se’ls hi ha comunicat. Tots van coincidir que el silenci, conseqüentment, la por, per part dels metges per afrontar la fi és una dada que posa de manifest la poca formació que reben els professionals. “La majoria dels metges són grotescament optimistes en els diagnòstics i l’esperança de vida i això dificulta l’assimilació d’una realitat que arriba abans d’hora”, va afegir Esquerda.

Confusió sobre la mort assistida

Ara mateix hi ha una sèrie de termes que ni tan sols des de la jurisdicció es tenen clars. Existeix una confusió terminològica enorme. «És necessari parlar sobre la mort, i molt: desenvolupar clarament el seu llenguatge», recalcava de nou Montse Esquerda. «No pot ser que encara es parli de pràctiques eutanàsiques, tal com fa l’última llei, d’Eutanàsia només hi ha una». Ara mateix, a Espanya, estan permeses la «limitació d’esforç terapèutic». Quan una persona deixa escrit en les seves voluntats que vol desconnectar una màquina que la manté en vida, per exemple. I el mateix amb la «sedació terminal o pal·liativa». Mentrestant, l’”Eutanàsia” i el “suïcidi assistit” no estan permesos.

Arts moriendi

«És molt important acompanyar a aquestes persones sense fer cap judici», afirmava l’educador i cap d’acció social de l’Escola Pia, i voluntari d’acompanyament a la mort, Ernest Botargues. Abans d’agafar de la mà les persones en la seva última etapa, en el voluntariat, et formen per fer un procés d’interiorització. Botargues va explicar, com mitjançant aquest procés, “en ell es descobreix el jo en relació amb el tu«. “És necessari conèixer-se a un mateix per poder conèixer a l’altre”, afegia. 

El ponent va explicar com s’ensenya a com fer de la cura una relació harmoniosa i per a ser fidel a l'»arts moriendi». El terme es va utilitzar en referència a la figura poètica i simbòlica. Deriva del nom de dos textos interrelacionats escrits en llatí que contenen consells sobre els protocols i procediments per a una bona mort i sobre com «morir bé», d’acord amb els preceptes cristians de finals de l’edat Mitjana.

L’acte va concloure amb les preguntes que el públic adreçava als ponents i l’anunci de la propera sessió dels Dilluns dels Drets Humans del 3 de març: “Pobresa s’escriu en femení”.