Dar una palabra

El ingeniero y teólogo Carles Xavier Noriega emprende una nueva misión como sacerdote en el Monasterio de Montserrat

27 Nov, 2017
Església de Barcelona

El P. Carles Xavier Noriega recibió de manos de Mons. Manuel Nin, monje de Montserrat y ahora exarca apostólico para los católicos de tradición bizantina en Grecia, la ordenación presbiteral el pasado 4 de noviembre. «Es un paso más que Dios me pide para salir de mí y fue a encontrar y servir a los demás», asegura. Ingeniero de telecomunicaciones y licenciado en teología, especializado en monástica, el P. Carlos Xavier es el responsable del diálogo interreligioso de la comunidad benedictina y director de la revista Studia Monastica.

¿Qué cree que puede aportar a los demás, como presbítero?

Quiero pensar que, después de escuchar, podría dar una palabra desde la oración, el silencio y el amor a los padres de la Iglesia y el monacato. Pero esto sólo es una declaración de intenciones y tampoco soy original; ¡hay tantos monjes y curas que ya lo hacen! A mí todavía me queda mucho por aprender, y no sólo de los libros.

¿De qué está más agradecido a Dios?

Que haya dado sentido a mi vida. No es que antes fuera un tarambana o una bala perdida, pero me faltaba algo; la vida no me llenaba lo suficiente, no tenía dirección. Desde el momento que re-descubrí Dios todo cambió: cada día es nuevo y lleno de nuevas experiencias para vivir.

¿Por qué se involucró en el diálogo interreligioso dentro del monasterio?

Desde joven me han interesado las religiones orientales; con los estudios también he descubierto otras religiones y siempre he tenido la sensación de que me empujaban a profundizar en mi fe y ser mejor cristiano. Por otra parte, sólo desde el mutuo conocimiento se puede dialogar y comprender al otro. Como monje puedo compartir y entender con facilidad las prácticas y experiencias de monjes de otras religiones.

Entrevista realizada por Òscar Bardají Martín para el Full Dominical del 3 de diciembre

Te interesará…

Síguenos

Facebook
Santa Úrsula i les santes verges😇Santa Úrsula i les santes verges Santa Úrsula (‘ossa petita’) i les santes d’avui van arribar a ser suprimides del Santoral, però, degut al seu culte molt tradicional, encara avui les conserva. Possiblement, la tradició vol fer d’elles un homenatge a la virginitat femenina. La tradició del segle V ens informa que el pare de la princesa bretona Úrsula la volia casar amb el príncep pagà d’Armòrica (l’actual Bretanya). Ella, que ja havia consagrat la seva virginitat, s’hi volia negar, però això suposava la guerra. Per guanyar temps va posar unes condicions: un termini de tres anys, que es reunissin deu comparses de mil donzelles cada una (d’aquí les «11.000 verges»?) i que el príncep es bategés. A la tornada d’un complicat viatge a Roma pel Rin, l’Úrsula i les companyes van ser martiritzades a Colònia pels huns d’Àtila. En una inscripció llatina a la catedral de Colònia hi consta: «XI. M. V.», que es pot llegir com «11 màrtirs verges», i no «11 milers de verges». Al MNAC es conserva el quadre d’en Joan Reixach (segle XV): «El retaule de les onze mil verges». «Les verges... segueixen l’Anyell arreu on va» (Ap 14,4).🗣«Quan trona pel mes d’octubre, neu segura», segons una dita popular. ...
View on Facebook (abre en una nueva pestaña)
Santa Teresa de Jesús, verge i doctora de l'Església😇🙏Teresa de Cepeda y Ahumada neix a Àvila el 28 de març de 1515, de família ‘hidalga’. Sa mare, Beatriz, es casà molt jove amb don Alonso, vidu del seu primer matrimoni i amb un avi toledà judaïtzant, Juan Sánchez. Van tenir tres filles i nou fills. Tot i que va entrar de carmelita als 20 anys, no fou fins als 40 que experimentà una profunda conversió després de trobar-se amb una imatge de “Crist molt llagat”. La nit de la seva mort, el 4 d'octubre de 1582, es va aplicar la reforma gregoriana del calendari i es van suprimir 11 dies.🗣«Per Santa Teresa, planta l’ametlla», segons una dita popular. ...
View on Facebook (abre en una nueva pestaña)
Preguem ben units pel papa Lleó XIV🙏. ...
View on Facebook (abre en una nueva pestaña)
Mare de Déu del Pilar😇Una tradició molt ar­rela­da a l'Aragó vol fer ar­ribar l'origen del santuari de l'antiga Cesaraugusta (Saragossa) als inicis matei­xos del cristianis­me (Maria s'hauria aparegut a l'apòstol sant Jaume, damunt d'un pilar). Però és a par­tir de l'època moder­na que el Pilar es­devé un gran san­tuari marià de la Península Ibèrica, amb una ir­ra­di­ació vers l'A­mèrica Llatina (ja que els nadius de les actuals Bahames ‘descobreixen’ Colom i els seus el 1492). Maria, símbol de la fortalesa en la fe, la seguretat de l'esperança i la constància en la caritat.«Si bones faves vols sembrar, fes-ho per la Mare de Déu del Pilar», segons una dita popular. ...
View on Facebook (abre en una nueva pestaña)
Vatican Media

Agenda

Evangelio del día

Sabéis interpretar el aspecto de la tierra y del cielo, pues ¿cómo no sabéis interpretar el tiempo presente?

(Lc 12,54-59)