Donar una paraula

L’enginyer i teòleg Carles Xavier Noriega emprèn una nova missió com a prevere en el Monestir de Montserrat

27 Nov, 2017
Església de Barcelona

El P. Carles Xavier Noriega va rebre de mans de Mons. Manuel Nin, monjo de Montserrat i ara exarca apostòlic per als catòlics de tradició bizantina a Grècia, l’ordenació presbiteral el passat 4 de novembre. «És un pas més que Déu em demana per sortir de mi i anar a trobar i servir els altres», assegura. Enginyer de telecomunicacions i llicenciat en teologia, especialitzat en monàstica, el P. Carles Xavier és el responsable del diàleg interreligiós de la comunitat benedictina i director de la revista Studia Monastica.

Què creu que pot aportar als altres, com a prevere?

Vull pensar que, després d’escoltar, podria donar una paraula des de la pregària, el silenci i l’amor als pares de l’Església i al monaquisme. Però això només és una declaració d’intencions i tampoc no sóc original; hi ha tants monjos i capellans que ja ho fan! A mi encara em queda molt per aprendre, i no només dels llibres.

De què està més agraït a Déu?

Que hagi donat sentit a la meva vida. No és que abans fos un tarambana o una bala perduda, però em mancava quelcom; la vida no m’omplia prou, no tenia direcció. Des del moment que vaig redescobrir Déu tot va canviar: cada dia és nou i ple de noves experiències per viure.

Per què es va involucrar en el diàleg interreligiós dins el monestir?

Des de jove m’han interessat les religions orientals; amb els estudis també he descobert altres religions i sempre he tingut la sensació que m’empenyien a aprofundir en la meva fe i a ser millor cristià. D’altra banda, només des del mutu coneixement es pot dialogar i comprendre l’altre. Com a monjo puc compartir i entendre amb facilitat les pràctiques i experiències de monjos d’altres religions.

Entrevista realitzada per Òscar Bardají i Martín per al Full Dominical del 3 de desembre

 

T’interessarà…

Seguiu-nos  

Facebook
Santa Úrsula i les santes verges😇Santa Úrsula i les santes verges Santa Úrsula (‘ossa petita’) i les santes d’avui van arribar a ser suprimides del Santoral, però, degut al seu culte molt tradicional, encara avui les conserva. Possiblement, la tradició vol fer d’elles un homenatge a la virginitat femenina. La tradició del segle V ens informa que el pare de la princesa bretona Úrsula la volia casar amb el príncep pagà d’Armòrica (l’actual Bretanya). Ella, que ja havia consagrat la seva virginitat, s’hi volia negar, però això suposava la guerra. Per guanyar temps va posar unes condicions: un termini de tres anys, que es reunissin deu comparses de mil donzelles cada una (d’aquí les «11.000 verges»?) i que el príncep es bategés. A la tornada d’un complicat viatge a Roma pel Rin, l’Úrsula i les companyes van ser martiritzades a Colònia pels huns d’Àtila. En una inscripció llatina a la catedral de Colònia hi consta: «XI. M. V.», que es pot llegir com «11 màrtirs verges», i no «11 milers de verges». Al MNAC es conserva el quadre d’en Joan Reixach (segle XV): «El retaule de les onze mil verges». «Les verges... segueixen l’Anyell arreu on va» (Ap 14,4).🗣«Quan trona pel mes d’octubre, neu segura», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Santa Teresa de Jesús, verge i doctora de l'Església😇🙏Teresa de Cepeda y Ahumada neix a Àvila el 28 de març de 1515, de família ‘hidalga’. Sa mare, Beatriz, es casà molt jove amb don Alonso, vidu del seu primer matrimoni i amb un avi toledà judaïtzant, Juan Sánchez. Van tenir tres filles i nou fills. Tot i que va entrar de carmelita als 20 anys, no fou fins als 40 que experimentà una profunda conversió després de trobar-se amb una imatge de “Crist molt llagat”. La nit de la seva mort, el 4 d'octubre de 1582, es va aplicar la reforma gregoriana del calendari i es van suprimir 11 dies.🗣«Per Santa Teresa, planta l’ametlla», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Preguem ben units pel papa Lleó XIV🙏. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Mare de Déu del Pilar😇Una tradició molt ar­rela­da a l'Aragó vol fer ar­ribar l'origen del santuari de l'antiga Cesaraugusta (Saragossa) als inicis matei­xos del cristianis­me (Maria s'hauria aparegut a l'apòstol sant Jaume, damunt d'un pilar). Però és a par­tir de l'època moder­na que el Pilar es­devé un gran san­tuari marià de la Península Ibèrica, amb una ir­ra­di­ació vers l'A­mèrica Llatina (ja que els nadius de les actuals Bahames ‘descobreixen’ Colom i els seus el 1492). Maria, símbol de la fortalesa en la fe, la seguretat de l'esperança i la constància en la caritat.«Si bones faves vols sembrar, fes-ho per la Mare de Déu del Pilar», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Vatican Media

Agenda

Evangeli del dia

Vosaltres sabeu entendre l’aspecte de la terra i del cel, i no sabeu entendre en quin temps esteu vivint?

(Lc 12,54-59)