Dalmau: «La fe cristiana no solo ayuda a acoger las lacras de la vejez, sino a valorar todavía más el don de la vida»

Entrevista a Bernabé Dalmau, autor del libro ‘¿Ancianos, viejos o abuelos?’

23 Feb, 2021
Església de Barcelona

¿Ancianos, viejos o abuelos? (Publicaciones de la Abadía de Montserrat) es el título del nuevo libro del P. Bernabé Dalmau, OSB, en el cual da motivos a las personas de edad para que «superen la tendencia a las nostalgias, vivan la etapa final con dignidad y, además, luchen por el propio rejuvenecimiento global, sea cual sea su estado de salud física». El libro ofrece una visión cristiana de la última etapa de la vida para que «al llegar, no sea un trauma sino una fuente de felicidad».

Cómo se obtiene el rejuvenecimiento global?

Solo se logra si al progreso de la edad corresponde una maduración de la persona. Queriendo dar un sentido positivo a la última etapa de la vida, no podemos dejar que la caricatura o la mala imagen que la palabra viejo ha ido adquiriendo se sobrepongan a la realidad y al ideal a que aspiramos. La tercera o cuarta edad –según cómo se mire- no tiene que ser considerada un decaimiento, sino más bien una plenitud, una maduración. Este es el ideal ante el que, con la fe como estímulo, hay que llegar.

Qué representa el alargamiento de la vida en nuestra sociedad?

Que sea más extenso el periodo posible de no vivir habitualmente con la familia. De aquí puede nacer una agravación de la soledad y, por lo tanto, del pesimismo que no permite llevar con serenidad la etapa final de la vida. Este alargamiento lo tiene que tener en cuenta también el entorno familiar del enfermo, porque condiciona la organización de la convivencia.

Qué aporta el cristianismo a este fenómeno?

La fe cristiana no solo ayuda a acoger las lacras de la vejez, sino a valorar todavía más el don de la vida y a prepararse para el destino final con una gran confianza en Dios, y dando el ejemplo a todo el mundo de haber sido útil a los otros a lo largo de los años vividos. El destino final de la vida condiciona también la manera de vivir la fe a lo largo de los años.

Entrevista realizada por Òscar Bardají Martí para el Full Dominical del 28 de febrero

Te interesará…

Síguenos

Facebook
⛪ La basílica de Santa Maria de Mataró ha celebrat el cinquè centenari de la seva dedicació amb una eucaristia presidida pel cardenal Joan Josep Omella.💬 «Ara ens toca a nosaltres continuar escrivint la història», va destacar el cardenal durant l'homilia, convidant els fidels a mantenir viu el llegat de fe rebut al llarg de cinc segles.🙏 Una celebració per recordar el passat amb gratitud i mirar cap al futur amb esperança.📸 Compartim alguns moments d'aquesta jornada! ...
View on Facebook (abre en una nueva pestaña)

6 days ago

Arquebisbat de Barcelona
🎨 Una col·laboració històrica entre els Museus Vaticans i el Museu Diocesà de Barcelona.Barbara Jatta, directora dels Museus Vaticans, ens parla de la importància d'aquesta primera col·laboració entre les dues institucions amb motiu de l'exposició «Art sacre italià del segle XX».🖼️ Una oportunitat única per descobrir una selecció d'obres de la col·lecció d'art modern i contemporani dels Museus Vaticans.📍 Museu Diocesà de Barcelona📅 Fins al 8 de desembre ...
View on Facebook (abre en una nueva pestaña)
Santa Úrsula i les santes verges😇Santa Úrsula i les santes verges Santa Úrsula (‘ossa petita’) i les santes d’avui van arribar a ser suprimides del Santoral, però, degut al seu culte molt tradicional, encara avui les conserva. Possiblement, la tradició vol fer d’elles un homenatge a la virginitat femenina. La tradició del segle V ens informa que el pare de la princesa bretona Úrsula la volia casar amb el príncep pagà d’Armòrica (l’actual Bretanya). Ella, que ja havia consagrat la seva virginitat, s’hi volia negar, però això suposava la guerra. Per guanyar temps va posar unes condicions: un termini de tres anys, que es reunissin deu comparses de mil donzelles cada una (d’aquí les «11.000 verges»?) i que el príncep es bategés. A la tornada d’un complicat viatge a Roma pel Rin, l’Úrsula i les companyes van ser martiritzades a Colònia pels huns d’Àtila. En una inscripció llatina a la catedral de Colònia hi consta: «XI. M. V.», que es pot llegir com «11 màrtirs verges», i no «11 milers de verges». Al MNAC es conserva el quadre d’en Joan Reixach (segle XV): «El retaule de les onze mil verges». «Les verges... segueixen l’Anyell arreu on va» (Ap 14,4).🗣«Quan trona pel mes d’octubre, neu segura», segons una dita popular. ...
View on Facebook (abre en una nueva pestaña)
Santa Teresa de Jesús, verge i doctora de l'Església😇🙏Teresa de Cepeda y Ahumada neix a Àvila el 28 de març de 1515, de família ‘hidalga’. Sa mare, Beatriz, es casà molt jove amb don Alonso, vidu del seu primer matrimoni i amb un avi toledà judaïtzant, Juan Sánchez. Van tenir tres filles i nou fills. Tot i que va entrar de carmelita als 20 anys, no fou fins als 40 que experimentà una profunda conversió després de trobar-se amb una imatge de “Crist molt llagat”. La nit de la seva mort, el 4 d'octubre de 1582, es va aplicar la reforma gregoriana del calendari i es van suprimir 11 dies.🗣«Per Santa Teresa, planta l’ametlla», segons una dita popular. ...
View on Facebook (abre en una nueva pestaña)
Preguem ben units pel papa Lleó XIV🙏. ...
View on Facebook (abre en una nueva pestaña)
Vatican Media

Agenda

Evangelio del día

Sal por los caminos y senderos, e insísteles hasta que entren y se llene mi casa.

(Lc 14,15-24)